Celebració del Dia Mundial de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja.

La commemoració central ha tingut lloc hui a Madrid sota el lema ‘De la societat per a la societat’ en un acte emés per streaming.

Creu Roja ha atés ja a més 4 milions de persones a través de la major mobilització de recursos, capacitats i persones de la seua història, el Pla Creu Roja RESPON enfront de la COVID-19, i el Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja a més de 700 milions de persones en el món.

Sa Majestat la Reina ha entregat hui les Medalles d’Or i la Placa d’Honor de Creu Roja
Enguany la celebració del Dia Mundial de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja ha tingut lloc a Madrid sota el lema ‘De la societat, per a la societat’.

Sa Majestat la Reina Donya Letizia ha presidit hui a Madrid l’acte central de la celebració del Dia Mundial de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja.

Durant l’acte, sota el lema ‘De la societat per a la societat’, s’han entregat les Medalles d’Or 2020, el lliurament del qual va tindre que postponerse a causa de la pandèmia, i la Placa d’Honor 2021, que ha recaigut en el voluntariat de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja.

La celebració del Dia Mundial de la Creu Roja i la Mitja Lluna té lloc durant la major operació de la història de Creu Roja Espanyola, el Pla Creu Roja RESPON enfront de la COVID-19, a través del qual s’ha pogut fer costat ja a més de 4 milions de persones vulnerables al nostre país impactades de l’una o l’altra forma per la pandèmia, i a més de 700 milions de persones a tot el món a través del Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja.

Condecorats 2020 en el Dia Mundial de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja
Les persones i organitzacions que han rebut la Medalla d’Or de Creu Roja pel seu esforç, solidaritat i compromís social són les següents:

Adela Cortina, filòsofa espanyola, catedràtica d’Ètica de la Universitat de València i directora de la Fundació Étnor. Durant anys, Adela Cortina ha liderat l’anàlisi contemporània de filosofia política i ètica aplicada, reivindicant la importància de l’educació en valors i la filosofia a l’escola. Va ser la primera dona que va ingressar en la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Doctor Pedro Cavadas. Es dedica a la reconstrucció microquirúrgica des de 1994, utilitzant els tractaments més nous per a donar solucions a pacients considerats com a inoperables o que han quedat amb seqüeles molt difícilment reparables. Aquest cirurgià està proporcionant cirurgia reconstructiva moderna a pacients desfavorits en diferents països africans.

Azamat Baialinov, president de la Mitja Lluna Roja de Kirguizistan. Amb els seus 34 anys, és un dels líders més joves del Moviment de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja. És un ferm defensor del paper central del voluntariat i de les persones voluntàries en les Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja en l’àmbit global, passant de les meres paraules a iniciatives concretes dirigides a treballar per a aqueix propòsit.

Fundació Arrels, que té com a objectiu últim evitar el desemparament i la possible desaparició dels xiquets i xiquetes més vulnerables de la nostra societat i l’acompanyament al pas a la vida adulta dels joves que compleixen 18 anys i no tenen referents familiars al nostre país. Recollirà la medalla Lourdes Reyzabal, presidenta d’aquesta Fundació.

Concha Velasco, lluitadora infatigable, decidida, ha dedicat tota la seua vida a la seua gran passió, la interpretació, ja siga al cinema, el teatre o la televisió. Actriu de grans valors, personals i professionals, reconeguda com una de les millors i més primerenques ‘ambaixadores’ de Creu Roja. No hi ha qui no la identifique amb la nostra organització.

El reconeixement 2021 ha sigut, en aquest cas, un reconeixement únic, la Placa d’Honor de Creu Roja Espanyola, concedida al voluntariat del Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, i que ha recollit en el seu nom el president de la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, Francesco Rocca.

El Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja és la major organització humanitària de voluntariat del món. És present en 192 països i són més de 12 milions les persones voluntàries actives que ho formen. A Espanya són més de 250.000 les persones voluntàries de Creu Roja Espanyola, de les quals més de 68.000 han fet possible el Pla Creu Roja RESPON, sent més de 36.000 de nova incorporació.

Des del començament de la crisi del COVID-19, la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja està actuant en tots els països del món afectats, representant la major mobilització de recursos, capacitats i persones en la seua història en favor de les persones més vulnerables i la població general.

Les voluntàries i voluntaris estan en la primera línia de resposta, arribant a les persones i comunitats en situació de vulnerabilitat i major risc, donant suport als sistemes de salut i socials i realitzant activitats de sensibilització i comunicació. Es tracta d’una resposta ‘local global’, a una escala sense precedents, que mostra la solidaritat de la xarxa de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja que, fins al moment, ha ajudat ja a més de 700 milions de persones.

