El Consell de l’Audiovisual insta els mitjans de comunicació i la cultura audiovisual a adoptar un paper actiu en l’erradicació de la violència masclista

 El CACV, amb motiu de la commemoració del 25N, Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència de Gènere, ha fet una crida al sector audiovisual i als mitjans de comunicació

El Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV), amb motiu de la commemoració del 25N, Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència de Gènere, ha fet una crida al sector audiovisual i als mitjans de comunicació per tal de recordar la necessitat del seu compromís real i efectiu amb la lluita per una societat lliure de violències contra les dones, i també les obligacions legals que tenen el deure de complir.

Per al CACV, “els mitjans de comunicació, immersos en la cultura masclista encara preeminent en la societat actual, reprodueixen i reforcen els valors discriminatoris amb la seua capacitat d’influència i de difusió massiva. Afortunadament, també tenen la potencialitat d’incorporar una perspectiva lliure de discriminació sexual per a fomentar una cultura i construir una realitat més justa”.

En la seua declaració, el Consell de l’Audiovisual ha recordat que la implicació i el compromís amb aquest propòsit “no pot recaure exclusivament en la voluntarietat i la convicció personal de cada professional, sinó que ha d’involucrar les direccions, els objectius i les perspectives de cadascun dels mitjans de comunicació, empreses i corporacions del sector”.

Des del Consell de l’Audiovisual recorden que la violència masclista “és una flagrant vulneració dels drets humans i un atemptat contra la vida i la dignitat de les dones, sobre la qual és imprescindible i urgent intervindre posant especialment el focus en l’arrel de la violència, que no és una altra que la cultura i les creences masclistes instal·lades transversalment en tota l’estructura social”.

Segons el CACV, la implicació dels mitjans de comunicació amb la igualtat per raó de sexe i amb la lluita contra la violència de gènere “no es redueix a una qüestió de convicció, sensibilitat o estil sinó que es tracta principalment d’una qüestió de respecte dels drets humans de les dones; també d’una legítima exigència de rigor professional i, a més, del deure inexcusable de compliment de la legalitat que obliga els mitjans de comunicació a actuar amb la màxima responsabilitat i a ser agents actius contra la violència i la discriminació sexual, d’acord amb allò legalment establert”.

A més, en la seua declaració, el CACV considera que la producció cultural, de la qual participa activament el sector audiovisual, “és un àmbit estratègic per a eliminar el masclisme de l’imaginari col·lectiu precisament per tractar-se d’un espai des del qual s’elabora una part molt important dels continguts que poblen aquest imaginari, les creences col·lectives que impulsen, o desactiven, l’acció social i que amparen o desestimen creences dolentes”.

Des del CACV, han manifestat que “la violència masclista és un símptoma de l’opressió sobre les dones que danya també el conjunt de la societat” i consideren que la solució, així com la resposta, ha de ser necessàriament col·lectiva amb la creació d’una cultura que “faça sentir el rebuig del conjunt de la societat cap als agressors i el suport, l’acollida i la comprensió a les dones que pateixen aquest tipus de violència”.

Segons el Consell de l’Audiovisual, els mitjans de comunicació i la indústria audiovisual “han de reflexionar sobre el seu paper en aquest dur i necessari procés per erradicar la violència masclista i prendre part activa no sols pel que fa als temes que s’inclouen en l’agenda informativa, el tractament i el llenguatge usat en la redacció d’una informació, les perspectives, la diversitat de les fonts, l’elaboració d’un grafisme o l’edició d’un vídeo, també han de ser conscients de les conseqüències que comporten el tipus de programació” així com “les imatges seleccionades, tant en espais informatius com en els d’entreteniment, els criteris d’admissió de publicitat, les persones convidades a opinar o a col·laborar en espais de debat o magazins”.

Especialment, assenyalen que “cal anar més en compte encara amb la programació infantil” i incideixen que “el deure d’un bon tractament compromet totes les seccions i els nivells de decisió pel que fa a la violència contra les dones”.

Per al CACV cal també interpel·lar les Universitats “perquè introduisquen de forma més contundent i transversal, i també com a contingut curricular troncal, una perspectiva lliure de biaixos sexuals als recorreguts formatius del sector audiovisual”.

