LA UNIÓ assenyala la gran distància que queda encara per recórrer per les dones rurals per a arribar a la igualtat

S’adhereix als actes del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, per a treballar a favor de la igualtat i l’eradicació de la bretxa salarial de gènere

7 de març de 2018.- LA UNIÓ de Llauradors, davant el Dia Internacional de la Dona el tema establert del qual per l’ONU és “Ara és el moment: les activistes rurals i urbanes transformen la vida de la dona”, vol posar l’accent en la distància que queda encara per recórrer per part de les dones rurals per a arribar a la igualtat, més acusada que en els entorns urbans. LA UNIÓ s’adhereix als actes del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, per a treballar a favor de la igualtat i l’eradicació de la bretxa salarial de gènere.

LA UNIÓ vol reivindicar el paper de la dona en el món rural, que és el 85% del territori, i ressalta com el seu treball ha sigut invisible durant molts anys. Segons dades del propi Ministeri d’Agricultura, la bretxa salarial que existeix entre l’home i la dona en el camp se situa per damunt dels 400€/mes i, si a axò se li sumara tot el treball no cotitzat, aquesta xifra suposaria molt més. Per això remarca que els professionals agraris, com a treballadors per compte propi i com a empresaris, han de respectar la igualtat salarial.

D’altra banda, LA UNIÓ denuncia la doble discriminació de la dona llauradora i ramadera en el sistema de pensions, perquè l’afiliació agrària a la Seguretat Social ho està respecte a la resta, i per la bretxa de gènere que pateix el sistema i que condemna, especialment a les vídues, a pensions molt baixes.

Així mateix, malgrat la bona iniciativa que suposa per al medi rural la Llei de Titularitat Compartida, compte només amb 330 explotacions registrades en tot l’Estat, 10 a la Comunitat Valenciana. Aquest nombre té a veure amb que, set anys després que entrara en funcionament, té encara moltes manques, sobretot quant a descoordinació de les administracions participants (Hisenda, Seguretat Social o CC.AA) que, per certes incompatibilitats, fan que el sistema no funcione com haguera de ser.

L’organització creu que aquests problemes haurien d’haver-se resolt ja i fer-ho set anys després suposa un retard en l’objectiu d’empoderar a la dona, reduir la bretxa de gènere i fomentar la igualtat, acabant amb micromasclismes i concepcions de rols de gènere ja antiquats.

Durant 2016, la distribució de les ajudes directes a la Comunitat Valenciana va reflectir que només el 38´1% de persones perceptores totals eren dones i que, entre els menors de 40 anys, el percentatge de dones cau a un 30,5%. També en el sector agrari és molt difícil ser dona i jove.

En el mateix període, les ajudes al Desenvolupament Rural únicament van anar a parar a dones el 31,06% de les mateixes, la qual cosa fa més palesa la dificultat de dedicació de les dones quan es tracta de projectes econòmics que requereixen de pro-activitat, i que, sens dubte, és atribuïble a factors socials, de tradició i d’inèrcies de discriminació cap al col•lectiu femení.

L’organització recorda també que, si les pensions que es cobren en el mitjà rural ja són inferiors en un 40% en relació amb les urbanes, en el cas de les dones la situació es converteix en insostenible. “Aquestes dones, el treball de les quals ha estat invisible, es veuran abocades a pensions de misèria perquè ja no tenen forma de completar els seus anys de cotització pel seu treball en l’explotació familiar” – afirmen des de l’organització –. “Creiem que la societat i l’administració haurien de trobar fórmules per a intentar compensar d’alguna manera aquesta situació” – afigen.

La ineficiència de serveis públics en el mitjà rural recau sobre la dona
LA UNIÓ reconeix que en bona part de les famílies del món rural és la dona qui s’encarrega de les tasques de cura, tant de fills i com de les persones majors de la família. L’organització ressalta que la presència de la dona en els pobles és imprescindible si realment es vol fixar població en els mateixos, ja que l’absència de la dona i la falta de serveis és el desencadenant per a buidar a mitjà termini els pobles
La crisi ha tancat serveis bàsics en molts pobles o ha dificultat l’accés als mateixos: menys col•legis i més distants, serveis sanitaris absents o intermitents, transport addicional, bretxa digital amb el medi urbà, etc., són dificultats afegides que han de superar cada dia, en major mesura que la resta, les dones rurals.

Deixa el teu comentari