El Castell d’Alaquàs va acollir el passat divendres la inauguració de l’exposició “Patrimoni contra les cordes”

La mostra, que vol donar a conéixer el patrimoni valencià més amenaçat, es podrà visitar del 16 al 30 de gener al monument històric.

El Castell d’Alaquàs va acollir el passat divendres la inauguració de l’exposició “Patrimoni contra les cordes” promoguda per la Federació d’Instituts d’Estudis del PV (FedinesPV), entitat amb seu al monument històric.

A l’acte van assistir l’Alcalde d’Alaquàs, Toni Saura, el subdirector general del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports, Vicent Moreno, el president de la Federació d’Instituts d’Estudis del PV Josep V. Frechina, la presidenta de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, Rosa Dasí i el president de l’Instituts d’Estudis de l’Horta Sud, Alfred Ramos. Com a conductor de l’acte va exercir el representant del centre d’estudis La Serranía en la junta directiva de la FedinesPV, Ezequiel Castellano i tot i que l’aforament estava limitat a causa de les normes sanitàries, van estar presents també persones representants de diverses institucions i d’arreu de les comarques.

Aqueta exposició és una iniciativa dels centres d’estudis locals i comarcals que vol alertar sobre l’estat d’emergència d’una part del patrimoni valencià i reivindicar el paper dels centres d’estudis locals i comarcals. Per tal de respectar les normes sanitàries del Castell d’Alaquàs, l’exposició s’obrirà al públic del 16 al 30 de gener. A partir d’ahí començarà a rodar pel territori valencià.

En les intervencions, l’Alcalde d’Alaquàs, Toni Saura, va recordar la importància de mantindre viu el patrimoni i d’aconseguir que la ciutadania se’ls faça propi, de manera que s’impedisca la seua degradació o desaparició. Va posar com a exemple el Castell d’Alaquàs, que hui en dia és un centre neuràlgic de l’activitat cultural, educativa i social del municipi. Així mateix, es va mostrar satisfet de poder acollir al Castell al centre d’estudis locals i a la mateixa FedinesPV.

Tot seguit, Vicent Moreno, el subdirector general del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports, va insistir en la important tasca que realitzen els centres locals i comarcals. Va recordar que les persones que en formen part són sovint persones cabdals i centrals en els respectius municipis i comarques, i que compten amb un important reconeixement social gràcies a la constant implicació en els problemes locals. Aquest reconeixement també es trasllada a les institucions, ja que des de l’actual govern sempre s’ha tingut clara la necessitat de donar suport a aquest particular teixit associatiu.

En la següent intervenció, Rosa Dasí, presidenta de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, va emplaçar els centres d’estudis a ajuntar esforços i a coordinar-se per a continuar creixent i per a donar més força a les seues reivindicacions pròpies i dels territoris. Va recordar que aquestes entitats no només se centren en la defensa del patrimoni, sinó que treballen per difondre un valors socials i culturals imprescindibles per a la convivència.

Alfred Ramos, president de l’Instituts d’Estudis de l’Horta Sud, fou el següent en prendre la paraula i va demanar que les institucions públiques donaren un major suport als centres d’estudis locals i comarcals i va posar com a model l’Institut Ramon Muntaner, la fundació dels centres d’estudis de parla catalana, que rep un important suport institucional al Principat de Catalunya. Alfred Ramos va recordar que el centre que representava havia rebut enguany el premi Recercat en reconeixement a la trajectòria i tasca que desenvolupa, i que és el primer dels centres comarcals que es va crear després del franquisme.

Per últim, el president de la Federació d’Instituts d’Estudis del PV Josep V. Frechina va manifestar la satisfacció per la celebració de l’acte, que va definir com un punt d’arribada i com un punt de partida alhora. Un punt d’arribada perquè és el resultat de molts esforços i d’uns principis que es va plantejar la FedinesPV en els seus orígens; un punt de partida, perquè l’exposició no només començarà a recórrer les comarques i els municipis valencians, sinó perquè també ha de suposar un salt qualitatiu en la vertebració i organització dels centres d’estudis i de la seua capacitat d’acció.

