LA UNIÓ insta al Ministeri i a la Conselleria d’Agricultura a extremar el control i la vigilància i alerta als citricultors perquè només adquirisquen plantons o varetes certificades doncs l’entrada de material vegetal contaminat seria letal

L’insecte que porta la malaltia més devastadora des de la Tristesa ha sigut trobat 220 km més al sud

El vector del Huanglongbing es troba ja present en zones citrícoles pròximes a Lisboa, a 190 km de les de Huelva

9 de gener de 2017.– L’insecte vector de la Trioza erytreae, propagador de la devastadora malaltia del Huanglongbing (HLB), es troba ja present en les plantacions citrícoles pròximes a Lisboa, on ha anat avançant amb gran rapidesa i de forma incontenible, segons ha pogut conèixer LA UNIÓ de Llauradors del propi Ministeri d’Agricultura lusità (veure mapa oficial actualitzat a 23 de novembre).

Efectivament, el psílido africà capaç de portar el bacteri que desencadena el temut Citrus greening ha sigut trobat 220 km més al sud de l’últim focus conegut al juliol, situat en els municipis de Aveiro i de Vago (més pròxims a Porto) i s’ha desplaçat cap a la zona d’influència de Lisboa. Concretament, la Trioza erytreae -que és considerada en si mateixa com una plaga de quarantena, encara que secundària comparada amb el propi HLB, encara no present en Europa- ha sigut confirmada recentment en el municipi d’Almada, amb el que la zona demarcada en torn a aquest focus ja inclou bona part de les primeres plantacions citrícoles comercials portugueses de la zona del Valle del Tajo. L’esmentat vector ha deixat de localitzar-se només en jardins o propietats particulars, com fins ara i es troba dins o a només uns quilòmetres d’una zona amb més d’1.500 hectàrees plantades, de taronges fonamentalment. Eixa ubicació deixa doncs el focus més proper a escassos 190 km de les primeres plantacions espanyoles de cítrics, les de la província de Huelva (la segona en rellevància d’Andalusia, amb al voltant de 19.000 ha) i a només 170 km de la principal productora d’agres del país veí, l’Algarve, amb altres 14.600 ha.

Tan amenaçador com l’anterior, fonamentalment per al país veí, és el fet que, més al nord s’haja estès la zona infectada ja coneguda de la zona de Aveiro, amb tres nous focus detectats des de juliol en els termes d’Oliveira do Barro, Anada i Figuera da Foz, que les seues respectives zones demarcades (on s’apliquen mesures de quarantena) se situen a escassos quilòmetres de Coimbra -en la regió centre- que és la principal zona viverística del país, amb 1,2 milions de plantes produïdes. La situació és, en termes de seguretat fitosanitària, tan crítica, que les autoritats portugueses ja han regulat les condicions en les quals els seus vivers de cítrics hauran d’operar per a ser considerats, des del passat 1 de gener, com lliures d’aquest insecte i per tant no patir les restriccions que s’han imposat per a frenar la seua expansió. I tals mesures passen per l’aïllament, mitjançant cobertes que garantisquen la bioseguretat de tots els plantons al llarg de tot el seu cicle vegetatiu, de les plantacions dels vivers de cítrics.

La plaga està doncs en ple procés d’expansió en la Península Ibèrica des que fóra detectada a Galícia en 2014 i avança amb un gran potencial invasiu pel país veí. Abans d’estiu, l’insecte s’expandia sense interrupció per tot el litoral atlàntic des de Galícia fins a l’esmentada zona d’influència de Porto.

Entre setembre i novembre, es van detectar fins a sis nou focus: els tres ja esmentats veïns dels ja coneguts (Oliveira do Barro, Anada i Figuera da Foz) més altres tres -molt més al sud- que han trencat la línia de continuïtat en l’expansió geogràfica mantinguda fins al moment (Alcoraca, Sintra/Cascais i Almada). Aquest últim fet, en tant les noves localitzacions superen àmpliament la capacitat de vol o de propagació pel vent de l’insecte, anima a pensar que la contaminació s’ha produït com a conseqüència del trasllat de material vegetal infectat.

En algunes potències citrícoles mundials, com és el cas d’Estats Units, Mèxic o Brasil, el HLB ha causat ja pèrdues milionàries i fins i tot amenaça la pròpia subsistència del sector doncs no té cura coneguda. Tots els experts en la matèria alerten que la citricultura espanyola fa front a la major amenaça des de la malaltia de la Tristesa dels cítrics, que va arrasar bona part de les nostres plantacions a la fi de la dècada dels 50 i els 60. En tots els casos, des de la irrupció del vector, l’arribada de la malaltia (del bacteri, encara no present, es reitera) ha estat només qüestió de temps.

El Huanglongbing causa un ràpid debilitament dels arbres, que acaba provocant-los la mort en pocs anys, va acompanyat d’una pèrdua del potencial productiu de les parcel·les des dels primers anys de la infestació.

LA UNIÓ ha traslladat al Ministeri i Conselleria d’Agricultura la necessitat de fer de la investigació, control, vigilància d’aquest vector o de la seua malaltia una “qüestió d’Estat”.

En aquest sentit recorda que, si una administració no fa correctament la tasca d’inspecció i com a conseqüència de la seua negligència produeix un dany, de forma particular es pot demanar responsabilitat patrimonial i que s’indemnitze a l’afectat, tal com es regulen tant en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques com en la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic i en aquesta línia, LA UNIÓ assessorarà i defensarà els interessos dels llauradors davant les administracions que facen deixadesa de les seues funcions i permeten la infestació de la nostra citricultura.

D’igual manera, ara més que mai s’imposa que els citricultors extremen les precaucions, comuniquen qualsevol cas de sospita i, sobretot -i per a evitar situacions com l’ara esdevinguda a Portugal, eviten recórrer a material vegetal que no dispose del certificat fitosanitari.

D’igual manera, seguint els passos ja donats en el país veí i més encara considerant el risc afegit de propagació d’un altre bacteri ja present a Alacant, -la Xylella fastidiosa, que també podria afectar si escau als cítrics- reclama a les autoritats que s’estudien fórmules per a finançar el cost de la necessària reconversió i aïllament de tots els vivers de cítrics del país, que haurien de deixar de produir a l’aire lliure.

Deixa el teu comentari