LA UNIÓ creu que la consellera Elena Cebrián eludeix responsabilitats sobre les llicències per a les granges a la Comunitat Valenciana

Les seues últimes declaracions i la seua intervenció en les Corts deixen entreveure un absolut desconeixement de la realitat

Tot són traves a la Comunitat Valenciana per a obrir o ampliar una granja quan en les comunitats autònomes veïnes són tot facilitats22 de juny de 2018.– LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders qüestiona el posicionament de la consellera d’Agricultura, Elena Cebrián, referent a la problemàtica sobre les llicències per a granges i considera que “eludeix les seues responsabilitats” en un assumpte de gran importància social i econòmica per a les zones rurals de la Comunitat Valenciana.
Ramón Mampel, secretari general de LA UNIÓ, indica que han traslladat aquest problema ja directament a la consellera i al seu equip diverses vegades, i és molt clar sobre aquest tema: “O la consellera Elena Cebrián desconeix la realitat del món rural valencià o algú li està assessorant mal perquè diu coses que no són certes i s’omplen la boca d’una agenda antidespoblament, però obliden que les granges generen rendes en molts municipis de zones econòmicament deprimides en les quals cada vegada és més difícil que els seus habitants romanguen”.

Mampel indica que la veritat és que “entre unes coses i unes altres, els ramaders de la Comunitat Valenciana que desitgen obrir o ampliar una granja tenen cada vegada més traves burocràtiques per a exercir l’activitat i els tràmits són eterns -fins a quatre anys en alguns casos-, situació que contrasta amb l’actitud diligent d’altres comunitats autònomes on faciliten l’activitat”.
El problema on es bloquegen els expedients, tant d’obertura com d’ampliació o regularització administrativa de granges ja en funcionament, prové de l’exigent normativa a la Comunitat Valenciana per a aconseguir l’informe d’impacte ambiental. Per exemple, en comunitats veïnes com Aragó, Catalunya o Castella-la Manxa es requereix el vistiplau ambiental en una granja de porcí a partir d’una capacitat de 2.000 places de porcs, mentre que a la Comunitat Valenciana és imprescindible per a instal·lacions de només 400 places.

En les seues últimes declaracions o en la seua recent intervenció en els Corts el passat 5 de juny la consellera qualifica com a “enormes” les granges amb una dimensió rendible com són les de més de 2.500 places d’engreix de porcí o les de més 85.000 pollastres d’engreix (les que es tramiten a través d’una autorització ambiental integrada), quan per exemple en les comunitats autònomes veïnes açò ni es qüestiona mentre complisquen la legalitat vigent.

Afirma la consellera d’Agricultura que “el motiu de la necessitat d’autorització ambiental integrada és que tenen implicacions per la seua emissió de nitrogen, quan no és així d’una forma generalitzada i depèn de l’ús i tractament que es faça en cada explotació dels subproductes (purí i gallinassa), que per cert en la major part de casos s’utilitza per a fer una fertilització orgànica en lloc de química d’acord amb les recomanacions de la Unió Europea, com respon LA UNIÓ.

D’altra banda, el procediment actual legal marca que les autoritzacions ambientals integrades s’han de presentar en la Conselleria, i no són els Ajuntaments els encarregats de remetre-ho a aquesta, tal com repeteix la consellera en les seues recents intervencions.
D’altra banda, les explotacions ramaderes que es tramiten a través d’una llicència ambiental (entre 400 i 2.500 places d’engreix de porcí i entre 10.000 i 85.000 places de pollastres d’engreix) també passen per Conselleria a causa de la tramitació de l’estudi d’impacte ambiental i per això la pràctica totalitat dels expedients de legalitzacions d’explotacions ramaderes passen per la Generalitat.

LA UNIÓ assenyala que els Ajuntaments donen la llicència ambiental, però necessiten el vistiplau de la Conselleria per a l’impacte ambiental i per tant la legalització no depèn única i exclusivament dels Consistoris com afirma la consellera Cebrián en reiterades ocasions, eludint la responsabilitat en un assumpte que competeix al seu departament.
D’altra banda, la consellera nomena també en les Corts la Llei 16/2002 que és una disposició derogada i va ser substituïda pel RD Legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació. LA UNIÓ no entén com la màxima autoritat en ramaderia de la Comunitat Valenciana nomene en sessió parlamentària una normativa derogada fa ja dos anys d’un tema de tanta importància.

Deixa el teu comentari