Difondre el patrimoni i reivindicar els centres d’estudis

L’exposició Patrimoni contra les cordes és una de les principals iniciatives de la FedinesPV i s’ha realitzat amb la col·laboració dels centres d’estudis locals i comarcals. És el fruit de dos anys de feina, després que la idea va sorgir i es va aprovar a l’Assemblea General del 2019 a Teulada. L’exposició ha estat coordinada per Manel Pastor i Andreu Ginés i supervisada en el seu contingut per un comissariat d’experts format per Joan Mateu, geògraf i professor de la Universitat de València (UV), Joan Domínguez, filòleg i membre de l’Instituto de Estudios Comarcales de la Hoya de Buñol-Chiva, Elena Espuny, tècnica de projectes de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), Josep Vicent Frechina i Andreu, membre de la FedinesPV i Francesc Aracil i Pérez, membre també de la FedinesPV. Per altra banda, Helena Olcina, de l’estudi Fàbrikagràfika.com se n’ha encarregat del disseny o la producció s’ha realitzat en els tallers de Colordelux de Xiva.

L’exposició Patrimoni contra les cordes es planteja amb diversos objectius. En primer lloc, per donar a conéixer –i, per tant, per fer-ne denúncia pública– d’alguns dels elements patrimonials que estan més amenaçats al País Valencià; en segon lloc, ha de servir per a difondre i reivindicar la feina dels centres d’estudis locals i comarcals i, per extensió, de la FedinesPV; i, en tercer lloc, l’exposició ha de ser també un element de cohesió d’aquests centres i de vertebració territorial, en la mesura que el contingut puga transmetre un missatge unitari al conjunt de la societat. Així, en última instància, l’elaboració de l’exposició ha de servir per a establir un full de ruta o una proposta conjunta de treball dels centres d’estudis locals i comarcals per protegir el patrimoni amenaçat, que interpel·le tant el públic com les administracions.

Què hi podem trobar

Fins al moment, l’exposició ha comptat amb la participació de dotze centres d’estudis del PV. Aquests són: el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics, l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, el Centro d’Estudios Requenenses, el Centro de Estudios La Serranía, el Centre d’Estudis del Maestrat, l’Associació Cultural Centelles i Riusech (Oliva), el Instituto de Estudios Comarcales de la Hoya de Buñol-Chiva, el Instituto Cultural y de Estudios del Rincón de Ademuz, l’Instituts d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud, l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, la Asociación Cultural Las Alcublas i la Asociación Cultural Serratilla (Utiel).

Per cadascun d’aquests centres hi ha dos elements patrimonials que poden ser tant històrics com naturals, materials com immaterials, mobles o immobles. Així, entre els exemples de patrimoni immoble que podem trobar a l’exposició, hi ha les vivendes obreres d’Alcoi, el Castell del Real d’Olocau, les ceberes de l’Horta o el conjunt històric de Castielfabib; entre el patrimoni immaterial, hi trobem la Fiesta de las Mayoralesas de San Joaquín, a Las Alcublas, l’elaboració artesana de l’alajú, a Utiel o les Relaciones de moros y cristianos de Campo Arcís, a Requena; entre el patrimoni natural, el jaciment de petjades de vertebrat del Triàsic Superior (a Cortes de Pallàs) o la xarxa fluvial de la Vall d’Albaida. Aquests són només alguns dels exemples del variat patrimoni recollit a l’exposició i que, alhora, posen de manifest l’abast de les amenaces que planen sobre el territori.

De tots aquests elements patrimonial s’hi recullen algunes dades bàsiques, com la cronologia o les figures de protecció, si les tenen, i s’hi fa una xicoteta descripció que permet conéixer i entendre la vàlua de cadascun d’ells.

Deixa el teu comentari