L’obra dóna a conèixer diversos aspectes (característiques, actituds i costums) que li confereixen al nostre poble identitat pròpia i li permeten, al mateix temps, singularitzar-se dins del conjunt de municipis que conformen la comarca de l’Horta
<<Del Castell al cantell. Formes i maneres de ser d’Alaquàs>> és l’últim dels treballs elaborats per l’investigador local i professor de la Universitat de València Rafa Roca i que ahir dijous 5 de novembre va ser presentat a la sala Xemeneia, al Castell d’Alaquàs.
Durant la presentació de l’obra, l’autor i membre de Quaderns d’Investigació i el Ideco, va estar acompanyat per l’Alcalde d’Alaquàs Toni Saura,Paco Alós, Director responsabilitat social i relacions institucionals de Caixa Popular i Miguel Montagut, director de zona de Caixa Popular.
Roca va aprofitar la cita per oferir al públic assistent unes pinzellades sobre l’essència d’aquest exemplar on es dóna resposta a qüestions com: Existeix una manera peculiar de ser d’Alaquàs? Al respecte, l’autor del llibre ens anticipa que “efectivament hi ha una manera de ser al municipi que ens singularitza respecte a altres poblacions veïnes, amb les quals, apunta, són més les coses que ens uneixen que no les que ens separen. Una manera de ser tan subtil, tan tènue, que sovint no resulta perceptible a primera vista. Ens cal educar l’ull i l’oïda per a percebre-la, ens cal aguditzar els cinc sentits.”
Així, continua Roca, “parlem d’una manera de ser que no és tant física com espiritual. És a dir, no ve garantida pel fet de ser fills i filles d’Alaquàs, per haver nascut ací. Per a adquirir-la, ens cal una actitud, una acció i una disposició que no venen determinades pel llit en què ens varen bressolar, sinó per la manera d’actuar que, ja d’adults, adoptem”.
Per a Roca existeixen persones que, sense haver nascut a Alaquàs, han adquirit la manera de ser alaquasera i posa com exemple el cas de Don Antonio Sancho, a qui està dedicada bona part de la introducció del llibre; un home que “tot i no ser originari del poble (era de Burjassot), ningú li va negar la condició d’alaquaser il·lustre.”. “D. Antonio, que arribà a Alaquàs en gener de 1943, quan tenia 37 anys, va ser l’autor de l’escrit de «salutació» que publicà en el programa de festes d’Alaquàs corresponent a 1962. Es tracta d’un escrit on Don Antonio es recreava a comentar la manera com els nouvinguts al municipi havien modificat els hàbits i costums locals del veïnat, també els seus. I, sobretot, es dedicava a donar-los la benvinguda: a acollir-los, a estendre’ls la mà. Així, les característiques que Don Antonio atribuïa als alaquasers i alaquaseres eren: la humilitat, l’hospitalitat, l’honradesa, la sinceritat, la laboriositat, la germanor, la devoció i el bon humor”.
“Vora sis dècades després d’aquell text de Don Antonio, continua Roca, i malgrat haver triplicat el seu nombre d’habitants, Alaquàs continua conservant i manifestant una determinada manera de ser. Continua enarborant un seguit de característiques, actituds i costums que li confereixen identitat i li permeten singularitzar-se dins del conjunt de municipis que conformen la comarca de l’Horta, on destaca la solidaritat i la capacitat d’iniciativa i de treball col·lectiu: d’unir forces per tal de tirar endavant els més diversos projectes, tal com en el darrers mesos s’ha posat de manifest a propòsit de la pandèmia del coronavirus”.
