ASAJA, COAG i UPA s’uneixen per a exigir el compliment de la Llei de cadena alimentària en el sector del vi

Demà es reuniran amb la cúpula del Ministeri d’Agricultura per a demandar un pla de suport urgent

Les organitzacions professionals agràries espanyoles, ASAJA, COAG i UPA, s’han unit per a exigir accions urgents que eviten que la verema 2020 siga recordada com una de les més

ruïnoses de la història. Les seues reclamacions es dirigeixen en dos sentits: d’una banda, cap als cellerers que compren el raïm; i per un altre, als Governs, central i autonòmics.

Als compradors de raïm, els agricultors els reclamen que complisquen la Llei de la cadena

alimentària, fonamentalment referent al preu al qual paguen el raïm. Alguns

cellers estan actuant “amb coaccions i de manera deslleial”, obligant el productor a manifestar expressament que no embene el raïm a un preu inferior als seus propis costos de producció.

“Una pràctica immoral i il·legal”, afirmen. Els preus que s’estan pagant són fins a un 30% inferiors als del passat any. Per al sector no hi ha causes que justifiquen aquesta caiguda: les previsions per a la verema 2020 parlen d’una producció menor a les estimacions inicials, entorn als 41-43 milions d’hectolitres, en línia amb la mitjana de les últimes cinc campanyes. Les existències a final de campanya de vi i most són de 36,6 milions d’hectolitres, inferiors en un 6,7% a les de l’anterior campanya.

El dimecres, les organitzacions agràries acudiran al Ministeri d’Agricultura, on

defensaran una sèrie de propostes i mesures entre les quals s’inclouen:

ASAJA, COAG i UPA demanden a les Administracions que aclarisquen com determinar els costos de producció que el preu ha de cobrir, fent referència a les diferents zones de producció, varietats, formes productives…

El sector demanda més controls per part del Govern per a verificar el compliment de la Llei.

Les ajudes europees són necessàries, però no suficients. Les Comunitats Autònomes i el Govern han de destinar fons específics per a salvar al sector del vi de la crisi que travessa. Països competidors d’Espanya, com  França o Itàlia, ja ho han fet, per la qual cosa urgeix evitar que es produïsca una situació de competència deslleial.

En temps de crisi es poden atorgar ajudes estatals de fins a 20.000 euros per explotació en tres anys, podent-se augmentar fins i tot fins a 25.000 euros.

La normativa europea permet destinar fins a 7.000 euros per agricultor per a ajudar als afectats per la crisi de la covid-19, utilitzant fons de desenvolupament rural no gastats.

Els agricultors demanen incrementar les prestacions víniques al 15%, enfront del 10% actual. Això és el volum d’alcohol que han de tindre els subproductes finals. En la pràctica implicaria retirar més producte i que no vaja a vi.

Deixa el teu comentari