LA UNIÓ estima les pèrdues directes al camp per les pedregades del darrer cap de setmana en uns sis milions d’euros

• La gran grandària de la pedra ha estat clau per a minimitzar els danys per haver menys impactes i caure de forma més neta
• LA UNIÓ sol•licita mesures que compensen les pèrdues per als llauradors afectats

03 d’agost de 2015.- LA UNIÓ de Llauradors estima en una valoració inicial les pèrdues directes en el camp valencià de les tempestes acompanyades de pedra, pluja i vent d’aquest cap de setmana en més de sis milions d’euros, dels quals bona part se circumscriuen a la comarca de l’Alt Vinalopó a Alacant i sobretot a tres termes municipals (Beneixama, la Canyada i Camp de Mirra).

Els danys al final són mínims malgrat la gran grandària de la pedra caiguda encara que caldrà esperar a l’evolució dels cultius per a veure si són superiors. Precisament aquesta ha sigut la clau per a no lamentar més pèrdues. Al tindre un elevat volum les pedres van caure de forma més neta i es va minimitzar l’afecció. A les pèrdues directes en el camp no obstant això caldrà afegir les ocasionades en les infraestructures agràries (camins, marges, instal•lacions de reg per degoteig, etc.,) que deuran anar valorant-se en els pròxims dies per part dels municipis afectats.

La zona més danyada pels efectes de les tempestes i la pedra se situa en les comarques de l’Alt Vinalopó, l’Alcoià i el Comtat, sobretot amb epicentre en la localitat de Beneixama i els municipis limítrofs de la Canyada, Camp de Mirra, Biar, Banyeres, Villena o Muro d’Alcoi. Allí s’han vist afectats fonamentalment els cultius de l’olivar, ametla, vinya i hortalisses.

L’Ajuntament de Beneixama estudia la possibilitat de declarar zona catastròfica el seu terme municipal. Només en tres municipis de l’Alt Vinalopó (Beneixama, Camp de Mirra i la Canyada) les pèrdues directes en el camp són superiors als 3 milions d’euros. Ha quedat afectada el 60% de la collita d’olives en unes 3.400 hectàrees, el 80% de la collita d’ametla en unes 200 hectàrees, el 100% de la de raïm de vi amb un milió de quilos afectats i unes 40 hectàrees d’hortalisses. Els danys en infraestructures són incalculables.

Pel que es refereix a la província de Castelló els danys en el camp se centren en les comarques de la Plana Alta i l’Alcalatén i en menor mesura en la Plana Baixa o el Maestrat. Hi ha sobretot una franja danyada de raïm de vi entre la Vall d’Alba i les Useres i una altra en les localitats de Alcossebre, Torreblanca i Cabanes amb cítrics i hortalisses. En aquest últim cultiu l’afecció va del 20 al 50%, segons localitats. La pedra era gran grandària encara que barrejada amb abundant aigua. Les pèrdues directes en el camp en aquesta província seran superiors al milió euros encara que els principals danys se situen en les infraestructures agràries, encara per avaluar, a causa de la intensitat de la pluja en poc espai de temps i per la força del vent.

En la província de València les comarques més afectades per la pedra són la Ribera Alta i Ribera Baixa, la Safor, la Vall d’Albaida, la Costera, Utiel-Requena i els Serrans amb unes pèrdues directes en les explotacions agràries d’uns dos milions d’euros. En la Ribera Alta pràcticament va afectar a una gran extensió de tota la comarca encara que els danys són molt variables i inferiors al que es podia preveure després de la grandària de la pedra caiguda. “Les pedres que queien eren molt grans però aïllades i clares, per això l’impacte no ha sigut en tots els fruits. És pitjor moltes pedres d’inferior grandària que les que han caigut en aquesta ocasió, encara que on ha impactat la pedra gran la destrossa és brutal”, assenyalen llauradors afectats en la comarca de la Ribera. Els danys se centren en els cultius de cítrics, fruiters i hortalisses. Caldrà veure l’evolució posterior de l’impacte de la pedra en un cultiu bastant sensible com és el del caqui i comprovar com cicatritza.

En la comarca de la Costera la zona més afectada és la compresa en les localitats de Lloc Nou d’en Fenollet, Xàtiva, Barxeta i la Llosa de Ranes. Les pèrdues en algunes parcel•les van del 50 al 70% en cítrics, hortalisses i caqui. A la Vall d’Albaida els danys se centren a Bocairent. En els Serrans la localitat més afectada és la Llosa del Bisbe i a Utiel-Requena, sobretot en els termes municipals de Venta del Moro i Caudete de las Fuentes.

LA UNIÓ sol•licita a les Administracions Públiques (Govern central i Generalitat) una sèrie de mesures compensatòries per a pal•liar les pèrdues. Demana una reducció de mòduls fiscals per als llauradors i afectats, la condonació o tornada del pagament de l’IBI de Naturalesa Rústica corresponent a l’actual exercici i del pagament de les quotes de la Seguretat Social per als llauradors inscrits en el Règim Especial Agrari; així com préstecs bonificats.

En relació a les assegurances agràries LA UNIÓ demana que s’agilitzen els peritatges i s’estudie fer més atractiu l’actual assegurança de l’olivar donat que el seu nivell de contractació en les zones productores és molt escàs. Precisament en l’Alt Vinalopó, comarca més afectada, la major part dels productors d’olivar no tenien contractada l’assegurança i per això LA UNIÓ demana ajudes amb caràcter excepcional per a ells ja que l’assegurança no s’ajusta a les necessitats dels llauradors.

També demana que se sufraguen, prèvia presentació de la corresponent factura de compra, el producte fungicida i els treballs d’aplicació per a evitar l’aparició de fongs i malalties en les explotacions agrícoles.

Així mateix demanda LA UNIÓ la urgent reparació de les infraestructures danyades per aquestes tempestes amb la finalitat de que els professionals agraris puguen continuar amb la seua activitat normal en el camp.

Malgrat tot l’anterior la valoració global de les recents pluges és molt positiva i beneficiosa per al camp després de la sequera que es porta arrossegant. Les pluges serviran per a estalviar algun reg, recarregar els aqüífers, netejar els arbres de possibles plagues i regenerar les pastures. LA UNIÓ reitera als llauradors la necessitat de contractar una línia d’assegurances agràries perquè es tracta del millor instrument a l’abast d’ells per a compensar una pèrdua de renda com la que ocasiona un sinistre climatològic que no es pot preveure.

Ribera Televisió

RiberaTV naix l'any 1986 amb la idea de crear una televisió lliure i plural. En 2005 obté la llicència per la GV per a emetre en el marc legal de la TDT.

Deixa el teu comentari