‘Cultura online’ del Consorci de Museus proposa reflexions per a un desconfinament mental

Cultura online’ reuneix propostes de 100 artistes seleccionats en la convocatòria #CMCVaCasa del Consorci de Museus

Cultura online’ és una plataforma digital a la qual es pot accedir virtualment (https://culturaonline.consorcimuseus.gva.es) o físicament visitant la mostra que ofereix el Centre del Carme en la seua sala 2

Des de la finestra, des de la frontera, des de la incertesa com a única certesa. El projecte ‘Cultura online’ del Consorci de Museus planteja diverses reflexions sobre aquesta pandèmia que ha modificat el mode de vida de la població mundial, un 2020 que configura una nova realitat i un nou llenguatge.

A partir d’aquesta idea es planteja el primer eix des del qual cal acostar-se als projectes seleccionats en el programa ‘Cultura online’, ‘Des del confinament. Paradigmes. Visions. Emocions’.

Col·lapse, magnitud, paradigma, canvi, fragilitat… l’obra de Marta Negre i Andreu Signes ‘Twenty Real Fiction Time’ llança preguntes obertes al públic, a partir dels textos de pensadores i pensadors contemporanis a escala global. Aquests aboquen les seues hipòtesis i teories sobre certeses i incerteses que encara estan sense constatar. El vídeo reuneix més de 100 imatges i sons d’arxiu, gravats pels autors durant els últims 8 anys, en 25 ciutats diferents del món.

Configuren aquest eix evocacions d’un futur imaginat, advertiments sobre emergències. En aquesta línia es troba el projecte de M. Reme Silvestre ‘Offspring’ una reproducció en 3D de les sales Goerlich i Ferreres del Centre del Carme, en les quals es projecta una ficció especulativa sobre una nova era posthumana. Segons l’artista “‘Offspring’ es planteja en el marc d’un món cada vegada més complex i menys comprensible, en una realitat contemporània de desastres planetaris imminents, canvi climàtic, pandèmies, crisi, etc., que ens situa cada vegada més prop d’un ‘món sense nosaltres’”.

Quan tenia 16 anys, Pedro Faus Ferrer estava estudiant mecànica industrial en una escola professional. Li resultava odiós, però en la mateixa escola s’impartien classes de fotografia i va poder acudir com a alumne lliure. Aleshores va descobrir la possibilitat de contar relats a través d’imatges, de crear. El seu projecte ‘20’ reuneix una sèrie de fotografies digitals fetes durant abril del 2020 a casa, a l’escala i el terrat de l’edifici que acaben convertint-se en una exposició al pati interior o sobre si mateix.

En ‘Vencejos’ el periodista i director de documentals, Raúl Riebenbauer es planteja com el confinament per la pandèmia va obrir, de manera literal, finestres a la percepció. “Ara ens n’adonem del que sempre ha estat ací. I tot això ens interpel·la” assenyala. Però en una situació tan excepcional i complexa no tots tenen una finestra. ‘Vencejos’ és un curtmetratge documental-assaig, gravat a l’abril de 2020, que proposa una mirada empàtica cap als altres, aquells que no tenen altra opció que continuar fugint de la misèria i la violència. “Com els dotze joves que es van ofegar, entre molts altres, al Mediterrani durant el confinament per culpa de la inacció de la Unió Europea” assenyala.

‘Pati interior: diari de confinament’ de la fotògrafa, Carme Ripollés és un relat íntim sobre el període d’estat d’alarma, però que vol ser una part del relat col·lectiu. L’artista ha publicat 10 fotografies, fragments de vídeos, captures de pantalla o ‘timelapses’ al dia.

‘Totesalcarrer. Una vacuna contra la normalidad’ del Colectivo Viridian (Chiara Sgaramella i Estela De Frutos) és un projecte d’art participatiu que busca generar una reflexió sobre la crisi ecosocial actual prenent l’anomenada ‘normalitat’ com un perillós miratge. A partir d’aquests i altres interrogants, reactualitzen els plantejaments del moviment ‘Reclaim the streets’ (1996-1999) per a proposar un procés de reapropiació d’espais comuns, en els temps de distanciament.

