Picassent estalvia prop de 320 quilograms de CO2 amb el reciclatge de l’orgànica

La campanya ‘Organitza l’orgànica’ complix el primer trimestre de funcionament amb la recollida de més de 10.600 quilograms

L’Ajuntament de Picassent continua amb la campanya ‘Organitza l’orgànica’, que va començar el mes de juny i que ja ha complit el seu primer trimestre de funcionament. Es tracta de fer un pas més en matèria de reciclatge, més enllà de la ja clàssica separació de cartró, plàstic i vidre, prou arrelada entre la població. La recollida selectiva de residus orgànics es referix a restes de menjar i restes vegetals, susceptibles de degradar-se biològicament pels microorganismes. Per això, és necessari que s’arreplegue i gestione com més ràpidament millor, per tal d’evitar la generació de lixiviats i d’olors dolents.

A Picassent s’ha iniciat l’experiència en una zona localitzada i s’han obtingut ja les primeres dades. La quantitat de fem que es pot haver reciclat fins al moment es pot estimar a partir del nombre d’abocaments que s’han realitzat. La xifra és d’un poc més de de 4.100 abocaments, per la qual cosa si li donem un valor mitjà aproximat de 2,5 kg per bossa, estaríem parlant de més de 10.600 kg.

S’estima que, en abocament no selectiu, cada quilo de matèria orgànica no reciclat emet 46,15 g/kg de residu no reciclat. En canvi, si es recicla, el residu emet 15,99 g/kg de residu reciclat per què l’estalvi és de 30,16 g de CO2 per quilogram de residu, per la qual cosa estem parlant d’uns 320 quilograms de CO2. Tot açò ve emmarcat dins d’un objectiu que establix la Unió Europea per a l’any 2020 i que implica reduir a un 20% els residus que es generen, i recuperar un 50% dels materials mitjançant el reciclatge.

Pel que fa als dies amb més abocaments, s’utilitza més entre setmana, concretament a mitjans de setmana que els caps de setmana, de l’ordre d’un 1,5% menys. En relació amb el comportament dels usuaris, un 25% dels usuaris que disposen de clau han abocat menys de 3 vegades el fem en estos abocadors i menys del 10% l’han abocat més de 30 vegades, que es consideraria un ús acceptable entre juny i setembre. Es veu un repunt del nombre d’abocaments en setembre que es preveu que vaja creixent conforme avance l’any i es vaja consolidant el sistema i la gent es consciencie de la importància d’este tipus de reciclatge.

Procediment

Els residus que es poden abocar en estos contenidors són restes vegetals i animals, aliments tant crus com cuinats, restes de fruites i verdures, cascares d’ous, de fruits secs, pa, pastisseria, plantes i flors, restes de carn i peix, ossos, paper de cuina i mocadors de paper bruts, bossetes d’infusió i café i filtres de paper de café.

No obstant això, cal recordar que no s’admetran els següents residus que podrien dur a confusió com puntes de cigarret, residus llenyosos, terra, restes d’aspiradores, bolquers i compreses, oli, excrements d’animals, fustes, càpsules de café sorra de gat…

La recollida selectiva consistix en la separació i la classificació dels residus per facilitar la correcta gestió. Esta recollida selectiva ha d’iniciar-se correctament en origen (a les llars i als comerços), per tal que després les diferents fraccions separades siguen recollides per mitjans específics al carrer i transportades a les diferents instal·lacions de tractament.

Els contenidors tenen un dispositiu que impedixen l’abocament llevat que s’utilitze una clau electrònica, per tal d’evitar confusions i barreja de residus a l’hora d’abocar-los. Es disposa d’una clau per domicili que proporciona l’ajuntament i que es fa servir per a obrir el contenidor i este mateix registra les entrades en nombre d’abocaments. A partir d’ací un camió recull i porta a una planta de gestió estos residus.

Objectius

Els objectius impliquen reduir la quantitat de residus no reutilitzables. Així s’augmenta la vida útil dels abocadors de restes no reciclables, ja que tardaran més a omplir-se, pel que s’augmenta l’eficiència en la seua gestió. A més, en la descomposició de matèria orgànica es genera gran quantitat de metà, un gas molt perjudicial per a l’efecte hivernacle, en planta es gestiona per a donar-li usos. De fet, el metà que es genera es pot fer servir per a generar energia, de manera que no s’aboca a l’atmosfera i es reduïx l’impacte que tindrien negatiu sobre el canvi climàtic.

El compost resultant és un fertilitzant natural molt beneficiós per a la terra dels cultius i jardins, de manera que pot substituir els fertilitzants sintètics que degraden i contaminen el sòl. D’esta manera, el que ix de la terra torna a ella. Per altre costat, des d’una perspectiva social, es creen nous llocs de treball tant en les plantes de compostatge i tractament com en les tasques de recollida i gestió.

Deixa el teu comentari