Alzira, 15 de gener 2018.- El passat, 9 de gener, la Direcció General de prevenció d’incendis publicava resolució en la que es considerava convenient iniciar un nou període de restricció de cremes agrícoles. Esta restricció comporta que, amb caràcter indefinit i fins que canvien les circumstàncies, està prohibida la crema de marges de cultiu o de restes agrícoles o forestals en els terrenys forestals, en els contigus o amb una proximitat menor de 500 metres d’aquells.
Esta prohibició s’adequa a l’elevat risc d’incendi forestal atenent a la combinació de forts vents i sequera, i amb vista d’aconseguir una més eficaç prevenció dels incendis forestals, però no té en compte les activitats agràries i la realitat física de cada terme municipal. Perquè esta prohibició, a diferència de què es plantegen durant els mesos d’estiu, no permet la gestió per mitjà de crema agrícola en determinades zones, ja que a menys de 500 metres de zona forestal no permet la realització de cap crema i la definició de zona forestal no sols inclou muntanyes, sinó també rius i barrancs, la qual cosa, per al terme municipal d’Alzira, significa la prohibició total de les cremes.
Açò seria assumible si no fóra pel fet de que, en estes dates, cal gestionar els fulls dels caquis, per raons fitosanitàries, i a més, hi ha determinats cítrics que també es poden ara. La prohibició il·limitada genera incertesa i davant de la falta d’alternatives, el sector agrari ha fet arribar la seua queixa a l’Ajuntament d’Alzira, el qual ja ha realitzat gestions davant d’alts càrrecs de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient a fi que, en determinades circumstàncies, i assumint determinades mesures de seguretat i de manera gradual, els agricultors puguen continuar gestionant els seus residus sense provocar cap incendi.
Des de l’Ajuntament d’Alzira s’assumix que, a mitjà termini, l’ús del foc per a la gestió de restes de poda ha d’anar disminuint i ha d’incrementar-se la trituració, però actualment esta via comença només a implantar-se puntualment, no sent un cost assumible en l’actualitat pel xicotet i mitjà propietari, ja de per si prou castigat per les despeses i per l’escassa rendibilitat del conreu.