Recursos del marc normatiu

En la seua declaració, el Consell de l’Audiovisual ha informat dels recursos del marc normatiu legislatiu i deontològic que compromet els mitjans de comunicació, en relació al tractament de la violència de gènere:

La violència de gènere a l’estat espanyol està regulada per la Llei Orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere (Llei 1/2004, de 28de desembre). Aquesta estableix l’obligació de respectar en la publicitat la dignitat de les dones i el seu dret a una imatge no estereotipada ni discriminatòria, tant si s’exhibeix en els mitjans de comunicació públics com en els privats, i reconeix com a il·lícita la publicitat que utilitza la imatge de la dona amb caràcter vexatori o discriminatori.

Aquesta llei determina que la difusió de notícies relatives a la violència sobre la dona garantirà, amb la corresponent objectivitat informativa, la defensa dels drets humans, la llibertat i la dignitat de les dones víctimes de violència i dels seus fills. En particular, es tindrà especial atenció en el tractament gràfic de les informacions.

La Llei Orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes (3/2007, de 22 de març), a més de detallar les obligacions dels mitjans públics RTVE i l’agència EFE, estableix, a tots els efectes i per a tots els mitjans, l’obligació de respectar la igualtat entre dones i homes i d’evitar qualsevol forma de discriminació.

La Llei Integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana (Llei 7/2012, de 23 de novembre) estableix obligacions i competències que comprometen sobretot l’administració valenciana pel que fa a vetlar pel compliment de bones pràctiques, com ara les sol·licituds de la rectificació de publicitat que proporcione una imatge vexatòria o discriminatòria de la dona, o vigilar que no es difonguen programes o publicitat contraris als drets de les dones i, en particular, que no continguen elements discriminatoris, sexistes, pornogràfics o de violència.

També es compromet a promoure l’ús d’una guia d’estil periodístic que proporcione les claus per al tractament informatiu «adequat» de les situacions relacionades amb la violència que pateixen les dones i promoure que, en informar sobre notícies relatives a la violència sobre la dona, s’agregue informació sobre els distints recursos de prevenció, assistència i protecció existents a la Comunitat Valenciana.

El Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista (setembre 2017) incorpora diferents mesures que comprometen els mitjans a participar en la «generació d’un relat compartit de lluita contra la violència de gènere i masclista, sense la doble victimització de les dones, la confrontació política i social amb els agressors masclistes i la socialització del conflicte», entre altres.

Recull també el compromís d’actualització del manual Notícies amb Llaç Blanc de la Unió de Periodistes Valencians sobre com abordar la violència de gènere i masclista en els mitjans de comunicació (actualització complida amb un nou manual de referència disponible en pdf en valencià i castellà en consultar aquí), així com l’acord de les administracions públiques valencianes i els mitjans de comunicació de comprometre’s a assumir com a pròpies les seues recomanacions.

El pacte assenyala també diferents compromisos de l’administració valenciana, com desestimar la contractació d’empreses i mitjans de comunicació que continguen publicitat de caràcter sexista o masclista i que fomenten la prostitució, i els impel·leix a fomentar codis de conducta o autoregulació dels mitjans que elimine la transmissió d’estereotips i garantisca l’objectivitat informativa, la defensa dels drets humans, la llibertat i la dignitat de les dones víctimes de violència masclista en els mitjans de comunicació.

D’una altra banda, la Llei de publicitat institucional per a l’interés ciutadà i la concepció col·lectiva de les infraestructures públiques (12/2018, de 24 de maig) assumeix els objectius del Pacte valencià contra la violència de gènere i estableix en la seua disposició addicional tercera que la publicitat institucional no es podrà fer en mitjans de comunicació que continguen anuncis de comerç sexual o de foment de la prostitució.

El Codi deontològic de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya -FAPE- (aprovat el 27 de novembre del 1993 i actualitzat el 22 d’abril del 2017) estableix el compromís d’evitar informació o opinions de contingut discriminatori o susceptibles d’incitar a la violència o a pràctiques humanes degradants.