En ‘Confinamiento/02’ les creadores, M. Victòria Trillo i Monika Rüle, ofereixen un espai sonor i visual, una espècie de ‘limbe’ en el qual no hi ha un lloc concret, sinó un lloc ‘a través de l’univers’, sense principi ni fi, on tot és quietud i és moviment. Aquesta peça vol acostar-se a la situació emocional de les persones durant el confinament, creant des del confinament.

“No és vosté l’única a qui li agrada aguaitar al balcó per a veure com plou i per a escoltar lladrar els gossos” així presenta el seu projecte Sergio Serrano Rovira, ‘Los perros ladran’, i així comença aquest curtmetratge de ficció rodat durant la quarantena que reflexiona sobre la soledat i la societat en què vivim amb un llenguatge poètic que li dona màxima importància tant a la paraula com a la imatge. L’artista compagina el seu treball entre el teatre i el cinema.

És possible jugar amb els colors com si fora la primera vegada? Teatres de la Llum (Marila Ponce i Vicente Ortolà) proposa en ‘Los colores’ atrevir-se a descobrir ‘sorpresos’ els colors de la llum projectats com a quadres de llum: art efímer sobre parets o teles, sobre l’arquitectura dels objectes que deformaran i donaran noves formes.

‘Covid films’ de Sergio Luna Lozano i Marta Pina constitueix un diari familiar, que transcorre a mig camí entre la ironia i el joc, intentant mostrar una visió particular de la surrealista actualitat que es va viure durant el confinament.

El projecte ‘Las batas que se abren por detrás’ de l’actriu i artista multidisciplinària Neus Penya-Roja García és una proposta performativa composta per 11 càpsules independents. La temàtica gira entorn dels rols i tabús associats amb el concepte de malaltia, i empra un llenguatge que oscil·la entre el poètic, l’oníric i la quotidianitat.

‘Estat d’excepció. Lletres per al rescabalament’ és un projecte literari col·lectiu de les escriptores i escriptors d’‘El pont cooperativa de lletres’ en resposta a la quarantena global, però també i, sobretot, per a obrir, amb la paraula, de dins cap a fora, portes, finestres i lluernes que col·laboren a ventilar l’evacuada intempèrie resultant, deshabitada i, no obstant això, profusament mediatitzada (controlada) no solament pel virus.

El vídeo assaig del músic, Helbeth El Corab Trotta, ‘Quando vier a primavera’ comprén el triplet: informació X temps X espai, vistos per l’òptica de la nova realitat imposada per estat d’alarma / COVID19. El projecte crea una narrativa subjectiva proposant un desplaçament per imatges fixes i plans d’una ciutat deserta, projectada en diverses pantalles amb textures del sòl en moviment mentre l’artista camina pels seus carrers.

A manera de diari, amb la tècnica del ‘collage’, l’artista Mónica Jover Calvo planteja ‘El aprendizaje’, una sèrie de peces en les quals apareix en cada una un #INSECTE, de forma punxeguda. Cada peça s’anomena amb l’INSECTE numerat per dies de confinament. Un total de 55 INSECTES. El material emprat són restes de llenços pintats i retallats, juntament amb trossos de ‘Polipiel’ i feltre. Units entre si a través del fil.

A partir de la plataforma web https://culturaonline.consorcimuseus.gva.es i la seua exposició física al Centre del Carme, el Consorci de Museus invita a descobrir aquests catorze relats íntims sobre la soledat o la malaltia, però també sobre l’amor i l’art com a bàlsam o oportunitat de salvació, esclats d’optimisme que indiquen camí més enllà de la frontera.

‘Cultura online’ reuneix els 100 projectes seleccionats en la convocatòria #CMCVaCasa del Consorci de Museus amb l’objectiu de donar suport al sector de les arts visuals i fer front als efectes de paralització d’activitat cultural per la COVID-19.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.