AVA-ASAJA denúncia la incoherència de la CE en proclamar una PAC més verda i el Green New Deal mentre incentiva importacions que substitueixen la producció citrícola europea

Sud-àfrica preveu produir 600.000 tones més de mandarines que en cinc anys desplaçaran del mercat les 300.000 tn de varietats primerenques europees

L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) denúncia “la incoherència i la hipocresia” de la Comissió Europea en proclamar una Política Agrícola Comuna (PAC) més verda i el Green New Deal mentrestant, al mateix temps, incentiva l’increment de les importacions de cítrics procedents de països tercers que substitueixen i desplacen del mercat comunitari la producció europea.

El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, denúncia que “per a Brussel·les una cosa són les paraules en defensa del medi ambient i una altra radicalment diferent són els fets en forma d’acords comercials on, de sobte, sembla que ja no li importa la petjada de carboni que comporten les importacions vingudes des de milers de quilòmetres, l’ús de productes fitosanitaris que prohibeix als productors europeus però consent als enviaments forans, o el despoblament de l’Europa rural. La seua política en matèria alimentària no sols és suïcida, sinó també un absolut contrasentit que no se sosté en gens ni mica”.

D’aquesta manera respon l’organització agrària a l’afirmació formulada per l’executiu comunitari que la crisi citrícola estaria motivada per les manques estructurals del propi sector productor d’Espanya i en cap cas per l’impacte comercial i el risc fitosanitari que provoquen les importacions de cítrics originaris de països tercers, principalment les mandarines de Sud-àfrica en la primera meitat de la campanya europea (de setembre a desembre) i les taronges d’Egipte en la segona meitat (de desembre a juny). En lloc de prendre mesures, Brussel·les es limita a recomanar millores en les organitzacions de productors (OPs) i en les estratègies de coordinació dins del propi sector.

Sud-àfrica ha plantat en els últims anys més de 23 milions de plantes i les previsions més objectives apunten al fet que en cinc temporades podrà introduir a la Unió Europea unes 600.000 tones de mandarines tardanes durant l’inici de la campanya citrícola comunitària. Aquest volum a l’alça tindrà un efecte demolidor sobre les 300.000 tones de varietats extratempranas i primerenques que es cultiven actualment a Espanya. “Sud-àfrica encara no és el gran problema de la nostra citricultura, però amb aquestes dades és evident que, si Brussel·les no ho impedeix, la sobreoferta i el desplaçament de la producció local no sols es produirà d’una forma dràstica sinó també irreversible”, agrega Aigualit.

Per part seua, Egipte està duent a terme un ambiciós pla per a ampliar la superfície dedicada al cultiu de taronges i convertir-se en la principal potència productora en la conca mediterrània. Aquesta ampliació, no obstant això, manca de registres oficials i, per tant, es desconeix fins a quin punt creixerà la seua producció en els pròxims anys i ocasionarà un mal comercial als cítrics europeus comercialitzats simultàniament.

A més de l’impacte sobre els preus en origen, AVA-ASAJA alerta del greu risc fitosanitari que comporta l’entrada a Europa dels cítrics procedents de tercers països. Precisament Sud-àfrica encapçala el rànquing d’intercepcions de carregaments citrícoles en els ports de la UE contaminats amb plagues i malalties, amb un total de 34 casos en 2019: 21 de Thaumatotibia leucotreta o falsa arna (provoca greus danys comercials als fruits) i 9 de Phyllosticta citricarpa (el fong que causa la taca negra dels cítrics, una plaga no present a Europa), entre altres patògens. “Fa l’efecte que Europa no s’assabenta que està jugant amb foc”, assegura Aigualit.

Critica el dirigent agrari que “la Comissió Europea està duent a terme una estratègia premeditada que sacrifica sistemàticament a l’agricultura mediterrània per a poder vendre en aqueixos països tercers altres productes tecnològics o industrials, encara que aquest intercanvi comercial supose destruir un sector europeu tan estratègic del qual depén la sobirania i la seguretat alimentària, la fixació de població en el medi rural o la lluita contra el canvi climàtic. A diferència dels cultius continentals, les fruites i hortalisses no tenen un mercat amb unes mínimes condicions de reciprocitat i reben unes ajudes PAC senzillament testimonials que no incideixen sobre la renda dels productors”.

Deixa el teu comentari