La Gala d’Hostaleria premia als pioners del turisme de Cullera

Pepe Sabater, Josef Eicker i Remo Mosenta reben el reconeixement de l’AEHC i del consistori

CULLERA. 27-02-18. A la fi dels 50 Cullera va descobrir en el turisme una font de riquesa que la canviaria per sempre. La construcció del principal sector econòmic de la ciutat es va fer gràcies a hòmens i dones visionaris que saberen endevinar en els atractius del municipi un enorme potencial. Anit, la I Gal•la d’Hostaleria va reconéixer a tres d’eixos pioners, que amb la seua aposta empresarial ficaren les bases de l’actual indústria turística cullerenca.

Pepe Sabater, Josef Eicker i Remo Mosenta van rebre un càlid homenatge de l’Associació Empresarial d’Hostaleria de Cullera i la seua Comarca (AEHC) així com de la Federació Empresarial d’Hostaleria de València (FEHV) en un esdeveniment que va congregar a la flor i nata d’un turisme local el qual, després d’anys de crisis, ressorgix amb força i travessa un període de recuperació amb xifres de rècord que no es recordaven en des de feia anys.

Els tres tenen un denominador comú: s’enamoraren de Cullera i van decidir erigir allí el seu projecte professional i de vida. «Són tres hòmens que han fet molt perquè Cullera haja pogut convertir-se en una destinació de referència», destaca el president dels hostalers cullerencs, Juan Femenía. «Sense el seu esperit emprenedor i el dels qui els van seguir, no hauríem aconseguit les cotes de riquesa que el turisme ha portat al nostre poble», continua. El president assenyala que «en el seu moment van arriscar amb inversions molt fortes per a l’època, fet que hem de reconéixer-los».

Per la seua banda, el regidor de Turisme, Javier Cantos, va posar l’accent en «la unió» dels professionals de la restauració, un altre aspecte que marca esta nova etapa per a l’hostaleria, va dir. No en va, més de 160 hostalers de la ciutat es van donar cita en un esdeveniment que va servir per a fer pinya.

El currículum dels homenatjats avala els seus guardons. Sabater va nàixer a Madrid, però la seua família era de Cullera, on vingué a viure de menut. Amb tan sols 24 anys ja va saber vore que el futur estava en el sector turístic. En 1957, en els terrenys del ‘Tío Francisco’, situats en l’extrem nord de la badia de Cullera, es va obrir l’Hotel Port Bahía. Tenia aproximadament 14 habitacions i els primers turistes que s’allotjaven en ell eren principalment francesos. L’arribada de visitants creixia de manera espectacular cada any i va arribar un moment en el qual el Port Bahía es va quedar xicotet. Així que, en 1959, ell va promoure la construcció de l’actual Hotel Sicania, situat al costat del Port Bahía.

L’Hotel Sicania es va inaugurar en 1960 i, amb 69 habitacions que tenia en total, fou el primer gran hotel de Cullera. Cap a 1963 es va enderrocar el Port Bahía per a ampliar les instal•lacions de l’Hotel Sicania. I, com ocorre encara hui, el seu gran atractiu eren les espectaculars vistes a la badia de Cullera, en la qual per aquells anys predominaven els camps de tarongers. De fet, el llavors alcalde de Benidorm, Pedro Zaragoza, va ser un dels hostes de l’hotel que es va quedar enamorat de les seues vistes.

La majoria dels seus clients eren francesos i anglesos i l’hotel comptava a més amb una discoteca, tota una novetat per a l’època. L’homenatjat es va desvincular del negoci anys després i entre 1963 i 1964 va obrir la discoteca El Pulpo, en la zona del Far. A este local van acudir famosos com Conchita Bautista, Los Pájaros Locos i Els Thompson. Este inquiet empresari va emprendre després altres negocis fora de Cullera, encara que sempre va estar molt unit a la ciutat.

Un alemany rodamón

Per la seua banda, Eicker és d’origen alemany. Quan era jove, li agradava pujar-se’n a la seua moto i descobrir nous llocs. En 1959 va viatjar per França i Espanya fins al Marroc i, en una de les seues parades del viatge de tornada, quan anava vorejant el Mediterrani, va descobrir Cullera.

