LA UNIÓ de Llauradors exigeix que es paguen les indemnitzacions als afectats per la Xylella fastidiosa

“Moriran els arbres, però també desapareixeran els seus propietaris si no se’ls assegura prompte una quantia econòmica ajustada per destruir les seues plantacions”, indica Ramón Mampel

17 d’octubre de 2017.– LA UNIÓ de Llauradors reclama que les diferents Administracions Públiques comuniquen i paguen ja les indemnitzacions contemplades per als afectats pel bacteri de quarantena de la Xylella fastidiosa a la Comunitat Valenciana.

LA UNIÓ considera que assegurar una indemnització ràpida i ajustada a la realitat de la parcel•la permetria una informació més ràpida i precisa per part dels afectats a l’Administració davant qualsevol brot. En aquest sentit aquesta Organització Professional Agrària considera que les autoritats comunitàries no poden romandre alienes a un assumpte de vital importància per al futur de molts cultius llenyosos i haurien d’establir ja sense dilació un paquet extraordinari d’ajudes. La plaga afecta ja a Alemanya, Espanya, França i Itàlia i de ben segur prompte s’estendrà a altres països.

Des que al juny d’enguany es detectara el primer focus a la Comunitat Valenciana els afectats segueixen sense notícies sobre les indemnitzacions, a pesar que la consellera d’Agricultura, Elena Cebrián, va anunciar a Alacant que estarien al setembre després d’un estudi de la Universitat Politècnica de València.

Ramón Mampel, secretari general de LA UNIÓ de Llauradors, assenyala que “la Comissió Europea ha establert un rigorós pla d’actuació que implica la destrucció de plantes i ara hauria de fer el mateix per a defensar la renda dels productors afectats. No pot ser dura en un aspecte i fràgil en un altre, no pot deixar als Governs estatals i autonòmics afectats sols davant el perill”.

La normativa europea sobre aquest tema estableix l’obligació, per a les parcel•les de la zona demarcada com a afectada, d’estar cinc anys sense poder cultivar la parcel•la amb plantes hostes. Mampel indica que “moriran els arbres de les zones afectades i ho observarem amb tristesa perquè a ningú li agrada veure plantes destruïdes, però si ens descurem a aquest pas també desapareixeran els seus propietaris en patir la sagnia econòmica de quedar-se sense producció. O se’ls paga les indemnitzacions dins del termini i en la forma escaient o molt em tem que pot significar la mort d’un part de rellevant de la nostra agricultura”.

Paral•lelament al pagament de les indemnitzacions cal avançar en altres fronts. Atès que ara com ara l’única solució és l’arrencada i la destrucció dels arbres arrancats en la zona afectada unida a l’àrea perimetral addicional de protecció, LA UNIÓ sol•licita major suport per a la recerca contra la Xylella amb fons europeus i estatals en tractar-se d’un assumpte crucial per a les Administracions i llauradors afectats i no existeix hui dia cap tipus de solució efectiva més que la seua eradicació per a evitar la propagació. Queda clar que el control directe contra el bacteri no és possible de moment i que no hi ha ni productes fitosanitaris ni mètodes de control que actuen directament contra aquest bacteri.

D’altra banda, sí que es poden realitzar actuacions de prevenció fitosanitària com a bones pràctiques de gestió del sòl, bones pràctiques de gestió de la fertilització i del reg, bones pràctiques de poda i gestió de les restes de poda i control dels vectors amb productes efectius contra cicadèlids i cerccòpids.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.