La UNIÓ de Llauradors denuncia que els preus de l’ametla han tornat a caure als límits de fa sis anys

L’Associació agrària destaca que la baixada dels preus ha provocat un fort descoratjament entre els productors que ho atribueixen a moviments especulatius.

La Unió de Llauradors denuncia que els preus de l’ametla han tornat a caure als límits insostenibles de fa sis anys, la qual cosa ha provocat un fort descoratjament entre els productors que ho atribueixen a moviments especulatius.

Des que en 2015 els preus mitjans de l’ametla se situaren en el seu nivell més alt amb 8,67€/kg el gra no han parat de baixar fins a situar-se en els valors d’abans de l’inici del boom de l’ametler. En 2013, propiciat per un increment de preu, comença el que es va anomenar com la febre de l’or de l’ametler que va portar a molts llauradors a apostar per aquest cultiu amb l’esperança d’augmentar les seues minses rendes.

La realitat, segons la unió, és que just quan comencen a entrar les explotacions en plena producció, les cotitzacions que perceben han caigut fins a valors inassumibles, la qual cosa està provocant un fort descoratjament entre ells que veuen com estes pràctiques han tirat per terra les esperances que molts havien dipositat en el cultiu.

A més, l’associació agrària ha destacat que es tira la culpa de la baixada de preus a l’ametla americana i a l’arribada dels contenidors de la nova campanya, quant tothom sap que aquesta es compra amb tres mesos d’antelació. Per tant, la unió diu que és el pretext que es repeteix any rere any per abaixar els preus.

La demanda espanyola d’ametla continua sent superior a la seua producció, per la qual cosa cal importar-la d’altres parts del món, especialment de Califòrnia, però malgrat ser deficitaris els preus descendeixen.

En la primera part de la campanya el preu mitjà de l’ametla comuna, que representa més del 75% de la collita espanyola, és de 4.70 €/kg el gra, un 12% menys que el mateix període de la passada campanya. És per exemple un 11% inferior al de la italiana, que amb moltíssima menys producció i de menor qualitat, no es troba tan sotmesa als moviments especulatius.

La Unió es pregunta com és possible que en només cinc campanyes s’haja enfonsat a un cultiu que reunia totes les condicions al seu favor per a obtenir rendes dignes per als productors, especialment en unes zones d’interior tan castigades.

Deixa el teu comentari