AVA-ASAJA afirma que l’actitud de Brussel·els posa al descobert una doble moral inacceptable i exigeix que s’unifiquen els criteris per al comerç internacional

La CE autoritza a Brasil a incrementar en els seus enviaments vegetals el límit de residus d’un plaguicida prohibit a Europa per la seua perillositat

La Comissió Europea (CE) no solament permet que Brasil utilitze en els productes vegetals, principalment cítrics, que exporta al territori comunitari la matèria activa d’un plaguicida -denominada propargita- l’ús de la qual està prohibit a Europa a causa de la seua elevada perillositat, sinó que a més ha autoritzat al citat país sud-americà a incrementar el límit màxim de residus (LMR) d’aqueixa substància que poden portar els seus enviaments amb destinació a Europa.

La pròpia Comissió Europea va establir al setembre de 2011 la prohibició expressa d’emprar propargita a través del reglament d’execució 943/2011 adduint que durant l’avaluació d’aquesta matèria activa, que s’empra com a acaricida, s’havia detectat un alt risc a llarg termini per als mamífers, així com un risc d’intoxicació secundària per a aus i organismes aquàtics. El fet que a Brasil sí estiga autoritzada l’aplicació d’aqueixa substància en productes vegetals, que després es comercialitzaran en el mercat europeu, no va portar a Brussel·les a reclamar a les autoritats brasileres que aplicaren la mateixa prohibició -almenys en les seues mercaderies destinades a Europa- que acabava de decretar en els països sota la seua jurisdicció normativa, però per si aqueixa disparitat de criteris no fóra suficientment reveladora de les directrius que regeixen la política comercial de la Unió Europea, ara la Comissió ha autoritzat a Brasil al fet que els seus productes puguen tenir més residus de propargita dels quals estaven permesos inicialment.

“Estem davant un cas més d’aqueixa doble moral inacceptable -denuncia el president de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), Cristóbal Aguado- que exhibeix sense cap cautela la Comissió Europea en un tema tan extremadament perillós per als interessos de l’agricultura comunitària com és la sanitat vegetal. Nosaltres no ens oposem al lliure comerç internacional, però cal establir normes comunes per a tots, unificar criteris i apostar per la reciprocitat. Entre el proteccionisme del president d’Estats Units, Donald Trump, i aquesta espècie de barra lliure en la qual passeja Europa per a afavorir una llibertat de comerç mal entesa, existeix un terme mitjà”.

Aguado recorda, a més, que aqueixa falta de reciprocitat per part de la CE es dóna amb països precisament com Brasil, on causa estralls el greening, la malaltia més letal de quantes es coneixen en la citricultura i que, per fortuna, no es troba present en el territori europeu. Altres exemples recents, desvetlats igualment per AVA-ASAJA, com l’exclusió dels cítrics del nivell màxim de protecció en la nova proposta comunitària sobre importacions vegetals o la incessant detecció de carregaments de cítrics sud-africans contaminats de taca negra, conformen un panorama qualificat com “veritablement desolador” pel president d’aquesta organització agrària.

Les reiterades denúncies de AVA-ASAJA sobre aquesta explosiva situació han portat a determinats europarlamentaris espanyols a implicar-se en l’assumpte i emprendre diverses iniciatives, “la qual cosa constitueix una bona notícia i és digne d’agrair”, apunta Cristóbal Aguado”. Així, tant Clara Aguilera (PSOE), com Luis Valcárcel (PP), Esther Herranz (PP) i Gabriel Mate (PP) han demanat explicacions a la Comissió sobre la seua actitud cap a Sud-àfrica en relació als cítrics a través de sengles preguntes parlamentàries, mentre que Jordi Sebastià (Compromís) farà el propi sobre l’exclusió dels agres de les noves disposicions amb les quals es pretén augmentar la protecció de la sanitat vegetal.

Deixa el teu comentari