L’estudi del Centre Comú d’Investigació (JRC) de la Comissió Europea (CE), que preveu una balança positiva en l’economia i en el sector agroalimentari comunitari fins a 2030 gràcies a la seua agenda comercial, ha alçat butllofes entre els agricultors i ramaders valencians.
L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) acusa la CE d’eludir i amagar els greus problemes que està provocant la signatura sistemàtica d’acords comercials amb tercers països, al no contemplar en aquest informe deficiències com la falta de reciprocitat en matèries tan sensibles com l’ús de productes fitosanitaris, la competència deslleial, el solapament amb la producció europea, l’entrada continuada de plagues i malalties o l’impacte ambiental que genera el transport de mercaderies des de milers de quilòmetres. De fet, el propi estudi reconeix que no ha incorporat a l’hora de calcular les seues estimacions les repercussions del Pacte Verd Europeu i la polèmica estratègia ‘De la Granja a la Mesa’, així com l’impacte del Covid-19.
Segons una primera avaluació d’urgència per part de AVA-ASAJA, malgrat les previsions optimistes a nivell general, l’agricultura mediterrània ix especialment perjudicada. La balança comercial resulta negativa en els sectors de l’arròs, els ocells, el boví o el sucre, mentre que en fruites, hortalisses i oli no es concreta la pèrdua de rendibilitat perquè manca de dades uniformes i òbvia el risc fitosanitari derivat de noves plagues i malalties. Així mateix, l’informe restringeix les mesures de protecció dels sectors sensibles únicament als contingents aranzelaris i aparca altres eines més ambicioses.
El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, assegura que “l’opinió de Brussel·les no quadra en absolut amb la dramàtica realitat que travessen els productors europeus: ni amb la crisi de rendibilitat, ni amb la falta de relleu generacional, ni amb l’augment de terres sense cultivar. Els convenis que la CE subscriu amb tercers països no exigeixen una mínima reciprocitat i la PAC resulta totalment insuficient per a garantir una estabilitat i uns preus justos en el camp. A més, la liberalització incontrolada del comerç afavoreix la introducció de plagues i malalties que acaben disparant el desaprofitament alimentari a peu de camp de centenars de milers de tones de fruita, per exemple. Una vegada més seran els cultius mediterranis els que especialment paguen els plats trencats d’aquesta festa. Per tot això, n’hi ha prou de manipulacions i d’estudis opacs, esbiaixats i interessats que l’única cosa que pretenen és fomentar encara més el moviment de mercaderies sense tindre en compte la crisi agrària i la contaminació que engendra”.
