El director Enrique Cebolla els rebia a peu de carrer per a fer un recorregut per la memòria del centre. Tot i que els fonaments del recinte són els mateixos, el pas del temps l’ha anat canviant igual que ho ha fet amb els seus visitants. Traspassar la porta i retrobar‐se després de tant de temps amb els companys, al lloc on es van acomiadar fa 25 anys, va fer recordar centenars d’anècdotes i vivències que compartiren en el posterior dinar de germanor, durant el qual intercanviaren les històries de les sues vides, algunes de les quals ben bé podrien ser el guió d’una pel∙lícula. 25 anys després, gent de Guadassuar, Polinyà, Albalat i Algemesí s’agermanaren de vell nou, però a hores d’ara, assaonats pel pas del temps i amb milers de vivències. Molts encara viuen als pobles d’origen, altres arreu del món i malauradament, tot i que pocs, però algun que ja ha fer el camí sense retorn. L’Institut fou el punt de partida de les persones que són hui en dia i el tret d’eixida els el donaren professors com Vicent Castell, Vicenta Pilar , Teresa Sánchez, Daniel Arenas, Nel∙lo Traver, i Giovanna Ribes entre d’altres. Una colla d’amics a més de professors que treballaren de valent per educar als seus alumnes i mostrar‐los un món infinit de possibilitats al seu abast i on únicament calia ficar un poc d’interès i apostant per la cultura de l’esforç. Hui en dia són advocats, veterinaris, funcionaris, emprenedors, farmacèutics, professors i fins i tot, actors i retors, un ventall de professions les quals començaren a bastir‐se a les aules de l’IES Sant Vicent Ferrer d’Algemesí, “l’Institut”.
