Tots els pares i mares volem el millor per als nostres fills i filles. Allò que ens ha anat bé a nosaltres el voldríem per a ells i elles. El passat 22 de novembre van manifestar-se algunes persones en defensa d’un model d’escola, la concertada, que hem de pensar que els ha anat bé a ells.
Sense ànim de polemitzar i per donar idees a les persones que no ho tenen tan clar com els i les manifestants, exposaré el meu, el nostre, compromís amb l’escola pública.
L’escola pública és obligatòria perquè l’Estat es compromet a oferir un lloc escolar a cada personeta des dels sis als setze anys i, a canvi, exigeix l’escolarització (en altres països no és obligatòria i algunes famílies no envien a escola els seus fills i filles). No es paga per activitats extraescolars ni per llibres en la nostra comunitat. És clar que no n’hi ha cap selecció i allí s’ajunten totes les criatures: fills d’ací i d’allà (del Marroc, de Bulgària, …), els molts intel·ligents i els que tenen necessitats educatives especials (per raons familiars, o personals), la filla del metge i la del collidor. És la nostra alternativa, rica i diversa, com la vida.
Hi ha altres escoles, concertades, la majoria de l’Església, on per entrar has d’acceptar la ideologia, catòlica, del centre. Et cobren cada mes, siga per l’AMPA o per qualsevol subterfugi. Això sí, fills de diferents ètnies o nacionalitats, de collidors o d’obrers de la construcció, pocs. És en castellà i s’ensenya també el valencià, però en molts casos només per complir. Les companyies del teu fill o filla allí són més previsibles, de gent coneguda. Diuen que ixen més preparats, però no és cert: tenen un alumnat seleccionat, sense persones amb necessitats educatives especials, que pot fer que la mitjana de notes siga superior a una escola pública, però a l’hora de la selectivitat no són superiors als instituts públics. Més encara, suposa reduir el ventall de relacions dels teus fills. Nosaltres pensem que és enriquidor que les criatures tracten altres criatures distintes. Diuen que en Finlàndia no hi ha escoles bones ni roïnes, totes són igual de bones, totes tenen el que necessiten perquè triomfen les criatures que hi assisteixen, que són les que viuen a prop de l’escola. És el nostre compromís.
Hem de dir la nostra també respecte a la llengua. Nosaltres pensem que la llengua pròpia d’Alzira és el valencià, que ha estat perseguit durant 300 anys. Defensem, també, que les criatures han d’eixir de l’escola dominant el valencià, el castellà i l’anglés. Fins ara, no ho hem aconseguit, especialment en les escoles concertades on s’ensenyava en castellà i el valencià era una assignatura. Donada l’omnipresència del castellà, especialment en els mitjans de comunicació, pensem que el model d’ensenyança trilingüe del nostre govern valencià és el que més pot aconseguir el domini de les tres llengües.
En l’escola pública, que és la nostra alternativa, en una concertada o en una privada, els teus fills i filles seran el que tu voldràs.
Vicent Martínez i Martí, coordinador local de Compromís Alzira.
