Dues de cada tres persones joves que aposten tenen problemes d’addicció

La Universitat de València i el Consell Valencià de la Joventut han presentat aquest dimecres l’estudi ‘Addicció al joc en la joventut de la Comunitat Valenciana’. El document, coordinat pel catedràtic de Psicologia Bàsica Mariano Chóliz, analitza la incidència que té el joc d’atzar entre les persones menors de 30 anys, amb l’objectiu de trobar vies de prevenció. També com “una eina útil” per a l’elaboració dels reglaments que es desenvoluparan a partir de la recent aprovada llei.

Segons l’organisme, “és preocupant” que el perfil de jugador considerat “d’addicció d’alt risc o risc extrem” estiga “directament relacionat amb el joc online”, un format on les persones joves tenen més presència. En la presentació, a les Corts Valencianes, hi ha assistit també el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, i el president de les Corts, Enric Morera.

“Dues de cada tres persones menors de 30 anys que han sigut enquestades a l’eixida de les cases de joc tenen problemes d’addicció”, ha explicat Elena Mañas, responsable de salut del Consell Valencià de la Joventut. Segons Mañas, “amb l’augment de les sales de joc ha augmentat també el joc patològic”, un fet que cobra “especial importància” si ens fixem en les motivacions que tenen estes persones per començar amb el joc i continuar fent-ho al llarg del temps. Així, ha afegit: “les persones joves s’inicien en els jocs d’atzar per diversió, un fet que es veu agreujat si no hi ha alternatives d’oci alternatiu viables en el seu territori o si, per motiu de la crisi de la COVID-19, els espais han sigut tancats”.

Com a segona motivació, l’estudi fa referència a la voluntat de les persones jugadores de “guanyar diners” i un 25% d’elles ho fan per a “alleujar el seu malestar”. “Estes xifres poden estar relacionades, per una banda, amb la precarietat juvenil i la cronificació de la pobresa en el col·lectiu i, per altra, en la inestabilitat mental i l’ansietat que sofreixen les persones joves pel seu futur incert”, ha explicat Mañas.

Mariano Chóliz ha exposat les diferències entre gèneres, així com les particularitats que suposa ser menor o major d’edat. Segons l’investigador, en el joc online, un “46,6% de menors homes ha jugat alguna vegada a aquests jocs” mentre que la participació de les menors dones està “molt per davall”, al voltant del 13%. Per altra banda, Chóliz també ha exposat: “La proporció actual de jugadors patològics en edats compreses entre els 18 i els 30 anys és d’entre 15-20 vegades superior a la de la població general”.

Des del Consell Valencià de la Joventut també recalquen “la necessitat de posar mesures restrictives a l’obertura d’estos locals” i a no deixar que els missatges publicitaris “al·leguen a la responsabilitat individual”. Mañas ha apuntat: “El missatge de jugar de manera responsable s’ha mostrat ineficaç i insuficient i, a més, posa la responsabilitat individual en el centre, obviant les causes socioeconòmiques estructurals que col·loquen les persones en situacions de major vulnerabilitat respecte al joc d’atzar”.

Chóliz coordina la Unitat d’Investigació ‘Joc i addiccions tecnològiques’ de la Universitat de València. Segons les dades de l’informe, la despesa aproximada pel joc en la Comunitat Valenciana en 2018 va ser de 1.500 milions d’euros en Jocs de SELAE; 290 milions en jocs de l’ONCE; 2.725 milions en jocs privats tradicionals (bingo, casinos, escurabutxaques…); i 2.075 milions en jocs online.

Deixa el teu comentari