El CCCC analitza amb Almalé i Bondía la construcció del paisatge i les conseqüències del malbaratament

El centre de cultura contemporània presenta l’exposició ‘Terrenos baldíos. Comunicado urgente contra el despilfarro’ dels artistes Almalé i Bondía

Les seues obres posen l’èmfasi sobre el fem com a paradigma de la societat de consum

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta l’exposició ‘Terrenos baldíos. Comunicado urgente contra el despilfarro’ d’Almalé i Bondía, amb la qual els artistes reflexionen sobre el paisatge com una construcció sociocultural que pateix les conseqüències del consum desmesurat.

Les obres d’Almalé i Bondía retraten una part de la societat del segle XXI, i posen llum sobre allò que s’amaga: muntons de fem a la perifèria, espais ferits per una mala planificació del territori.

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont ha presentat aquest matí l’exposició acompanyat per la directora general de Canvi Climàtic de la Generalitat, Celsa Monrós, pels artistes, Javier Almalé (Saragossa, 1969) i Jesús Bondía (Saragossa, 1952) i per la comissària del projecte, Chus Tudelilla.

Al setembre de 2019 el CCCC es va sumar a la declaració d’emergència climàtica realitzada pel Consell, segons la qual les institucions de la Generalitat assumien la responsabilitat de dotar de més impuls la lluita contra el canvi climàtic, i d’aquesta manera abordar la crisi ecològica per a donar resposta a les demandes de la societat civil.

Des d’aleshores una pancarta gegant, de 7 x 4 metres quadrats ocupa la façana del CCCC per a mostrar el seu compromís i el de l’àmbit artístic contemporani amb la cura i la conservació del planeta.

Pérez Pont ha assenyalat que “l’art, i particularment la creació contemporània, no és estranya a les problemàtiques que preocupen a la societat i al seu entorn i, en aquest sentit, el CCCC es constitueix en un vehicle vertebrador de voluntats i agitador de consciències, amb la intenció de contribuir a un canvi global de comportament amb relació al nostre planeta i als éssers que l’habitem”.

El director del CCCC ha recordat la capacitat transformadora de l’art i en aquest sentit “estem donant suport a projectes culturals que permeten visibilitzar realitats, com en el cas dels treballs d’Almalé i Bondía que rescaten territoris ferits a través de les seues creacions. Al mateix temps, les seues obres posen l’èmfasi sobre el fem com a paradigma de la societat de consum”.

La directora general de Canvi Climàtic de la Conselleria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Celsa Monrós, ha valorat l’aposta per la perspectiva crítica que trasllada a altres espais l’impacte del factor humà sobre el territori i el paisatge.

Monrós ha defensat la funció de l’art i de la cultura “com a mitjà de reflexió i pensament crític”, que en aquest cas aprofundeix sobre una intervenció de l’entorn natural per a “convertir-lo en una altra cosa, un terreny víctima d’una planificació fallida”.

En aquest sentit, ha destacat el compromís del Centre del Carme per a atraure i programar exposicions que interpel·len a la ciutadania en matèria de lluita contra el canvi climàtic. Un paper fonamental de formació, informació i conscienciació sobre la necessària transició ecològica que ha de vertebrar la reconstrucció de la ‘societat DC’.

Explorar els mecanismes de percepció que construeixen el paisatge, a través de la fotografia i del vídeo, és l’assumpte central del projecte comú que en 2002 va unir les trajectòries artístiques de Javier Almalé i Jesús Bondía. Perquè, com va sostindre John Brinckerhoff Jackson, el paisatge és abans un lloc que una imatge, un lloc construït socialment, modificat per l’acció humana i sempre subjecte a canvis sobtats.

El seu treball s’assenta també sobre la hipòtesi d’Alain Roger que diu que no hi ha bellesa natural perquè tots els paisatges són invencions culturals: cedeix als artistes la responsabilitat de recordar que l’art exerceix de mediador entre el país i el paisatge, tasca que sempre ha focalitzat el treball d’Almalé i Bondía.

L’exposició, que es podrà veure a la Sala Carlos Pérez del CCCC fins al 14 de febrer de 2021, reuneix la sèrie de treballs iniciats en 2017 en dos projectes: ‘Residuos’ i ‘Historias de un lugar’ que ara es presenten en aquesta exposició amb el títol ‘Terrenos baldíos. Comunicado urgente contra el despilfarro’, amb la direcció de la historiadora de l’art, Chus Tudelilla.

Chus Tudelilla ha assenyalat que “els estudiosos del paisatge mostren el seu pesar per l’excessiva trivialització del terme; el mateix ocorre amb la majoria de les nocions lligades al medi ambient i la sostenibilitat. Almalé i Bondía prenen posició i trien llocs residuals, terrenys erms, improductius i insegurs per a fer les seues obres amb la intenció de ‘donar a veure’ les conseqüències del consum voraç que condueix al malbaratament”.

La mostra està realitzada en col·laboració amb el Centre d’Art Caja Burgos i l’Institut Aragonés de l’Art i la Cultura Contemporanis Pablo Serrano de Saragossa, on viatjarà entre 2021 i 2022.

Sèrie ‘Residuos’ [videoinstal·lació i fotografies]

En els vídeos i fotografies de la sèrie ‘Residuos’ es veuen muntons de fustes, teles asfàltiques, paracaigudes, mobles trencats, restes de sofàs i frigorífics, tubs, xarxes, plàstics… que Almalé i Bondía configuren amb les restes trobades en llocs convertits en abocadors que només les coordenades de Google Maps que acompanyen els títols els rescaten de l’anonimat. Muntons perfectament classificats segons materials i formes, que remeten a la reiteració d’un enunciat únic: fem.

Segons Chus Tudelilla, “el que veiem ens condueix a l’interrogant essencial: què no veiem en aquestes imatges? El malbaratament, que deriva del mode de producció capitalista. En els temps líquids de la modernitat tardana, anota Zygmunt Bauman, només hi ha consumidors de mercaderies d’obsolescència programada. Mercaderies que també centren la seqüència fotogràfica de bodegons, que els artistes titulen ‘objectes-món’”.

Sèrie ‘Historias de un lugar’ [vídeo, escultura i fotografies]

Coincident en el temps amb la sèrie ‘Residuos’ és el projecte ‘Historias de un lugar’, atent a les restes de la macrourbanització d’El Saboyal, abandonada en 2008 al poc d’iniciar-se les obres. Des d’aleshores tot va quedar en suspens.

L’empresa promotora, Martinsa-Fadesa, SA va insistir publicitàriament en la ‘vocació de paisatge obert’ de la urbanització, situada en una zona de secà. D’aquella iniciativa empresarial només queda el traçat de la seua planimetria, que permet localitzar el lloc, víctima d’una de les pitjors gestions del territori que va provocar la fallida de l’empresa i la desesperança dels qui havien invertit el seu capital en el desig de millorar les seues condicions de vida.

Al territori d’El Saboyal, pròxim a Saragossa, ocupat per restes de construcció estranys al que és natural, se situen Almalé i Bondía amb el propòsit de convertir-lo en paisatge a través de les seues mirades, atentes també a les restes en les formes de les quals troben reveladores vinculacions amb alguns dels més destacats projectes d’artistes del ‘land art’.

El dubte ocupa un lloc privilegiat en l’espai experimental i d’acció que determina la trajectòria d’Almalé i Bondía. Les restes són els únics referents que centren la mirada en territoris abandonats i a la intempèrie en els projectes ‘Residuos’ i ‘Historias de un lugar’ que ara es presenten a la mirada de l’espectador a qui inviten a pensar, interrogar i actuar.–

Deixa el teu comentari