Aquesta organització aposta per una bona solució negociada entre les parts, abans que entaular un llarg litigi judicial
8 de juny de 2016.– LA UNIÓ de Llauradors ha realitzat gestions i mantingut negociacions amb la consellera d’Agricultura, Elena Cebrián i amb el director del IVIA, Enrique Moltó, per a cercar de forma consensuada la millor solució possible per als productors de les varietats de cítrics Safor i Garbí, davant la deterioració comercial per les taques que els ixen a la fruita.
En aquest sentit, s’ha arribat al consens de convocar una reunió del Consell Rector del IVIA durant el mes de juny per a tractar de trobar la millor eixida a aquesta problemàtica situació per a tots els llauradors afectats i no solament a uns quants, “fugint del sectarisme al que estàvem acostumats en els últims temps”, assenyala LA UNIÓ.
LA UNIÓ creu fermament que la resposta adequada pansa per un acord just negociat entre les parts, ja que iniciar ara un procés judicial llarg i sobre el qual ningú, en aquests moments, pot vaticinar el resultat, hauria de ser l’última opció. Per això aconsella als seus associats i a tots els citricultors valencians que “pensen amb trellat i esperen a veure el resultat d’aquesta reunió del Consell Rector, abans de decidir-se a litigar”.
No obstant això, LA UNIÓ desitja deixar clar que si la resposta de l’Administració continua sent insatisfactòria no descarta iniciar accions judicials contra tots els responsables d’aquesta desfeta. Però aquest ha de ser l’últim recurs perquè un procés judicial sense garanties d’èxit portarà un elevat cost i, segurament, arrancar durant el procés les actuals plantacions no rendibles de Safor i Garbí per a posar altres varietats més rendibles.
En aquest sentit, LA UNIÓ opina que el més important en aquests moments és cercar un compromís que permeta als citricultors que van apostar en el seu moment per aquestes varietats recuperar-se econòmicament de les inversions realitzades i que la Conselleria d’Agricultura done a conèixer i depure responsabilitats de tots els que, amb la seua actuació en aquell temps, han provocat el conflicte actual.
Aquesta organització agrària ja va iniciar contactes a l’octubre amb responsables del IVIA per a analitzar la situació d’aquestes varietats, demanar explicacions, conèixer l’estat dels assajos i veure les solucions que es plantejaven a la crisi generada. El IVIA va insistir que era molt important que durant la campanya, ara ja pràcticament acabada, es feren els assajos pertinents per a determinar les causes i en conseqüència trobar els remeis a l’aparició de les taques.
LA UNIÓ es va comprometre per aquelles dates a no realitzar cap acció contra el IVIA mentre duraren els assajos, tal com així ha sigut.
Per a conèixer la realitat actual caldria remuntar-se a la situació de la citricultura valenciana fa set anys, emmarcada en un context de greu crisi de preus. Les varietats tradicionals de cítrics veien desplomar els seus preus i molts llauradors tenien l’amenaça de denúncies i d’arrencada de l’arbrat de les seues explotacions si no regularitzaven la situació amb la Nadorcott.
Amb aquesta sèrie de circumstàncies van eixir al mercat aquestes dues noves varietats de mandarines tardanes que s’havien experimentat en el IVIA, fruit de la pressió d’una elit que volia resultats ràpids -el pitjor enemic de la investigació- per a competir amb les varietats que venien de fora del nostre país i que generaven per aquelles dates grans beneficis econòmics als seus titulars. Els administradors del IVIA en aquell moment no van voler, o no van poder controlar, els interessos personals i les pressions i al final van eixir al mercat.
LA UNIÓ insisteix a evitar les presses en matèria de recerca agrària i vol alertar als llauradors perquè no es deixen convèncer pels cants de sirena que arriben des d’empreses que ofereixen varietats miraculoses, quasi totes amb poca o nul·la experimentació en el nostre territori sota la promesa de la salvació econòmica dels nostres citricultors.
