Cullera, Xàtiva, Requena i Énguera impulsen l’eix arqueològic Xúquer-Cabriol

Els quatre municipis s’alien per a impulsar el potencial dels jaciments que alberga esta àrea històrica

Les terres que envolten al Xúquer i els seus afluents com el Cabriol, l’Albaida, el Canyoles, el Sellent o el Mínguez atresoren un enorme potencial arqueològic i, per tant, científic i turístic. Per a traure-‘l a la llum i posar-lo en valor, els ajuntaments de Cullera, Xàtiva, Requena i Énguera han segellat una aliança que pretén potenciar l’eix Xúquer-Cabriol a través d’un grup de treball que agrupa als museus arqueològics i els experts en la matèria d’estes localitats.

La intenció és convertir els importants jaciments arqueològics d’estes comarques valencianes en objecte d’estudi i divulgació a la ciutadania. A més, es planteja la creació un centre documental catalogat per al seu estudi i a la disposició del públic interessat.

L’acte de plasmació de l’acord ha tingut lloc hui al migdia en el Museu d’Arqueologia l’Almodí de la capital de la Costera amb l’assistència de les màximes autoritats locals, entre elles l’alcalde cullerenc, Jordi Mayor, i la regidora delegada de Patrimoni Històric i Museus, Amparo Jover.

Mayor ha valorat l’acció conjunta com un nou pas que consolida la posició de Cullera com a municipi referent en el camp de l’arqueologia dins de l’àmbit autonòmic i nacional.

En este context, resulta clau el paper dels museus i els seus tècnics gestors. Tots ells integraran el grup d’experts encarregat de l’impuls d’esta superàrea arqueològica, una zona en la qual els municipis integrants del projecte compartixen frontera amb la regió ibèrica de l’Edetània, al nord i a l’est, segons s’ascendix aigües amunt el riu Xúquer.

Els impulsors consideren que el desenvolupament d’estudis en este àmbit geogràfic facilitarà la comprensió de conceptes fonamentals per a l’arqueologia: frontera, límits, permeabilitat i influència cultural, des de moments tan primerencs com l’Edat del Bronze/colonitzacions, fins a l’Edat Mitjana amb la creació de la Governació dellà de Xúquer o la institució de la província de Xàtiva durant el trienni liberal.

Així mateix, la intenció del grup és la de treballar en camps afins com poden ser l’etnologia, la historiografia, l’estudi del territori, etc.

Entre les actuacions previstes, s’organitzarà un workshop anual per a difondre els avanços de la recerca del Grup de Treball Xúquer-Cabriol, alternant la seu de forma rotatòria.

Municipis de pes històric

Els quatre municipis compten amb museus reconeguts per la Conselleria amb competències en matèria de cultura i amb personal tècnic. En els últims temps han desenvolupat una intensa activitat investigadora, que es vorà afavorida per la sinergia derivada de l’actuació conjunta, sostenen.
Tots ells han conservat i proporcionat restes materials i culturals que permeten el coneixement d’un període cultural clau, com és el moment de la colonització fenícia i la seua vinculació amb la gestació i desenvolupament de la cultura ibèrica. Destaca la importància fonamental de Cullera com a desembocadura del riu Xúquer i port fluvial d’arribada de naus procedents de tot el Mediterrani, via de comunicació i comerç juntament amb els seus afluents, que vertebra el territori objecte d’estudi.

Per la seua banda, en el terme de Requena cal tindre en compte el conjunt de cellers rupestres, amb especial protagonisme del jaciment de Las Pilillas, on es documenta una de les primeres produccions de vi en els ss. VII-VI a. C. Els resultats aportats pel jaciment es complementen amb l’excavació i estudi dels materials de complexos alfarers com el de Las Casillas del Cura.

A Xàtiva es localitza un jaciment clau per a la gènesi de la cultura ibèrica, la Solana del Castell, on es documenta un nucli habitat des de l’Edat del Bronze, passant pel ferro fins a la cultura ibèrica, complementat amb el paratge de la Costa del Castell habitat, almenys, des de l’època ibèrica fins a l’actualitat. Cal destacar que la ciutat ibèrica de Saitabi és considerada per les fonts clàssiques com la capital de la regió ibèrica de la Contestània.

Respecte a Énguera, es documenta la presència d’un nucli urbà, capital d’un territori propi, encara que depenent de la capital Saitabi, que s’estén de la serra de la Plana als primers estreps de la Muela de Cortes.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.