El Xúquer es mor: estalviem l’aigua!

El Túria fa dècades que mor, sec i abandonat, 12 km abans d’arribar al mar i al Segura l’han convertit en una claveguera a cel obert. Així doncs, el Xúquer és ja l’últim gran riu del PV, un riu que ara mateix, baix del Pont de Ferro d’Alzira, duu menys d’un pam d’aigua i un cabal absolutament insuficient per mantindre i regenerar la seua vida aquàtica. Açò es repetix any rere any i ha arribat a marcar mínims amb cabal pràcticament zero en algun assut de baix, on l’aigua queda estancada, eutrofitzada, podrida…

La conca del Xúquer té molts problemes, massa: La central nuclear vella i amenaçadora de Cofrents, a sols 50 km, que li’n furta i evapora 20 hm3/any i si té un accident greu pot contaminar el riu i a tots nosaltres; una nuclear que ja hauria d’estar tancada i substituïda per l’autoconsum d’energia solar. Les moltes espècies invasores que s’estenen per tot el riu, com la canya o les algues que dificulten el pas de l’aigua, el carranc americà o la clòtxina zebra que desplacen les espècies autòctones, etc.; cal erradicar-les tant com siga possible i prohibir totalment la importació i el comerç d’espècies exòtiques. Les canalitzacions i ponts que saturen i degraden La Ribera perquè una canal no és un vertader riu, un riu té el bosc de ribera a les vores; per això es declara el domini públic hidràulic i la zona de servidumbre, que ací mai s’ha complit i caldria començar a respectar ja d’una vegada.

També hi ha greus problemes de contaminació, segons el recent informe d’Ecologistes en Acció el Xúquer és el riu més hormonat d’Espanya per tots els residus agroquímics que li arriben i alguns altres procedents de magatzems i indústries; de fet l’aqüífer, connectat directament amb el riu, està tan contaminat que no se pot utilitzar per a consum humà; per tant, malgrat les queixes d’alguns irresponsables, resulta imprescindible fomentar al màxim l’agricultura ecològica. A més tenim trams com el riu Barxeta en Carcaixent i el barranc de La Casella en Alzira que encara reben aigües negres dels barris per on passen i les aboquen directament el Xúquer, cosa que aquests Ajuntaments i la Confederació haurien d’haver solucionat fa molts anys…

Però sobretot tenim la sobreexplotació, tant de les aigües superficials com de les subterrànies. En la Manxa i Utiel-Requena estan regant les vinyes i a La Ribera s’han transformat moltíssims camps de secà en regadiu, baixant així el nivell freàtic, assecant fonts antigues i esgotant rius com l’Albaida o el Magre, que ara es mantenen secs durant la major part de l’any. Solament entre Tous i Cullera hi ha una dotzena d’assuts i grans extraccions d’aigua. Damunt, el Xúquer ha de donar aigua a l’Albufera, a L’Horta i al Vinalopó, i com els pous riberencs estan massa contaminats de nitrats i plaguicides ara també ens ha de donar aigua per al consum humà…

Lògicament no hi ha prou aigua ja en esta conca i menys encara quan el calfament del clima està fent que minven les plogudes en la capçalera i la zona mitjana, com conclouen en un recent estudi els geògrafs i físics de la UV. Òbviament, si tots agafen més aigua i cada volta en tenim menys, hem sobrepassat els límits; i molt perquè en l’ultim Pla Hidrològic del Xúquer reconeixen, sense gens de vergonya ni aportació de solucions, que la conca del Xúquer té un dèficit de 195 hm3/any, que és com dir que gastem molta més aigua de la que ens arriba (un desficaci tan gran com si una família que guanya 2000 €/mes se’n gastara 2500…).

Ara i ací, l’única solució viable és estalviar aigua, consumir menys, perquè de fora no va a vindre (a l’Ebre tampoc li’n sobra) i la situació actual resulta absolutament insostenible: no podem gastar més aigua de la que tenim, so pena d’assecar els rius i desertitzar la conca. Hem d’estalviar tots: ciutadans (dutxes en lloc de banys, res de piscinetes particulars, …), ajuntaments (ni gespa ni jardins humits, plantes xeròfiles com les de muntanya, cap PAI més, …), indústries (bona depuració, reciclatge de l’aigua, etc.) i regants, que són els majors consumidors. S’ha de prohibir efectivament qualsevol nou regadiu, a la Manxa, a Múrcia, al Vinalopó o a La Ribera, i s’han de tancar els pous il·legals més recents i abusius situats en zones inadequades (muntanya, terres àrides, etc.), tal i com estan fent en Doñana per evitar que s’asseque aquella marjal. Encara que siga dur, la Confederació, el Ministeri, les Conselleries i els Ajuntaments han de fer la seua feina, com no l’han fet encara, i controlar d’una vegada tots els pous existents, il·legals a milers, perquè si no es fa així, al final no tindrem aigua ni per mantindre els regadius tradicionals…

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.