El sector agraeix al Consell el seu diàleg amb les Penyes però reclama donar-li prioritat als ramaders per a garantir abans de res la supervivència d’aquesta cabanya
L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) reclama a la conselleria d’Agricultura una reunió urgent amb el col·lectiu de ramaders dels ‘bous al carrer’ a fi d’abordar mesures destinades a garantir la supervivència d’aquesta cabanya ramadera autòctona. No en va, l’organització adverteix que ja han començat a sacrificar-se caps de bestiar braus en els escorxadors i estima que en les pròximes setmanes la xifra podria ascendir a 6.000 animals, a causa de la supressió indefinida dels festejos taurins per l’estat d’alarma del Covid-19 i a l’exclusió, per part del Botànic II, de les ajudes autonòmiques a aquest sector ramader.
Aquesta sol·licitud de diàleg arriba un dia després de conéixer-se que el Consell va mantindre una videoconferència amb la Federació de Penyes de Bous al Carrer. El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, agraeix que “la Generalitat, a través de l’Agència Valenciana de Seguretat, tinguera l’amabilitat de reunir-se amb les penyes per a abordar el futur de la festa, però creiem que està enfocant mal l’assumpte, ja que el problema l’estan patint en primer lloc els ramaders i és a ells als quals el govern autonòmic hauria de donar prioritat en el diàleg i en el suport institucional”.
En resposta al motiu que la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, va esgrimir per a vetar als ramaders de ‘bous al carrer’ de les ajudes agràries –només diu concedir suport als col·lectius afectats pel Covid-19 que “ens dóna menjar”–, Aguado explica que “no té cap fonament argumentar això quan en el sector hi ha moltes activitats agropecuàries amb ajudes que no van dirigides exclusivament a l’alimentació, sinó també a usos energètics, a la cosmètica, la medicina, la construcció, etc. A més, els animals emprats per als ‘bous al carrer’ es destinen també a ús alimentari amb el pas dels anys. La classe política ha d’aparcar la ideologia, el sectarisme i la cerca de vots, i actuar objectivament en defensa tant dels ramaders com dels animals als quals tant diu protegir.”
Aguado remarca que “es tracta d’una branca ramadera que, com qualsevol altra, està subjecta a les normes establides per la conselleria d’Agricultura i, per tant, no té menys dret a accedir a aquesta línia d’ajudes. Probablement, és el sector ramader que s’ha vist més castigat per la crisi del Covid-19, ja que la prohibició dels festejos comporta la pèrdua de la gran majoria dels ingressos mentre que els ramaders han d’assumir les mateixes despeses en alimentació, cuidat dels animals i manteniment de les explotacions”.
