Article d’opinió: Tinc una xicoteta solució per a una part de la nostra lluita contra la pandèmia

Des de fa un any vivim una pandèmia mundial que ens està afectant a tots de diferent manera, i passem per diferents episodis. Al febrer març i abril de l’any 2020 tots teníem plenament fe en les solucions mèdiques, i per això, eixíem a aplaudir a les 20.00 als balcons des del nostre confinament per a fer costat alsnostres metges, infermers, i cossos de seguretat que estaven a primera línia en un camp de batalla contra un enemic que s’apoderava de nosaltres. Ara, quasi un any després, aquest enemic encara està entre nosaltres, i, la qual cosa ha canviat, és que aqueixos metges, infermers i cossos de seguretat ara comencen a ser també enemics per al ciutadà, i per què? Perquè encara no hem vençut a l’enemic real (el Covid), i ens tirem pedres els uns contra els altres perquè estem cansats, esgotats, i no veiem la realitat, i que és el que veiem? Que el metge que abans lluitava per salvar les nostres vides ara no “ens vol atendre” en persona, només per telèfon, i ens crida 15 dies després de la nostra crida que per a nosaltres “creiem” és essencial i prioritari, molt més que el Covid.

I que és essencial i prioritari? Des d’una consulta d’algun dolor físic o psíquic, fins a saber perquè no ens criden per a unes proves que tenim pendent de realitzar o d’una operació queens urgeix. Hem oblidat que aquesta demora ja passava abans del Covid, però necessitem saber quan ens ho realitzaran, i per a això hem d’esperar interminables anomenades que no ens contesten (pot ser que estan saturats) o la crida del metge nostre que després de 15 dies ens dirà que no ho sap, i per tant, diem ineptes als mateixos que fa un any déiem valents. Ara només volem agredir-los físicament perquè no fan bé el seu treball i fa un any les mateixes mans els aplaudien.

Mentrestant, no mirem on està la possible solució. Cal posar una barrera invisible per a no traspassar-la i arribar a situacions mediocres. Ací han d’actuar els nostres dirigents, com la Consellera de Sanitat de la Generalitat Valenciana Ana Barceló, i poder observar que perquè el metge atenga els seus pacients de les seues malalties, haurà d’apartar als pacients que només volen una consulta d’operacions o proves pendents. Tan fàcil com habilitar un departament en el qual hi haja, no sols dues persones, deu si fa falta perquè puguen informar degudament l’usuari de la seua situació i personal, i així dones col·lapsar al metge d’atenció primària, i que puga atendre només les malalties i tractaments dels seus pacients l’endemà de la seua crida. Tan difícil és fer tot el que demana un ciutadà?

No es pot posar una barrera invisible en el qual no hi haja agressions físiques ni verbals a les persones que estan en primera línia lluitant ara contra dos enemics? Senyora Ana Barceló, per favor, cuide el seu personal, que és el que tenim ara mateix de moment perquè ens ajude, i, si no és capaç de fer, una cosa tan senzilla, deixe que una altra persona ho faça, i així puguem lluitar tots junts contra el mateix enemic.

Gema Ferrís Tormos

Deixa el teu comentari