Cullera celebra el centenari d’una de les seues veïnes més longeves

Rosario Gil Lledó complix hui cent anys i l’ajuntament li ret homenatge

CULLERA. 25-07-17. Cullera està de celebració. Hui, una de les seues veïnes més longeves, Rosario Gil Lledó, ja pot afirmar de ple dret que té cent anys. Per açò, l’ajuntament ha volgut rendir un homenatge a l’altura de les circumstàncies. Rosario i la seua família han rebut este migdia la visita de l’alcalde, Jordi Mayor, com a mostra d’afecte i respecte de tots els veïns.

El primer edil li ha fet lliurament d’una placa commemorativa i d’un ram de flors en nom dels cullerencs. Rosario, visiblement emocionada, ha agraït l’afecte dels seus familiars i de tota la ciutadania.

Després d’un segle de vida, el seu estat de salut és més que envejable. Té plena autonomia física i conserva la seua ment en perfecte estat. «Molts em diuen que on han de signar per a estar com jo», bromejava.

L’homenatge als centenaris és una iniciativa impulsada pel consistori consistent a reconéixer la trajectòria vital d’aquells veïns que aconseguisquen eixa edat. L’ha reactivat enguany i suposa la recuperació d’una bonica tradició a la qual es donarà continuïtat. El de Rosario és el segon homenatge centenari que s’ha realitzat i encara es produiran tres més enguany.

Vida dedicada a la família

Rosario Gil ha passat tota la seua vida a Cullera envoltada de la seua família amb la qual ha compartit les seues vivències i als quals s’ha esforçat per recolzar en tot moment. Va nàixer en el popular barri del Raval, on encara residix.

La seua filla María Amelia assegura que a la seua mare «la coneix tot el Raval i tots saben com de bé està». També la definix com una dona que sempre ha estat al servici de les persones, preocupada pel seu benestar. «Els dissabtes a les set del matí ja està netejant», comentava una altra familiar.

Amb eixe tarannà, des de ben jove es va fer càrrec de les tasques de la seua casa i així va ajudar al seu pare i a les seues germanes a eixir del pas en una època convulsa. Quan va arribar la Guerra Civil, fou la seua pròpia família la que va ajudar altres a sobreviure donant aliment als que no en podien aconseguir.

«Llavors jo tenia 18 anys, ha recordat. La mateixa memòria que guarda de pares i germans. Els seus ulls no han deixat d’humitejar-se quan li ha vingut a la memòria la seua mare, qui va morir amb tan sols 32 anys.

Passada la contesa bèl•lica, es va casar i va formar una família amb tres fills, als quals també es va dedicar en cos i ànima. Primer, com a mestressa de casa i mare i també treballant amb el seu marit quan va ser necessari per a aconseguir tirar endavant. «Hem vist passar moltes coses», relatava.

La seua filla assegura que és una dona molt bona, una mare preocupada pels seus fills i a la qual els seus sis néts i dos besnéts adoren.

Hui tots l’han envoltat en la celebració que ha tingut lloc en la residència familiar. Rosario no ha deixat de somriure en tot moment i fins i tot ha bufat els ciris. «Estava una miqueta nerviosa perquè venia l’alcalde», ha admés entre somriures, però prompte s’ha soltat i ha començat a rememorar anècdotes divertides atrapant l’atenció de tots.

I és que Rosario conserva un esperit jove que molts ja volgueren per a ells. No en va, ja estava planificant l’aniversari de l’any que ve perquè esta cullerenca encara té molt a oferir.

Ribera Televisió

RiberaTV naix l'any 1986 amb la idea de crear una televisió lliure i plural. En 2005 obté la llicència per la GV per a emetre en el marc legal de la TDT.

Deixa el teu comentari