No va tornar a la ciutat fins uns anys després, concretament en 1964 quan volia viatjar a Espanya però no sabia on. En un catàleg turístic alemany va vore fotos de la platja del Dosser i va decidir tornar a l’encantador poblet mediterrani que li havia enamorat. Eixe mateix any es va comprar un xalet en la citada platja i en 1966 un bloc d’apartaments. Va ser ja en 1969 quan va decidir llogar el restaurant La Pitera, situat també en esta idíl•lica platja.

El restaurant ja existia però, sota la nova gerència de l’homenatjat, va suposar tota una novetat per a l’època perquè fou el primer a oferir una àmplia carta de plats europeus. Com li va anar tan ben el negoci a l’any següent, en 1970, decidí adquirir-lo.

La Pitera va ser el primer restaurant de la província de València a servir el tan popular garró de porc. Al principi, la gent deia que no es vendria bé perquè a Cullera fa més calor que a Europa, però es van equivocar. Este plat típic d’Alemanya i del nord de França va ser tot un èxit i es va arribar a vendre 1 tona de garró cada any.

Personatges tan coneguts com Lola Flores van visitar este negoci. De fet, quan es veia entrar un Mercedes per l’Avinguda del Dosser, se sabia que anava a La Pitera, diuen a Cullera. L’edifici també va funcionar com un apartahotel, en el qual la majoria dels seus clients eren alemanys. En aquella època, Cullera era coneguda com la platja dels alemanys i, des de maig fins a setembre, La Pitera s’omplia de turistes germans que buscaven el sol i la platja. El negoci sempre va ser sinònim d’hostaleria de qualitat i va ser un referent en la ciutat fins a l’any 2005, quan Eicker es va jubilar.

De París a Cullera

Remo Mosenta vivia a París, però la seua dona era originària d’Algemesí i venien tots els anys a estiuejar a Cullera. Ell es dedicava a vendre fruita i verdura a l’engròs a França, però a principis dels anys 60 va saber vore tot el potencial turístic que tenia Cullera, així que en 1963 va iniciar la construcció de l’apartahotel El Galeón, situat en l’actual plaça Mongrell. La finca, d’11 plantes i amb 94 apartaments, fou de les primeres que es va construir a Cullera, ja que els horts encara dominaven el paisatge de la ciutat.

L’edifici es va acabar de construir en 1965 i va funcionar com un apartahotel. En els seus baixos comercials estava la cafeteria-restaurant El Galeón, un concepte de negoci d’hostaleria molt diferent d’allò que es coneixia a Cullera i que va aportar molt glamur. Era tradició anar a menjar la seua popular cistella de creïlles i, a més, comptava amb un gran scalextric de 40 m2 que reunia a aficionats a este joc.

L’altra revolució va ser la discoteca Cala Club, situada al costat del restaurant i a la qual venia gent de tota València a ballar, fins i tot personatges tan coneguts com Nino Bravo, Alfredo Landa, Bruno Lomas i Betty Missiego.

En aquella època Cullera encara mancava de molts productes per a atendre la creixent demanda turística i Mosenta recorda com es portava des de França els vinils per a la discoteca. De la mateixa manera, s’alçava tots els dies a les 4 del matí per a anar a una pastisseria de València i portar-li croissants als seus clients, la majoria dels quals eren francesos.

En total, hi havia al voltant de 50 persones treballant en l’apartahotel, el restaurant i la discoteca. Molts d’ells van vindre de Cardenete (Conca) i posteriorment van fundar altres negocis d’hostaleria a Cullera, com per exemple l’hosteler Desiderio González.

L’apartahotel es va tancar molts anys després i actualment El Galeón és un edifici d’apartaments, amb diversos negocis de tot tipus en els seus baixos comercials. Sí que es conserva la discoteca, que és l’actual Canalla Club. La trajectòria en el sector hostaler iniciada en el seu moment per l’homenatjat continua a hores d’ara amb un dels seus fills, que dirigix la Cafeteria Alcalá de Cullera.

En la gala d’ahir també van estar presents la primera tinent d’alcalde de Cullera, Sílvia Roca, i el gerent de la FEHV, David Izquierdo. L’acte va servir també per a rendir tribut a les empleades de la Tourist Info i al tinent de la Guàrdia Civil del Lloc Principal de Cullera, Juan Carlos Caballero.

Deixa el teu comentari