Comença l’exhumació de prop d’un centenar d’afusellats durant el franquisme en la fossa 112 de Paterna

  • En els pròxims mesos, s’esperen trobar al voltant de 100 cossos en la Fossa 112, víctimes del franquisme originàries en la seua majoria de comarques de La Safor i La Ribera Baixa.
  • Rosa Pérez Garijo: “la Diputació és la primera i de moment l’única administració pública que està finançant l’exhumació de fosses perquè és una prioritat política del govern provincial”

20/08/2018. Aquest matí han començat els treballs d’excavació i exhumació de la Fossa 112 del cementeri de Paterna on s’esperen trobar dues saques de 50 cossos cadascuna d’afusellats durant la repressió franquista, procedents en la seua gran majoria de les comarques de La Safor i Ribera i de nombroses localitats de la província de València com Tavernes de la Valldigna, Cullera, Albalat, Sollana, Carlet, Villanueva de Castelló, l’Alcúdia, Manises, Torrent, Paterna, Puçol, Silla, Oliva, Sagunt, Sueca, Alberic, Alcàsser, Alginet, Alaquàs, Benifaió i Beniparrell.

En l’inici d’aquesta actuació han estat presentes la vicepresidenta quarta i diputada delegada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, el diputat de Cultura, Xavi Rius, així com la presidenta de l’Associació de Familiars Víctimes del Franquisme de la Fossa 112, Carmen Gómez néta de l’alcalde republicà de Tavernes que podria trobar-se entre els cossos en aquesta fossa.

A més, també han assistit l’alcaldessa de Carlet, Maria Josep Ortega, l’alcalde de Castelló de la Ribera, Óscar Noguera acompanyat pels regidors Tere Fuster i Oti Ferrando i un gran nombre de regidors de l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna entre els quals es trobaven Josep Llácer i Enrique Chofre.

Les obres, finançades per la Diputació de València, són una més de les nombroses actuacions en matèria de memòria històrica que s’estan duent a terme durant aquest 2018 amb un pressupost de 626.000 euros.

Tal com ha recordat la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, “la Diputació és la primera i de moment l’única administració pública que està finançant l’exhumació de fosses perquè és una prioritat política del govern provincial; aquesta és la novena fossa que anem a obrir des que va començar la legislatura i esperem arribar a exhumar d’un 15 a un 20 % de les fosses comunes d’aquest cementeri”, ha sentenciat.

Concretament, en la fossa comuna 112, situada en el primer quadrant del cementeri paternero, es troben enterrats represaliats del franquisme afusellats després de les saques de 30 de novembre de 1939 -50 afusellats- i de 8 de desembre d’aqueix mateix any -altres 50, amb el que l’equip d’arqueòlegs espera trobar prop d’un centenar de represaliados del franquisme.

Entre els cossos que s’espera trobar figura el de Vicente Gómez Marí, alcalde republicà de Tavernes de la Valldigna. Ha sigut precisament el consistori de La Safor el que ha impulsat el procés excavatorio, ja adjudicat per més de 95.700 euros, dels quals la Corporació provincial ha aportat per mitjà d’una subvenció 89.719 euros.

Tant Gómez Marí com la resta de represaliats van ser afusellats en la Pared d’Espanya, a Paterna, entre el 30 de novembre i el 9 de desembre de 1939. Entre els morts, segons la documentació recaptada, a més dels de Tavernes, hi ha veïns de Cullera, Albalat, Sollana, Carlet, Villanueva de Castelló, l’Alcúdia, Manises, Torrent, Paterna, Puçol, Silla, Oliva, Sagunt, Sueca, Alberic, Alcàsser, Alginet, Alaquàs, Benifaió i Beniparrell.

Els treballs d’excavació i exhumació de la fossa comuna, a càrrec de l’equip de ArqueoAntro, que dirigeix l’arqueòleg Miguel Mezquida, es perllongaran durant els pròxims dos mesos. “En unes setmanes esperem arribar a les restes dels represaliats, després s’inicia el procés de delimitació de la fossa i el començament d’exhumacions”, ha explicat Mezquida.

Una vegada finalitzats els treballs de camp, s’envien les mostres a l’Escola de Medicina Legal de la Universitat Complutense de Madrid, on s’estudien les restes exhumades. “Després d’aquest procés, una empresa genètica farà les anàlisis de les mostres d’ADN les famílies involucrades en el procés”, ha detallat l’arqueòleg de ArqueoAntro. Anàlisi que, juntament amb els estudis arqueològics i antropològics, permetran la individualització i identificació completa de les restes de les víctimes per a ser retornades als seus parents en un termini màxim de dos anys.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.