Més de 460 estudiants i docents de 58 centres de les comarques d’Alacant i València participen en la XVI Trobada d’Alumnat Mediador
L’IES Miralcamp de Vila-real acollirà al pròxim mes de març l’encontre dels equips mediadors de Castelló
La directora general d’Educació Inclusiva de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, Raquel Andrés, ha participat aquesta setmana en la setzena edició de la Trobada d’Alumnat Mediador que s’ha celebrat a l’IES Benlliure de València amb el lema ‘Conéixer els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides per a transformar el món’.
La jornada ha reunit més de 460 alumnes i docents de l’ESO de 58 instituts de les comarques d’Alacant i de les de València. De les comarques d’Alacant han participat sis centres d’Alcoi, l’Alfàs del Pi i Dénia, mentre que els altres 52 són de 34 municipis de les comarques de València.
Aquests són d’Albalat de la Ribera, Alboraia, Aldaia, Algemesí, Alaquàs, Bellreguard, Benaguasil, Benifaió, Bétera, Burjassot, Carlet, Catadau, Cheste, Chiva, Godella, Manises, Montcada, Montserrat, Mislata, Museros, Oliva, l’Olleria, Paterna, la Pobla de Farnals, la Pobla Llarga, el Puig, San Antonio de Benagéber, Requena, Silla, Tavernes Blanques, València, Vilarmarxant, Xeraco i Xirivella.
Al pròxim mes de març l’IES Miralcamp de Vila-real acollirà la XI Trobada de l’Alumnat Mediador de les comarques de Castelló.
Al sistema educatiu valencià 935 centres docents sostinguts amb fons públics disposen d’aquest curs d’equips de mediació escolar. Això suposa que al voltant de 23.400 alumnes de Primària i Secundària estan implicats directament com a mediadors en la resolució pacífica de conflictes.
A les comarques d’Alacant són 340 els centres educatius amb equips de mediació integrats per uns 8.500 alumnes, mentre que a les de Castelló són127centres,que globalment mobilitzen uns 3.200 estudiants mediadors. A les comarques de València aquest curs hi ha equips de mediació a 468 centres docents que sumen uns 11.700 mediadors.
“La mediació és un sistema alternatiu de resolució de conflictes. És un intent de treballar amb l’altre i no contra l’altre, a la recerca d’una via pacífica i equitativa per a afrontar els conflictes, en un entorn de creixement, d’acceptació, d’aprenentatge i de respecte mutu”, explica la directora general d’Inclusió Educativa, Raquel Andrés.
El Govern del Botànic va crear fa quatre cursos la figura del coordinador d’igualtat i convivència. Des del curs 2016-2017 tots els centres docents sostinguts amb fons públics tenen un coordinador o coordinadora d’igualtat i convivència que és un professor o professora de cada centre educatiu.
La directora general remarca que l’alumnat mediador “està fent un treball fantàstic, sobretot perquè si detecten cap cas en què cal fer una resolució de conflictes ho traslladen a la comissió de mediació i des del respecte, la tolerància i l’empatia fan un treball de resolució de conflictes fantàstic entre iguals”, i ha afegit: “És reconfortant pensar que hi ha tants centres educatius implicats, el que fa que a la fi siga possible transformar els centres en espais de convivència per a tothom”, conclou.
Trobades d’alumnat mediador
L’organitzador d’aquestes trobades d’alumnat mediador és el professor José Ignacio Magdalena, coordinador de l’equip de mediació de l’IES Ausiàs March de Manises i explica que aquestes jornades “a banda de per a reflexionar sobre problemes d’actualitat o la convivència, són també per a gaudir i han de ser un premi per a l’alumnat que està treballant tot l’any per millorar el clima a les aules, no solament a través de la mediació sinó també fent moltes activitats com per exemple enguany, que s’ha implicat amb la difusió dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides”.
A les trobades d’alumnat mediador també hi juga un paper protagonista el director del postgrau de Mediació en Contextos Educatius de la Universitat de València i coordinador d’igualtat i convivència de l’IES San Vicente Ferrer de València, Carlos Caurín: “La formació del professorat en aquesta qüestió més que important és imprescindible: el docent ha de tindre una vocació de resolució de conflictes i de cultura de pau per a poder transmetre valors”.
Per tot això, Caurín, creu que un professor “mai serà complet si no té una formació en mediació, perquè és important per a portar una classe resoldre els conflictes entre els companys, entre els pares, mares, així com en tota la comunitat educativa i, per això, hem d’aprendre a fer-ho”.
Què és la mediació?
La mediació escolar consisteix en un procés voluntari, flexible i participatiu de resolució pacífica de conflictes, en el qual dues parts enfrontades recorren voluntàriament a una tercera persona imparcial, el mediador, per a arribar a un acord satisfactori. Aquest mètode promou la recerca de solucions que satisfacen les necessitats de les parts.
“L’objectiu de la mediació no és l’acord sinó facilitar que s’establisca una nova relació entre les parts en conflicte, augmentar el respecte i la confiança entre aquestes, corregir percepcions i informacions falses que es puguen tindre respecte el conflicte i/o entre els implicats en aquest, crear un marc que facilite la comunicació entre les parts i la transformació del conflicte”, detalla la directora general d’Inclusió Educativa, Raquel Andrés.
D’aquesta manera, es poden convertir les situacions conflictives que es viuen diàriament en oportunitats d’aprenentatge. A partir de la mediació escolar es pot facilitar a mestres i professors uns continguts que servisquen per a treballar l’apartat d’actituds, valors i normes.
Cal destacar que la mediació no s’aplica a casos d’assetjament escolar, que s’aborden per altres vies com ara el Pla de prevenció de la violència i promoció de la convivència (PREVI) o mitjançant els reglaments de règim interior de cada centre. No obstant això, la mediació escolar és un instrument clau per a la millora de la convivència a les aules i, per tant, molt vàlid per a previndre casos d’assetjament escolar.
Així, s’ha demostrat que els programes de mediació escolar milloren el clima de convivència als centres pel fet que creen ambients més relaxats i productius, augmenten la capacitat de resolució de conflictes de forma no violenta, i disminueixen el nombre de conflictes i conductes violentes, vandàliques i disruptives.
A més, també contribueixen a desenvolupar actituds d’interés i respecte per l’altre, afavoreixen el diàleg i milloren les habilitats comunicatives, sobretot l’escolta activa. Igualment, milloren les relacions interpersonals, augmenten el desenvolupament d’actituds cooperatives en el tractament dels conflictes, i ajuden a reconéixer i valorar els sentiments, els interessos, les necessitats i els valors propis i els dels altres.
