El castell d’Alaquàs acull l’exposició ‘La Germania, un conflicte a la València del Renaixement’

Aquesta mostra itinerant de la Universitat de València es pot contemplar a la Sala la Nova del monument fins al 3 de juliol

El Castell d’Alaquàs acull fins al 3 de juliol l’exposició ‘La Germania, un conflicte a la València del Renaixement’, una mostra de la Universitat de València realitzada per un nodrit equip d’investigadors especialistes que té per objecte donar a conéixer la Germania Valenciana (1519-1523), un dels moments clau de la nostra història.

L’exposició ha sigut inaugurada hui dimecres 9 de novembre per l’Alcalde d’Alaquàs, Toni Saura; el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alaquàs, Fran Evangelista; el vicerector de Projecció Territorial i Societat, Jorge Hermosilla, un dels comissaris de l’exposició, Pablo Pérez  i el director i la directora de les oficines de Caixa Popular d’Alaquàs, Pep Cuenca i Pilar Molina com a entitat patrocinadora.

L’Alcalde d’Alaquàs i el vicerector de Projecció Territorial i Societat han coincidit a subratllar “la importància i l’esforç realitzat en aquesta exposició per tal de seleccionar els treballs fotogràfics i el material a mostrar en aquest fet tan important per a la nostra història”.

La Universitat de València ofereix amb aquesta mostra el seu coneixement i afan d’investigació i divulgació científica a través d’un equip d’investigadors que s’acosten a la Germania Valenciana des d’un ampli ventall de visions: els fets històrics, l’economia, la societat, la religió, la guerra, els agermanats, els antiagermanats, els enfrontaments…

L’arribada d’un nou rei, des de terres estrangeres, la revolta antisenyorial, el fet d’emergir de noves classes socials urbanes que exigeixen la seua participació en la vida pública, un món que acaba (el medieval) un altre que emergeix (l’Edat Moderna). El fenomen no està només centrat en la ciutat de València, cap i casal de Regne, sinó que la Germania s’estén per diverses ciutats i pobles del nostre territori. Poblacions com Sant Mateu, Vinaròs, Penyíscola, Oropesa, Vila-real, Borriana, Almenara, Sagunt, València, Llíria, Alzira, Gandia, Xàtiva, Ontinyent, Alcoi, Elx, Alacant, Oriola, etc. van ser protagonistes d’aquests successos. El fenomen històric succeeix, amb semblances, tant en la Germania de Mallorca com en les Comunitats de Castella.

La singularitat de les Germanies valencianes rau en el seu caràcter pioner i en l’organització d’un moviment social gestat des de baix, que preconitzava l’assumpció plena dels drets contemplats en els furs i privilegis de València mitjançant la unió i l’agermanament del poble. Els seus líders més carismàtics –Joan Llorens o Guillem Sorolla– van sorgir del món laboral tèxtil. El seu programa contemplava la reforma de la pràctica de govern i de les institucions locals. Però la Germania va tenir també una vessant i una fase radical o revolucionària protagonitzada per menestrals com Esteve Urgellés, Miquel Estellés o Vicent Peris.

Deixa el teu comentari