Aquest dissabte, el Centre del Carme presenta la instal·lació ‘RONEM RAM’ (Mar Menor al revés) a través de la qual l’espectador s’introduirà en un planeta futur guiat per l’àudio d’un científic
La instal·lació de Jesús Nieto (Onírica Mecánica) combina arts visuals, art sonor i recursos tecnològics per a reflexionar sobre la crisi climàtica a partir del col·lapse mediambiental del Mar Menor
El Centre del Carme Cultura Contemporània presenta aquest dissabte, de manera presencial i el diumenge virtual, la instal·lació escènica ‘RONEM RAM’ de Jesús Nieto (Onírica Mecánica).
‘RONEM RAM’ és una instal·lació escènica en què cada visitant recorrerà, (seguint el so dels seus auriculars a manera d’audioguia), diferents peces que conformen un estrany viatge a un ecosistema especulatiu de futur. És una exposició de ciència i ficció que combina arts plàstiques, art sonor i diversos recursos tecnològics des d’una mirada narrativa per a reflexionar sobre l’emergència climàtica.
El relat està basat en evidències científiques reals a partir dels estudis realitzats per Jesús Nieto juntament amb científics de la Universitat de Múrcia. Des d’ací s’imagina un hipotètic escenari de futur amb el que podria ser el nostre planeta si no es prenen mesures urgents.
El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont ha destacat que “des del Centre del Carme treballem per a donar visibilitat a nous llenguatges artístics, tant des de les arts escèniques com visuals o audiovisuals. En aquest sentit ‘RONEM RAM’ és una proposta que experimenta amb la hibridació de les arts per a proposar una experiència immersiva, sobre una de les problemàtiques sobre les quals estem incidint en aquest 2020 com és l’emergència climàtica”.
La peça forma part del projecte ‘Reset Mar Menor’, l’exposició del qual s’exhibeix al Centre del Carme, fins al 10 de gener. La mostra reuneix els resultats i processos d’un projecte d’investigació artística que, durant dos anys, s’ha proposat repensar col·lectivament la identitat d’aquest territori, enunciat com a bé comú.
La llacuna costanera del Mar Menor, mereixedora de cinc figures de protecció en l’àmbit regional, estatal i internacional, ha constituït un dels enclavaments de més riquesa mediambiental del sud d’Europa i és actualment un exemple clar de col·lapse mediambiental.
Jesús Nieto ha explicat que “feia dos anys i mig que treballava en aquest projecte tan especial, quan l’actualitat ens va esclatar en la cara. D’una banda, ‘RONEM RAM’ reflexionava sobre la crisi climàtica a partir d’un fet concret i documentat com era la situació d’alarma entorn d’un possible col·lapse mediambiental del Mar Menor. Hui, aquest fet és una realitat i les últimes DANA han rematat el deteriorament progressiu d’aquesta llacuna salada, convertida ara en un mar sense vida amb poques esperances de recuperació”.
“D’altra banda, aquesta instal·lació també especulava sobre un futur pròxim amb una població reduïda, una crisi de l’aire i una possible transformació social i mediambiental. Hui ressona amb més força tot allò que s’ha imaginat” explica l’artista.
La instal·lació proposa un recorregut entre la realitat i la ficció, entre material documental i especulatiu, a través d’eines tecnològiques i poètiques en què cal buscar finestres per les quals respirar.
En la peça, que estarà instal·lada aquest dissabte, des de les 11 del matí, el visitant s’hi introdueix de manera individual, i és guiat a través d’un àudio que rebrà en el seu propi telèfon mòbil. La veu d’un científic l’anirà guiant i introduint en aquest planeta futur, una història del que podria passar en el cas que no s’actue de manera urgent.
“Us invite a un viatge dolorosament bonic en què preguntem què som els éssers humans? I, quin futur volem construir?” ha conclòs Jesús Nieto.
Diumenge que ve, 8 de novembre, la representació es podrà veure també de manera virtual, a les 20 hores. Tant per a la versió presencial com per a la virtual cal fer la reserva prèvia en el correu ronemram@gmail.com.
El projecte és una producció d’Onírica Mecánica en col·laboració amb la Universitat de Múrcia i la Fundació Daniel i Nina Carasso, i amb el suport del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.–