També diu que s’ha d’evitar anomenar les víctimes d’un delicte, així com la distribució de material que puga contribuir a la seua identificació, i que s’ha d’actuar amb especial diligència quan es tracte de delictes contra la llibertat sexual. A més, estableix que els i les periodistes «hauran d’evitar en les seues informacions els familiars i amics de persones acusades o condemnades per un delicte, llevat que el seu esment resulte necessari perquè la informació siga completa i equitativa».

La Comissió d’Arbitratge, Queixes i Deontologia del Periodisme en l’informe/Resolució 2013/73 (de 7 de maig) sobre la intervenció retribuïda dels testimonis i protagonistes d’un procés judicial en els mitjans de comunicació, s’estableix que «la publicació o emissió d’aquest tipus de testimoniatges retribuïts està subjecta al principi de veracitat i condicionada per les limitacions a la intromissió en la intimitat, el respecte a les víctimes i el tractament del que concerneix menors i exclosos en general».

El Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica (Istanbul, 2011) dicta que les parts signants -entre elles l’estat espanyol- animarà el sector privat, el sector de les tecnologies de la informació i de la comunicació i els mitjans de comunicació a participar en l’elaboració i aplicació de polítiques, així com a establir línies directrius i normes d’autoregulació per previndre la violència contra les dones i reforçar el respecte de la seua dignitat.

A més, també els anima a desenvolupar i promoure les capacitats de xiquets -i xiquetes-, pares -i mares- i educadors -i educadores- per a fer front a un entorn de tecnologies de la informació i de la comunicació que done accés a continguts degradants de caràcter sexual o violent que poden ser nocius.

La Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (coneguda com CETFDCM o CEDAW), és un tractat internacional de Naciones Unides signat en 1979. Aquesta convenció estableix un programa d’acció per a posar fi a la discriminació per raó de sexe.

La Declaració adoptada a la quarta Conferència mundial de Nacions Unides, celebrada a Beijing (1995), estableix l’àmbit dels mitjans de difusió com un dels 12 àmbits clau dins dels objectius estratègics per al progrés de les dones i la consecució de la igualtat de gènere.

Estableix també objectius i accions que comprometen als mitjans de comunicació pel que fa a augmentar la participació i l’accés de les dones a l’expressió i la presa de decisions en i mitjançant els mitjans i les noves tecnologies de la comunicació així com el compromís de promoure una representació equilibrada i no estereotipada de les dones en ells.

El Pacte d’estat contra la violència de gènere (28 setembre de 2017) reconeix com a víctimes de violència les mares de xiquets i xiquetes assassinats en exercici de violència contra les dones, de forma que caldrà referir-se a elles d’aquesta manera en els mitjans.

A més, el pacte estatal recull la necessitat de comprometre els mitjans de comunicació a divulgar les sentències condemnatòries dels casos de violència de gènere, amb la finalitat d’ajudar a l’erradicació de qualsevol sensació d’impunitat respecte dels autors d’aquests crims.

En el marc de la futura transposició de la revisió de la Directiva 2010/13/UE sobre la coordinació de determinades disposicions legals, reglamentàries i administratives dels estats membres -relatives a la prestació de serveis de comunicació audiovisual a l’ordenament jurídic nacional- el pacte també contempla anivellar la protecció dels drets de les dones i la lluita contra els estereotips sexistes amb la lluita contra la incitació a l’odi, la discriminació i la protecció dels i les menors.

D’una altra banda, contempla la conveniència d’establir un acord marc per a la coregulació, l’especialització i la formació de professionals dels mitjans de comunicació i publicitat per tal de fomentar un canvi d’actitud respecte de la violència contra les dones que no justifique, banalitze o incite a la violència contra elles, que elimine els estereotips sexistes i que promoga la presa conjunta de decisions entre homes i dones, amb especial atenció a l’àmbit domèstic. Aquest acord estarà dirigit a professionals de premsa escrita, televisions, emissores de ràdio i agències de notícies i publicitat.

La Llei Orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l’adolescència, va incorporar els i les menors fills i filles de les víctimes de violència de gènere a l’estatut de protecció integral, de manera que estén els drets de les mares als i les menors i, per tant, estableix que aquests també han de rebre aquesta consideració en el tractament informatiu.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.