LA UNIÓ demana un canvi de la tipologia cadastral dels hivernacles per a evitar pagar com una construcció industrial

Ha remès un detallat informe a la Direcció general de Cadastre on demana una modificació per a evitar pagaments desmesurats com està succeint ara per una estructura lleugera i inherent al cultiu

4 de febrer de 2016.- LA UNIÓ de Llauradors ha demanat a la Direcció General de Cadastre, dependent del Ministeri d’Hisenda, una revisió de la tipologia dels hivernacles ja que els valora cadastralment com una construcció d’ús industrial i els classifica com a nau de fabricació i emmagatzematge quan no és el cas perquè es tracta d’estructures lleugeres i inherents al cultiu.

Després de la modificació del procediment de valoració de construccions en sòl rústic de l’any 2007 es canvia la tipologia i la categoria de tots els hivernacles (es consideren com a tals qualsevol tipus d’estructura siga malla, plàstic o construcció), la qual cosa provoca un augment dels seus valors cadastrals i que els llauradors hagen de pagar quantitats desorbitades tal com vénen detectant-se en les noves revisions cadastrals. Aquesta situació afecta a la Comunitat Valenciana a productors d’hortalisses, nespres, cultius tropicals (kiwi, alvocat, etc.,.) i fins i tot als cítrics doncs hi ha molts protegits amb malles.

De totes les definicions tècniques i comunes es deriva que els hivernacles d’ús més comú en el sector agrari, sobretot el mediterrani, són una estructura lleugera i sense forjat, per la qual cosa no són una construcció per a estar classificada com d’ús industrial i nau de fabricació i emmagatzematge. Per les característiques de l’activitat, el seu ús no té com a objectiu fabricar cap ben o servei ni molt menys com a construcció per a ús d’emmagatzematge.

En aquest sentit, LA UNIÓ argumenta en l’informe remès al Ministeri d’Hisenda que els hivernacles són simplement l’eina necessària per al control de determinats paràmetres productius, com: temperatura ambiental i del sòl, humitat relativa, concentració d’anhídrid carbònic en l’aire, llum, etc., en el més proper possible a l’òptim per al desenvolupament dels cultius que s’establisca i en cap cas es tracta d’una instal·lació d’emmagatzematge en destinar-se al cultiu i desenvolupament de béns peribles, aliments. També la normativa existent respecte a la valoració de les construccions que determinen el valor cadastral dels béns immobles de naturalesa urbana certifica la petició de LA UNIÓ sobre aquesta modificació.

La tipologia d’hivernacles en l’agricultura mediterrània és molt variada, destacant els següents: capella i doble capella, parral, a dues aigües, túnel i multitúnel. Els seus materials en la coberta són plàstics o malles de fil de plàstic i l’estructura de ferro galvanitzat o sense galvanitzar i filferro galvanitzat. Es tracta d’estructures amb un pes tan baix per la tipologia de l’estructura i coberta no es pot considerar com una construcció industrial, a més de la seua facilitat per al desmuntatge i muntatge en una altra parcel·la.

Les conseqüències econòmiques d’aquesta tipificació dels hivernacles com a construcció industrial realitzada per la Direcció General de Cadastre són nocives per als llauradors que realitzen inversions elevades en un mitjà de producció agrícola de caràcter absolutament provisional, desmuntable, amb coberta permeable i amb una estructura fràgil.

Carlos Parrado, responsable del departament d’enginyeria de LA UNIÓ, indica que “en ser un mitjà de producció, la tipificació d’un hivernacle és inherent al cultiu i al sòl i, per tant, quedant clar que no es tracta d’una construcció, és al sòl a qui aporta una característica d’igual manera que un cultiu. És a dir, igual que es diferencien els sòls en funció del tipus de cultiu que alberga cadascun d’ells, s’hauria d’ampliar i diferenciar aquesta informació, per exemple a cítrics a l’aire lliure o amb coberta, hortalisses a l’aire lliure o sota malla, nespres, etc. Però mai considerar als hivernacles com a construccions, ja que la seua definició dista molt d’açò”.

Parrado assenyala que “considerar això últim provoca una desigualtat manifesta sobre els llauradors, incrementant de manera fictícia el seu patrimoni, amb les conseqüències fiscals que açò té, i generant uns impostos injusts que descapitalitzen el bé en pocs anys”.

LA UNIÓ està presentant recursos ja davant algunes Gerències Territorials de Cadastre. A manera d’exemple destaca el cas d’una estructura de ferro amb una malla (denominada antitrip per a evitar que aquests insectes, Trips, entren en contacte amb els cultius i per tant, és un sistema de lluita biològica) al que la Gerència Territorial de Cadastre li estableix un preu de més de 443.000 euros, totalment desmesurat, i a nivells de construccions urbanes situades en edificis cèntrics d’una gran ciutat.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.