En el Dia Mundial de la Bicicleta, les organitzacions ConBici, Ecologistes en Acció, Amics de la Terra, Greenpeace i la Coordinadora Caminant reclamen al govern recolzament econòmic per a plans de mobilitat així com mesures més ambicioses a conselleries i ajuntaments.
A l’abril de 2018 l’ONU va declarar el dia 3 de juny com el Dia Mundial de la Bicicleta per a promoure el seu ús i fomentar aquest mitjà que, entre altres beneficis, contribueix al desenvolupament sostenible, fomenta la salut i prevé malalties. També promou la tolerància, l’enteniment i el respecte, potencia l’equitat de gènere i l’autonomia de les dones i facilita la inclusió social.
Per a celebrar aquesta data, les organitzacions ConBici, Ecologistes en Acció, Amics de la Terra, Greenpeace i la Coordinadora Caminant manifesten que la bicicleta és un element estratègic en la mobilitat durant la desescalada, perquè no produeix embussos, contaminació ni gasos d’efecte hivernacle i permet mantenir la distància interpersonal. A més, aquest mitjà de transport resulta beneficiós per a la salut: pedalejar amb regularitat redueix el risc de malalties cardiovasculars, vesses cerebrals, certs tipus de càncer o diabetis i de patir hipertensió i altres malalties.
Per aquestes i altres raons, moltes ciutats en el món han començat a realitzar plans d’emergència per a fomentar els desplaçaments amb bicicleta. Així, París està engegant 1000 Km de noves vies ciclistes. Altres ciutats que estan apostant per crear noves vies ciclistes són Bogotà (45 km), Milà (35 km), o Londres, amb un ambiciós pla que inclou carrils bici en Euston Road i Park Lane.
A Espanya destaquen algunes ciutats com Barcelona, que engegarà 21 quilòmetres de carrils bici, Logronyo amb el seu pla “Logronyo Calles Obertes” o el pla de transició a una nova mobilitat de Valladolid.
No obstant açò, les organitzacions ciclistes i ecologistes assenyalen que les mesures d’emergència a Espanya es noten poc, excepte excepcions, i les bicicletes i els vianants segueixen sense ser els protagonistes de la mobilitat.
Major encara és la preocupació perquè la majoria de les ciutats no compten amb cap tipus de pla per a millorar ni la mobilitat ciclista ni per als vianants o garantir un transport públic de qualitat durant la desescalada. En aquestes ciutats és molt probable que es produïsca fins i tot un augment del tràfic rodat.
ConBici, Ecologistes en Acció, Amics de la Terra, Greenpeace i la Coordinadora Caminant demanen als ajuntaments engegar carrils bici i carrers amb prioritat per als vianants i ciclista que cobrisquen tota la ciutat. Així mateix s’han d’instal·lar aparcaments segurs en punts estratègics (bescanviadors de transport públic, edificis de l’administració i estacions de tren i centres de treball).
També cal declarar bicipeatonals els centres urbans i totes les ciutats 30 i 20, limitant així la velocitat màxima per a millorar la seguretat de vianants i ciclistes, i per a dissuadir de l’ús dels automòbils. En realitat la velocitat mitjana en ciutat, comptant els temps morts, no sol superar els 20 km/h, de manera que aquesta limitació a penes retrasaria i tan sols
