Desenvolupen un nou biosensor que ajuda al diagnòstic precoç de càncer de mama a l’Universitat de València

Es tracta d’un prototip d’un dispositiu nanoporós, senzill d’utilitzar i de baix cost, que ofereix resultats en menys d’una hora

El treball ha sigut desenvolupat en col·laboració per un equip de la Universitat Politècnica de València i el CIBER BBN, el INCLIVA-Hospital Clínic Universitari de València i el CIBER de Càncer (CIBERONC) i el IIS La Fe de València

Un equip d’investigadors espanyols, coordinats pel professor de la Universitat Politècnica de València (UPV) i director científic del CIBER de Bioingeniería, Biomaterials i Nanomedicina, Ramón Martínez Máñez, i l’oncòloga valenciana, co-coordinadora del Grup d’Investigació de Biologia en Càncer de Mama de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, de l’Hospital Clínic de València, Ana Lluch, també pertanyent al CIBERONC, ha desenvolupat, a nivell de laboratori, un prototip d’un nou biosensor per a ajudar a detectar el càncer de mama en les seues fases més primerenques. El seu treball ha sigut publicat en la revista ACS Sensors.

Segons les últimes dades recollides pel Sistema Europeu d’Informació del Càncer (*ECIS, per les seues sigles en anglés), en 2020 es van diagnosticar un total de 34.088 nous casos de càncer de mama a Espanya, sent aquest tipus de tumor el més freqüent entre les dones al nostre país.

Actualment, la mamografia és la tècnica estándard més utilitzada per al diagnòstic, però presenta algunes limitacions, com l’exposició a la radiació, i una menor sensibilitat i especificitat en dones joves amb teixit mamari dens. “Per això, són necessàries noves eines de diagnòstic que ajuden a la detecció precoç del càncer de mama. El nostre *biosensor va en aquesta línia”, explica Ana Luch.

El desenvolupament d’aquest prototip de biosensor per a ajudar al diagnòstic s’emmarca dins del camp del que es coneix com a biòpsia líquida, que a través d’una anàlisi de sang ajuda a detectar la presència de càncer. En aquest cas, el biosensor mesoporoso desenvolupat per l’equip de la UPV i INCLIVA és senzill d’utilitzar, de baix cost i ofereix els resultats en molt poc temps –entre 30 i 60 minuts- a partir d’una mostra de plasma de la pacient.

El biosensor està compost per un nanomaterial –una alúmina nanoporosa- que facilita la detecció en plasma de microARN miR-99a-5p associat al càncer de mama. Fins ara, això es fa amb tècniques complexes i que requereixen de molt de temps, la qual cosa provoca que no es puguen utilitzar com a eina de diagnòstic en l’àmbit clínic.

Martínez Máñez explica com funciona el sistema de diagnòstic alternatiu en el qual treballen: els nanoporos del biosensor es carreguen amb un colorant –rodamina B- i es tanquen amb un oligonucleótido. En fer-ho interactuar amb la mostra de plasma, si no detecta la presència del microARN, les portes dels porus continuen tancades; en canvi, en presència del miR-99a-5p, aqueixes portes s’obrin i s’allibera el colorant. “El canvi en l’alliberament del colorant pot correlacionar-se amb pacients sanes o amb càncer de mama”, resumeix l’investigador de l’Institut de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) de la UPV.

En el desenvolupament d’aquest biosensor ha participat també personal de l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe (IIS La Fe), on s’han realitzat els assajos per a la validació dels nous biosensores, i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Càncer (CIBERONC).

“El següent pas en el nostre treball consistirà en la validació en un major grup de pacients i continuar treballant per a fer que el sistema de detecció siga encara més robust i senzill d’utilitzar”, conclouen Juan Miguel Cejalvo, del Grup d’Investigació de Biologia en Càncer de Mama del *INCLIVA i Ramón Martínez Máñez.

Deixa el teu comentari