Cebrián advoca per dotar d’una major protecció a la pesca costanera artesanal

La consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, ha apostat “per dotar d’una major protecció a la pesca costanera artesanal”, tal com es va acordar en la Declaració de Malta, o “una nova governança per a la gestió d’aquesta flota, reconeixent les diferents tècniques que es desenvolupen a petita escala”, com reconeix la FAO de Nacions Unides.

Elena Cebrián s’ha expressat en aquest sentit en l’obertura de la jornada ‘Regulació de la Pesqueria de Demersals en el Mediterrani Occidental’, que té per objecte abordar assumptes com la situació de la modalitat d’arrossegament en la Comunitat Valenciana o l’estat i evolució de les principals espècies de demersals del Mediterrani (que viuen prop del fons en la zona litoral).

La jornada, que ha clausurat el secretari autonòmic, Francisco Rodríguez Mulero, ha sigut organitzada per la direcció general d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, i ha comptat amb la intervenció del seu titular, Roger Llanes, així com la participació de representants del sector pesquer, confraries, federacions provincials de pesca, Coincopesca, universitats i centres d’investigació.

També ha comptat amb representació del Ministeri, l’Institut Español d’Oceanografia, direccions generals de Pesca de Balears, Catalunya, Murcia i Andalucia, així com la cap de la Unitat per al Mediterrani i el Mar Mort de la Comissió Europea.

La consellera d’Agricultura ha valorat la importància de la jornada en abordar “l’estat de la situació actual del sector, de la flota, de les captures, així com de l’estat de cadascuna de les pesqueries no solament des del punt de vista de la Comunitat Valenciana sinó també del Mediterrani occidental”.

En matèria de normativa, Elena Cebrián ha manifestat la necessitat de revisar la regulació i d’adaptar-la a la singularitat i context de la pesca en les localitats costaneres de la Comunitat Valenciana. La consellera també considera necessari augmentar el coneixement sobre l’estat dels estocs del Mediterrani i sobre els ecosistemes dels quals depenen, “per a poder dissenyar i consensuar millors mesures de gestió, protecció i recuperació de les pesqueries”.

Elena Cebrián no ha volgut passar per alt el necessari compromís ambiental amb el mar Mediterrani i les espècies que l’habiten “perquè és la base sobre la qual s’ha de construir la sostenibilitat social i econòmica que necessita el sector, per a poder mirar al futur amb confiança i amb bones expectatives”.

En aquest sentit, Cebrián ha recordat el Pla Experimental de Pesca d’Arrossegament de Castelló de 2015, iniciativa del propi sector que va ser pionera i està servint per a fer noves propostes i com a model per a altres estats riberencs del Mediterrani en matèria de protecció pesquera.

Modalitat d’arrossegament

La Comunitat Valenciana disposa d’unes característiques mediambientals pròpies, diferents a la resta del calador i d’un percentatge realment significatiu de la flota del calador mediterrani nacional i de les captures que es realitzen.

La flota de la Comunitat Valenciana és, actualment, de 577 vaixells, dels quals 264 pertanyen a la província d’Alacant, 186 a la de Castelló i 127 a la de València.

Pel que fa a productes comercialitzats en les 20 llotges de la Comunitat Valenciana, al llarg de l’any 2017 es van capturar 26.994.400 demersals el que va suposar un valor econòmic de 100.591 milions d’euros.

Deixa el teu comentari