Alfafar gana a la EMSHI el recurs contra la tarifa de l’aigua en alta

Els tribunals dictaminen a favor de l’Ajuntament d’Alfafar que va demandar a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (EMSHI) per no ajustar-se a la Directiva Europea Marco Agua en la seua estructura tarifària. 

L’Ajuntament va interposar una demanda per a defensar els interessos de les i els veïns d’Alfafar i aconseguir una tarifa de l’aigua justa i ajustada al consum.

El Jutjat del Contenciós-Administratiu número 10 de València ha dictaminat a favor de l’Ajuntament d’Alfafar en una demanda que va interposar el consistori al juny de 2017 contra l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (EMSHI) per no ajustar la seua estructura tarifària a la Directiva Europea Marco Agua.

L’estructura tarifària aprovada per la EMSHI, i recorreguda per l’Ajuntament d’Alfafar, establia un increment de 76,92% de la quota fixa i per contra una minoració d’un 32,40% de la quota variable; amb el que penalitza el baix consum i desincentiva l’ús eficient de l’aigua.

Amb aquesta demanda, l’Ajuntament buscava no solament ajustar-se a la normativa estatal i comunitària, sinó preservar els drets de la ciutadania basats en el principi mig ambiental comunitari que “qui contamina paga”, tal com estableix la Directiva Europea Marco Agua i que en aquest cas es traduiria en “qui més consumeix més paga”. Això amb l’objectiu d’afavorir la sostenibilitat i incentivar que no es malgaste un recurs escàs com és l’aigua.

En última instància els recursos interposats perseguien defensar els interessos de les i els veïns d’Alfafar, i aconseguir una tarifa de l’aigua justa per a la ciutadania.

Aquesta sentència, datada el passat 14 de maig, és la segona que es dictamina a favor de l’Ajuntament que també va demandar a la EMSHI per la tarifa d’exercici 2018. Totes dues sentències, a més, consideren que el destinatari del servei prestat per la EMSHI no són els ajuntaments, sinó els usuaris consumidors d’aigua potable; perquè la EMSHI assumeix part de la gestió que correspondria als municipis en exercici de les seues competències, com a ens local.

Així mateix, el jutge determina que “el municipi no és el destinatari del servei, sinó l’usuari, per tant, vaga tota consideració sobre una pretesa solidaritat entre municipis.”

En aqueix sentit, l’Ajuntament va recórrer vetlant no solament per l’ús eficient de l’aigua sinó, tal com diu la sentència, actuant “en defensa de la legalitat i l’interés general consistent en l’ajust de l’estructura de costos del servei, de la prestació directa del qual a l’usuari és responsable”.

Deixa el teu comentari