El Centre del Carme reactiva les visites guiades a les seues exposicions

Amb grups reduïts de fins a 10 persones, el centre de cultura contemporània reprén el seu programa d’educació i mediació de manera presencial

La lluita feminista, l’emergència climàtica, l’homenatge a Carlos Pérez o les il·lustracions del confinament són algunes de les propostes expositives del Centre del Carme per a aquest estiu

El Centre del Carme Cultura Contemporània reprén aquesta setmana les visites guiades a les seues exposicions amb grups reduïts de fins a 10 persones, reactivant el seu programa d’educació i mediació de manera presencial.

Aquestes trobades en sala es transformaran en recorreguts que es basaran en el diàleg, la col·laboració i la informació compartida, per a estimular la capacitat de reflexió i l’elaboració d’opinió crítica en la ciutadania a partir de les obres exposades.

Des dels 2 metres que ocupa cada persona, el públic farà seu cada racó del Centre del Carme apropiant-se dels més de 3.000 metres quadrats dedicats a exposicions. S’experimentarà amb altres maneres possibles de visita i d’interacció amb l’espai.

El Centre del Carme posa en marxa, a més, un nou punt de mediació situat al seu claustre gòtic des del qual no sols s’oferirà informació al visitant, sinó que es constitueix en un espai de comunicació bidireccional entre el museu i els públics, un punt d’escolta activa en la línia del seu programa d’educació i mediació basat en l’atenció.

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha manifestat que “amb aquestes accions volem que la ciutadania torne a sentir-se partícip de la creació contemporània, atenent les seues necessitats, buscant nous modes d’aproximació a l’obra d’art, de manera individualitzada o a través de grups reduïts en els quals reactivar l’experiència de l’art en viu”.

Pérez Pont ha recordat que “el Centre del Carme va obrir les seues portes el passat 18 de maig amb totes les seues sales a ple rendiment. El passat 3 de juny celebrem el primer concert de manera presencial, hem obert dues noves exposicions i hem dinamitzat el nostre programa cultural tant des de casa com des del mateix centre, la qual cosa ha atret la visita de més de 4.000 persones en aquest primer mes d’obertura”.

La lluita feminista, l’emergència climàtica, l’homenatge a Carlos Pérez o les il·lustracions del confinament són algunes de les propostes expositives del Centre del Carme per a aquest estiu. En total es poden visitar set exposicions i dues instal·lacions artístiques als seus claustres.

Les visites guiades, programades de dimarts a diumenge, començaran aquest dimarts amb recorreguts per les exposicions ‘(Escif). Qué pasa con los insectos después de la guerra’ i ‘Maribel Domènech. Accions quotidianes’.

Més enllà de la seua vinculació amb la falla municipal d’aquest 2020 (‘Açò també passarà’), ‘(Escif). Qué pasa con los insectos después de la guerra’ constitueix una altra manera de veure l’art urbà, el grafit, que es converteix en una instal·lació artística, amb traços en l’aire, un llenç tridimensional que es pot veure a la sala Dormitori del Centre del Carme.

L’exposició mostra la dualitat entre creació i destrucció de la humanitat. Les escultures roten sobre si mateixes, responent a patrons establits basant-se en les taxes de natalitat de la Franja de Gaza, un lloc en conflicte bèl·lic on hi ha un alt nivell de naixements.

‘Accions quotidianes’ repassa 35 anys de l’art compromés i feminista de l’artista valenciana Maribel Domènech, a través d’escultures, instal·lacions, fotografies, vídeos i projectes col·laboratius.

Des de mitjans dels noranta, Maribel Domènech utilitza cables elèctrics conductors de comunicació per a crear figures i paraules apoderants que expliciten la seua posició feminista, en instal·lacions contra la violència de gènere i de resistència davant dels embats de la vida. L’eix longitudinal de l’exposició està protagonitzat per tres vestits de 200 quilos teixits amb cable de llum blanca o negra. Obres de ressonància autobiogràfica que subratllen la reflexió sobre el transcurs vital i el compromís arrelat en l’experiència.

El programa d’educació i mediació del Centre del Carme, coordinat per l’equip d’Arquilecturas, ofereix la possibilitat de sol·licitar acompanyament a la resta de les exposicions actuals amb inscripció prèvia per correu electrònic: educaciocmcv@gva.es. També es poden visitar les mostres de manera lliure acompanyats pels recursos audiovisuals que ofereix cada exposició per mitjà de codis QR.

Així, a la sala Zero es pot gaudir de la primera mostra postpandèmia, ‘Des de la meua finestra’, que dona vida a les més de 60 il·lustracions amb què professionals del disseny, la il·lustració o les arts visuals i nombroses famílies van convertir les seues finestres en espais de creació durant el confinament. Creacions a què es van sumar Javier Mariscal, Juan Berrio, Paco Roca, Lucía Meseguer, Mai Hidalgo, Tutticonfetti, Ortifus, Boke Bazán, Calpurnio, ESCIF o Dolores Furió, entre altres.

A les sales temporals es pot visitar la mostra ‘Art al Quadrat. De coros, danzas y desmemoria’ (convocatòria ‘Escletxes’), una instal·lació audiovisual, l’últim projecte de les creadores valencianes Mónica i Gema del Rey (Art al Quadrat), que busca la recuperació de la memòria històrica a través de la tradició oral amb les veus de nombroses dones, o l’exposició ‘Between debris and things’ (convocatòria ‘V.O.’), una mostra que reclama una altra manera de relació de les persones amb el seu entorn a través de les obres de Jørund Aase Falkenberg, Elena Aitzkoa, Anaís Angulo Delgado, Lucía C. Pino, Alberto Feijóo, Albert Gironès, Christian Lagata, Julia Llerena, Jesús Palomino i Julià Panadès.

‘Viatge a Corfú. Carlos Pérez. L’home-museu’ proposa un recorregut per la trajectòria vital i professional de Carlos Pérez (València, 1947-2013), pedagog, escriptor, museògraf i expert en les avantguardes artístiques del segle XX. A la sala que porta el seu nom es pot veure part de les seues col·leccions i treballs amb què s’ha volgut recuperar la mirada aguda, crítica i divertida de qui va saber posar en valor la grandesa de diferents formats i expressions artístiques.

I per als nostàlgics de les Falles, en l’exposició ‘Falles experimentals. Història d’una dissidència’ el Centre del Carme mostra algunes de les maquetes dels monuments de falles experimentals 2020, entre aquestes ‘La meditadora’, l’eix central de la falla municipal d’enguany, feta per Escif.

A més, als seus dos claustres es poden veure les úniques falles que s’ha arribat a plantar enguany i que encara poden visitar-se: les instal·lacions artístiques ‘Efluenow’ de Raquel Rodrigo, una experiència immersiva que tracta d’alertar sobre l’emergència climàtica recreant un bosc de corals enmig del claustre gòtic, i ‘Les jouets voyeurs’ de Milimbo, homenatge a les avantguardes artístiques del segle XX que es van fixar en la infància i el joc amb referències a André Hellé i ‘La Boîte à joujoux’ de Debussy, Alexander Calder, Torres García i, per descomptat, Carlos Pérez, que va unir aquest esperit lúdic.–

Deixa el teu comentari