Noves nanomedicinas obrin la porta a un tractament més eficaç i menys agressiu del càncer de pròstata

En els estudis in vitro realitzats milloren cent vegades l’activitat antitumoral del docetaxel, fàrmac més usat actualment en el tractament del càncer de pròstata. Han sigut desenvolupades per investigadors de la Universitat Politècnica de València, el CSIC, l’Hospital La Fe de València i el Centre d’Investigació Príncep Felip.

Han desenvolupat també un nanomarcador que localitza amb gran precisió el teixit tumoral, la qual cosa facilitarà el diagnòstic en les seues primeres fases

A Europa, el càncer de pròstata és la forma més comuna de càncer en els homes, amb una incidència major de 100 casos per cada 100.000 homes. A més, actualment és la segona causa més comuna de mort per càncer en els homes.
Aquesta patologia afecta principalment a homes majors: nou de cada 10 morts ocorren després dels 65 anys. Per això, representa una preocupació molt important per a la salut als països desenvolupats, on és majoritària la població d’homes majors. En aquest context, encara que el docetaxel és el quimioteràpic més usat per al càncer de pròstata avançat, la seua elevada toxicitat sistèmica limita tant la dosi com la durada de la teràpia, la qual cosa redueix sensiblement la seua eficàcia antitumoral.

Ara, un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe i el Centre d’Investigació Príncep Felip (CIPF), ha desenvolupat un nova nanomedicina per a tractar el càncer de pròstata no metastásico.

Els assajos realitzats obrin la porta a l’aplicació futura de tractaments molt efectius a dosis molt baixes de docetaxel. Aquesta nova nanomedicina s’aplicaria per via intraprostática, sense efecte secundari algun sobre els teixits sans. En els estudis in vitro realitzats milloren cent vegades l’activitat antitumoral del docetaxel.

“En els estudis in vitro sobre cèl·lules de càncer de pròstata amb receptors PSMA (antigen de membrana específic de pròstata, en les seues sigles en anglés) s’ha aconseguit millorar fins a cent vegades l’activitat antitumoral del docetaxel”, destaca Pablo Botella, científic titular del CSIC en l’Institut de Tecnologia Química (ITQ), centre mixt de la UPV i el CSIC.
Després de la finalització de l’estudi in vitro, actualment el treball es troba en la fase d’assajos preclínicos in vivo. Mentrestant, s’espera començar un assaig clínic –fase I- en un termini no superior a dos anys sobre una mostra reduïda de pacients.

Facilitarà el diagnòstic
A més, els investigadors han desenvolupat també un nou nanomarcador que permet identificar el teixit tumoral en la pròstata amb gran precisió. “Gràcies a la tècnica d’imatge PET, podem marcar la nanomedicina amb un isòtop radioactiu que permeta localitzar el teixit maligne en la pròstata amb precisió unicel·lular, la qual cosa facilitarà el diagnòstic de la malaltia en els seus primers estadis, facilitant així la seua detecció precoç”, destaca Pablo Botella.
Aquests resultats s’han publicat en la revista ACS Omega, de la Societat Química Americana (ACS, en les seues sigles en anglés)

Com és la nova nanomedicina
La nova nanomedicina desenvolupada per aquests investigadors és un sistema basat en nanopartícules de sílice porosa funcionalizadas amb el fàrmac docetaxel i un anticòs monoclonal (anti-FOLH1) que interacciona selectivament amb els receptors PSMA de cèl·lules de càncer de pròstata. El sistema presenta gran estabilitat en fluids biològics i tots els components estan aprovats per la Food and Drug Administration (FDA, els Estats Units d’Amèrica) per al seu ús clínic.
La presència de l’anticòs monoclonal promou la internalització cel·lular de la nanomedicina en les cèl·lules malignes (almenys un 25% superior respecte de l’administració del fàrmac lliure, ja que aquest difon a qualsevol cèl·lula, siga cancerosa o no). D’aquesta manera, la nanomedicina arriba a més cèl·lules tumorals. A més, la utilització d’un protocol específic de fixació del docetaxel sobre les nanopartícules permet el seu alliberament selectiu a l’interior de les cèl·lules canceroses.

Fundació CURSOL i Projecte TERACAP
Aquest treball inicialment va ser subvencionat per la fundació CURSOL (Cultura de Recursos i Solidaritat de la Comunitat Valenciana), i actualment s’integra dins del projecte TERACAP, finançat per la Generalitat Valenciana, l’investigador principal de la qual és el Prof. Jose María Benlloch, director de l’Institut d’Instrumentació per a Imatge Molecular (I3M), centre mixt de la UPV i el CSIC.

En el mateix projecte, al costat de l’I3M participen també investigadors de l’Institut de Tecnologia Química (UPV-CSIC), liderats pel Dr. Pablo Botella. Col·labora a més un equip de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe, encapçalat pel Dr. Cessar David Vera-Donoso; i un altre del Centre d’Investigació Príncep Felip, liderat per la Dra. Victoria Moreno. En aquests centres se supervisen els assajos in vivo i clínics

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.