Ximo Puig anuncia un pla per a garantir serveis en municipis en situació d’emergència social o econòmica que contempla 240 milions d’euros fins a 2023

El president avança que està en exposició pública un decret llei que permetrà la sostenibilitat de residències, escoles infantils o centres culturals en municipis xicotets o amb baixa densitat de població

L’estratègia dissenyada pel Consell busca ajudar 140 municipis amb el risc de despoblació i a 35 ajuntaments amb problemes financers

• Puig subratlla que la Generalitat ha destinat en aquesta legislatura als municipis 1.218 milions a través de programes, que reflecteixen la “aliança” del Consell amb els ajuntaments

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que, des d’aquesta setmana, està en fase d’exposició pública un decret llei per a garantir la prestació de serveis públics bàsics per als valencians i valencianes en els municipis en situació d’emergència social, com és el cas de la despoblació, o econòmica.

El cap del Consell, que ha fet l’anunci en la presentació de l’estratègia Juntament per a la col·laboració entre Generalitat i ajuntaments, ha explicat que aquest pla va destinat a 140 municipis amb el risc de despoblació i a altres 35 amb dificultats financeres (aquells la càrrega financera dels quals supera el 110% dels seus ingressos corrents), i contempla una inversió màxima de 240 milions en el període 2019-2023.

Sobre l’emergència social, es tracta d’evitar que, per a molts ajuntaments xicotets o de baixa densitat de població, siga un problema mantindre obertes residències de la tercera edat i centres de dia; serveis educatius i culturals, com a escoles infantils; instal·lacions esportives o espais culturals i altres serveis necessaris per a la ciutadania. Referent a això, Puig ha ressaltat la importància que l’accés a aquests serveis no estiga condicionat pel lloc de residència de les persones.

Sobre els municipis amb problemes econòmics, les mesures permetran la reducció de la càrrega en un període de 5 anys mitjançant ajudes i també obrint la possibilitat de comprar actius als municipis, amb l’opció d’aquests puguen recuperar-los en un termini de 5 anys, una vegada superen el sot financer. D’aquesta manera, es canvia liquiditat per actius, però els municipis mantenen l’opció de recuperar els actius que consideren estratègics.

‘Juntament’

L’estratègia Juntament és, com ha assenyalat el president, l’expressió de la “aliança” entre els ajuntaments i la Generalitat, posada en marxa aquesta legislatura amb diferents de programes públics per a reforçar els serveis bàsics i infraestructures dels municipis.

Fins hui, la Generalitat ha destinat en la legislatura 1.218 milions als ajuntaments. Entre les actuacions, figura el Fons de Cooperació Municipal, els programes d’ocupació Avalem, Xarxa Llibres o la dotació econòmica compromesa amb els ajuntaments dins del Pla Edificant.

El president ha assegurat que, ja des de l’inici de la legislatura, el Consell va plantejar instal·lar en “la nova governança” el principi de subsidiarietat, en considerar als municipis “fonamentals” per a la transformació de la Comunitat Valenciana.

Per això, segons ha explicat Puig, Juntament planteja una “visió global de l’acció pública” sustentada sobre tres principis: la col·laboració entre Generalitat, ajuntaments i societat civil; la reivindicació de la política com una activitat pròxima per a solucionar els problemes i la legitimitat d’origen de les institucions més pròximes a la ciutadania.

Deixa el teu comentari