AVA-ASAJA tatxa de “utòpics i suïcides” els plans europeus per a limitar fitosanitaris mentre no hagen alternatives naturals eficaces contra les plagues agràries

L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) tatxa de “utòpics i suïcides” els plans que maneja la Comissió Europea encaminats a limitar l’ús de productes fitosanitaris mentre el sector agrari no dispose d’alternatives naturals o ecològiques que resulten veritablement eficaces per a combatre les cada vegada més nombroses plagues i malalties que ataquen a les produccions agropecuàries.

L’organització agrària denúncia, a més, que les polítiques verdes imposades per les autoritats comunitàries actuen al marge, fins i tot en direcció oposada, a les directrius agràries dutes a terme en la resta del món, una circumstància que, segons el parer de AVA-ASAJA, condemna al sector agrari europeu a una pèrdua progressiva de competitivitat tant en el mercat global com en el propi mercat europeu on es permet a les importacions de països tercers l’ús de substàncies prohibides als agricultors comunitaris.

Així de contundent s’expressa AVA-ASAJA davant la presentació, prevista per a demà, de l’estratègia ‘De la granja a la taula’ amb la qual Brussel·les obri el debat sobre la necessitat d’elevar encara més les exigències ambientals a l’activitat agrària davant l’eixida de la pandèmia. Aquest pla forma part del Pacte Verd europeu (Green New Deal) que pretén aconseguir en 2050 una economia neutra en emissions de CO₂.

El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, assegura que “els agricultors som els primers interessats a comptar amb l’agricultura més segura i sostenible però, en competir en un món globalitzat, aqueixa aspiració serà irrealitzable si la Unió Europea intenta dur-la a terme de manera unilateral i sense mesurar el seu impacte econòmic. Convertir-nos en l’abocador mundial de les plagues i malalties vegetals introduïdes des de països tercers i, al mateix temps, arrabassar-nos les eines necessàries per a fer-los front, mentre la resta del món sí que pot utilitzar-les, significa condemnar-nos al desaprofitament alimentari, a la competència deslleial i a la ruïna. En lloc de somiar pel seu compte, Brussel·les hauria de tocar de peus a terra i buscar coincidències amb l’exterior, tant a l’hora d’investigar nous mètodes de lluita com d’aplicar normes recíproques de mercat”.

“No aprén del Covid-19”

Aguado agrega que “la Comissió Europea sembla no haver aprés res del Covid-19. L’extraordinària recuperació ambiental experimentada durant aquesta pandèmia ha deixat ben clar que el sector agrari, que ha continuat treballant, no contamina com alguns venien difamant de manera demagògica i *pseudocientífica. Al contrari, el camp s’ha erigit com una activitat essencial per a subministrar aliments i preservar el territori. Per això no s’entén que la classe política continue entossudida a castigar a l’agricultura europea amb més restriccions i menys suports. Volent evitar un problema ambiental que s’ha demostrat exagerat, Brussel·les genera un altre moltíssim pitjor en incentivar l’abandó de terres agràries i la dependència alimentària de països tercers”.

Deixa el teu comentari