Una celebració marcada per la major operació de la història de Creu Roja Espanyola
La celebració del Dia Mundial de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja té lloc durant la major operació de la història de Creu Roja Espanyola.

A principis de 2020, Creu Roja posava els fonaments del que seria la major operació de tota la seua història quant a mobilització de recursos, capacitats i persones, el Pla Creu Roja RESPON enfront de la COVID-19.

Abans fins i tot de la declaració de l’estat d’alarma, i davant l’incipient impacte de la COVID-19, l’Organització humanitària intensificava la seua activitat amb els més vulnerables, com les persones majors, a través d’iniciatives com una campanya especial de seguiment telefònic a 400.000 persones dels seus programes, identificades com especialment vulnerables davant el virus, amb la finalitat d’informar, ajudar i detectar noves necessitats.

Creu Roja posava a la disposició de les autoritats sanitàries tots els seus recursos humans i logístics, acompanyant a personal sanitari, recollint mostres, traslladant a persones afectades o oferint també els seus equips de suport psicosocial. Activava campanyes de comunicació i de sensibilització en tots els seus canals, oferint a tota la societat cursos oberts i gratuïts sobre el COVID-19 i reforçava la seua distribució d’aliments i kits de primera necessitat.

De manera simultània, l’Organització humanitària dissenyava i preparava un pla integral capaç de respondre a l’impacte d’un virus que començava a afectar a tots els àmbits i a totes les persones, una resposta que contemplava 6 àrees d’actuació: socors, salut, inclusió social, educació, ocupació i medi ambient.

I va arribar la declaració de l’estat d’alarma. Una situació excepcional requeria una resposta sense precedents, i així va ser: el Pla Creu Roja RESPON enfront de la COVID-19, llançat en aqueix moment, ha permés atendre fins hui més de 4 milions de persones, marcant així un abans i un després en la història de Creu Roja Espanyola.

Història del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja
En 1859, un home de negocis suís anomenat Henry Dunant va quedar horroritzat davant la visió de milers de soldats ferits que jeien en el camp de batalla de Solferino, en el nord d’Itàlia. Sense demora, va instar la població local perquè acudira i ajudara als soldats de tots dos bàndols.

En 1862 va publicar l’obra ‘Record de Solferino’, en la qual feia dues solemnes crides: en primer lloc que es formaren, ja en temps de pau, societats de socors el personal infermer dels quals havia de mantindre’s preparat per a intervindre en temps de guerra; i en segon lloc, que els voluntaris encarregats d’assistir als serveis mèdics de l’exèrcit, foren reconeguts i protegits en virtut d’un acord internacional. Aquestes idees no van tardar a concretar-se en el que va nàixer amb el nom de “Comité Internacional de Socors als Militars Ferits”, que més tard va passar a dir-se Comité Internacional de la Creu Roja (CICR).

Després d’una invitació del Comité Internacional, representants de 16 països i quatre institucions filantròpiques es van reunir en 1863 en una Conferència Internacional a Ginebra. Aquest esdeveniment va impulsar la fundació de la Creu Roja com a Institució. Henry Dunant i els altres membres del Comité volien a més que es reconeguera internacionalment a la Creu Roja i els seus ideals i que s’aprovara un Conveni per a garantir la protecció dels serveis mèdics en el camp de batalla.

Amb tal finalitat, el Govern suís va decidir convocar una Conferència Diplomàtica, que va tindre lloc a Ginebra en 1864. Van participar els representants de 12 països i es va aprovar un tractat, preparat pel Comité Internacional i titulat “Conveni de Ginebra per al millorament de la sort dels ferits en els exèrcits en campanya”. Aquest acord va ser el primer tractat de Dret Internacional Humanitari. En aquesta Conferència es va aprovar a més un marc jurídic que va asseure alguns fins fonamentals de la Creu Roja: acció efectiva de socors als ferits; els vehicles i el personal sanitari haurien de ser considerats i respectats com a neutrals; i a més haurien de ser protegits en els conflictes bèl·lics.

En 1921, el Comité Internacional de la Creu Roja adoptaria quatre Principis: Caridad, Universalitat, Independència i Imparcialitat. Després de la Segona Guerra Mundial, una Conferència Diplomàtica va deliberar durant quatre mesos abans d’aprovar els quatre Convenis de Ginebra de 1949, en els quals s’inclouen, per primera vegada, disposicions relatives a la protecció deguda a les persones civils en temps de guerra i que serien completats en 1977 amb dos protocols addicionals vigents en l’actualitat. Però va anar en 1965 quan en la XX Conferència Internacional de la Creu Roja es van definir i van aprovar els set principis fonamentals actualment en vigor: Humanitat, Imparcialitat, Neutralitat, Independència, Voluntariat, Unitat i Universalitat.

Deixa el teu comentari