Educació celebra el II Congrés Internacional CTEM ‘STEM per a la ciutadania’

La Conselleria d’Educació, Investigació Cultura i Esport celebra els dies 9 i 10 de novembre el II Congrés Internacional CTEM ‘STEM per a la ciutadania’ al campus de Burjassot de la Universitat de València. La trobada està organitzat en col·laboració amb la Universitat de València i la Casa de la Ciència del CSIC.

Aquest congrés forma part del Pla 2018 per a la participació i la formació del professorat valencià, integrat per nou congressos, mitjançant els diversos CEFIRE de què disposa la Conselleria, que es desenvoluparan des de maig fins a novembre.

El II Congrés Internacional CTEM du per lema ‘STEM per a la ciutadania’ i vol aprofundir en la idea de l’alfabetització científica per a tractar-ne la dimensió social i, especialment, el paper de l’ensenyament de les ciències, la tecnologia i les matemàtiques en la formació d’una ciutadania crítica i responsable, capaç de respondre als grans reptes cientificotecnològics del segle XXI: innovació, digitalització, gestió de grans dades, canvi climàtic o intel·ligència artificial.

L’objectiu d’aquest congrés és, per tant, mostrar les possibles implicacions i afinitats entre l’ensenyament CTEM i la ciència ciutadana. S’analitzaran i divulgaran, així, experiències, investigacions o metodologies que fomenten la participació activa i col·laborativa de l’alumnat per a prendre consciència del seu paper com a ciutadans i ciutadanes, així com de la importància de la formació cientificotècnica per a exercir-lo adequadament. També s’abordarà el rol de la cultura científica en l’ensenyament CTEM a través de debats que analitzen l’impacte de la ciència i la tecnologia en la societat.

En el congrés es vol fomentar, en definitiva, l’intercanvi d’experiències, projectes i investigacions que mostren com l’alumnat aprén treballant com a científics, que proposen situacions en què puguen exercir la seua ciutadania prenent decisions i gestionant les repercussions cientificotècniques que tenen en els seus modes de vida, i que promoguen un aprenentatge motivador, responsable i compromés amb aquest àmbit del coneixement.

Programa del congrés

El congrés obrirà les portes el divendres 9 de novembre amb dues conferències. La doctora Àgueda Gras-Velázquez, directora del Programa de ciències de la European Schoolnet (EUN), parlarà sobre ‘La col·laboració i la por a sentir-se perdut’, una xarrada que tractarà la importància de la col·laboració en el camp del CTEM així com de les diverses maneres de minimitzar la por que pot comportar aquesta col·laboració entre el professorat i l’alumnat amb diversos exemples emprats en l’àmbit.

‘Serveis educatius de Glasgow, desenvolupament de polítiques i pràctiques en CTEM i l’impacte de les associacions europees’ és el títol de la segona ponència del dia, a càrrec de Maureen McKenna, exinspectora d’educació al districte de Glasgow i especialista nacional en matemàtiques a Inspecció d’Educació de Sa Majestat (HMIE). McKenna explicarà diferents projectes que s’han dut a terme a Glasgow que han ajudat a millorar la confiança del professorat en l’ensenyament CTEM.

La jornada es tancarà amb diferents ‘espais de participació’, en els quals es debatrà i es compartiran impressions sobre quatre temes diferents amb la participació de diversos experts: ‘L’educació ambiental com a motor per al canvi social’, ‘Quin és el paper de les societats científiques en el segle XXI’, ‘El problema del Gran Germà’ i ‘Espais flexibles i aula de futur’.

El segon dia de congrés començarà amb les ‘píndoles STEM’, una sèrie de xarrades curtes d’aproximadament 15 minuts que es troben agrupades al voltant de quatre temàtiques generals i que es duen a terme en paral·lel.

Els temes que s’abordaran són: ‘Sostenibilitat i educació ambiental’, amb la participació de Maite Mompó, Tomas Pons, Mónica Ortiz i Vicente Iranzo; ‘Amb M de matemàtiques’, amb Lluís Bonet, Juan Pascual D. Diago, María García Monera i Salvador Fuster; ‘Tecno-TIC’, amb Delia Millán, Mirentxu Pardo Artero, José Manuel Viñas, José Ramón Pintos i Juan José Ruiz; i ‘Ciències experimentals’, amb Inma Quols Bayarri, Joaquín Martín Cubas, Madalena Lambéria i Óscar Lozano.

El dia seguirà amb la conferència de Marta Casanellas, professora agregada del Departament de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ‘Desxifrar l’evolució amb matemàtiques’, en la qual es platejarà una idea de com es pot fer l’estudi de les relacions ancestrals entre espècies que habiten el planeta usant conceptes matemàtics que els estudiants de secundària poden entendre.

La ponència següent serà a càrrec de José Pío Beltrán Porter, professor d’Investigació del CSIC en l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (CSIC-Universitat Politècnica de València) i coordinador institucional del CSIC a la Comunitat Valenciana.

Jordi Domènech, ambaixador i assessor del pla STEMCat al Servei de Formació i Innovació del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, ens parlarà del pla STEMCat i de com el CTEM no és només una metodologia, sinó que també té un vessant polític en aspectes com l’increment de les vocacions cientificotecnològiques, l’equitat, especialment la de gènere, en l’accés a aquestes professions i el desenvolupament de la dimensió científica de la ciutadania.

Per a acabar amb el segon i últim dia, es comptarà amb la ponència ‘Divulgació científica, educació i societat: una perspectiva global’, de David Ibáñez Gil de Ramales, president de la Junta Directiva de l’Associació de Tecnologia i Ciència de Bétera (ASSTEC Bétera), president de la Federació Valenciana de Divulgació Científica (FeVaDic) i doctor en Física Teòrica.

Ibáñez abordarà els factors que cal tindre en compte per a comunicar la ciència sense desvirtuar el mètode científic i de la necessària diversificació del fet que la divulgació científica ha d’experimentar si vol assumir un paper de connector entre ciència, educació i societat.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.