Els majors de la comarca de la Ribera es mostren indignats davant tot el que està passant amb la taronja.

Sembla que la taronja no té preu, almenys és el que pensa el llaurador valencià.

Els majors de la comarca de la Ribera es mostren indignats davant tot el que està passant amb la taronja. En temps antics era una altra època, la taronja és valorava més, les terres tenien molt de valor. Açò és alguna cosa que no comprenen ni arribaran a comprendre mai els hòmens majors que han treballat tota la seua vida les terres.

Sembla que la taronja que no té preu. Els llauradors de diferents llocs lluiten per donar-li valor a una de les nostres fruites més apreciades encara que pareix que no ho aconsegueixen. Els majors es pregunten el per què de que unes taronges aptes per l’exportació que any rere any, van minvant els preus i les pèrdues s’acumulen que fins i tot no te preu.

A més no comprenen com es deixa que entren taronges de fora d’Espanya llevant el lloc a la nostra taronja, a la taronja valenciana.

Parlant amb les persones majors que han sigut llauradors no pensen altra cosa que no siga, llàstima de taronja que la UE porta de Sud-àfrica o Marroc, en una qualitat pèssima i que inclusivament els supermercats valencians venen. Els llauradors es queixen però com sempre els preus els marca el mercat. L’agricultor de a peu no pot pensar en ajudes que possiblement sempre arriben als mateixos, tot i que tota pedra fa paret. baix la impotència de no saber que fer en aquesta situació els queda la esperança que es puga solucionar a favor de l’agricultor valencià.

Deixa el teu comentari