‘Cronología de las bestias’ es posa en escena amb Carmen Machi al Teatre Principal de València

El Teatre Principal de València presenta, del 19 d’octubre al 4 de novembre, l’espectacle ‘Cronología de las bestias’, un text escrit que dirigeix Lautaro Perotti i que interpreten Carmen Machi, Pilar Castro, Santi Marín, Patrick Criado i Álvaro Lavín.

‘Cronología de las bestias’ narra la història d’una família destrossada a causa de la desaparició d’un fill fa més de deu anys que ha d’enfrontar-se a la seua pròpia foscor davant del seu sobtat retorn. Un retrobament inesperat que els obliga a defensar-se fins a les últimes conseqüències. Descobriran que la mentida requereix molt de compromís.

Una família incapacitada per a suportar el dolor que els causa allò que els va passar, allò que van fer i allò que no van poder fer, que decideix evadir la realitat mentint-se i enganyant-se. Amb paraules, accions, records. Descobrirà fins a on arriba el seu compromís per a evadir la dolorosa veritat.

En paraules del seu autor i director, Lautaro Perotti, “l’obra busca reflexionar sobre la mentida, en el nucli familiar, com a mètode de vida. L’autoconvenciment d’alguna cosa que no és. La construcció de l’entreteixit d’enganys i falsedats i l’indispensable compromís per a sostindre’l”.

‘Cronología de las bestias’ naix de la necessitat d’indagar fins a on és capaç l’ésser humà de mentir, de mentir-se. I de la sospita que una mentida fundacional necessita un gran teixit d’uns altres (xicotets o grans) enganys i autoconvenciments indispensables per a sostindre-la. I que ràpidament es pot anar la vida en això.

La funció és una comèdia negra de suspens. Suposant que tots, en algun moment, sabem de què es tracta ser còmplice secret d’allò que tothom coneix i ens callem, indaga en la construcció d’un relat que no puga escapar a la lògica de l’engany necessari per a subsistir, a pactes silenciosos i a veritats sobreenteses.

La posada en escena està basada a construir dues realitats en les quals transcorre la història. D’una banda, l’actualitat, el present, amb una utilització de l’espai realista. D’una altra banda, el passat, en què els fets es veuen alterats per com els recorden els person

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.