El Consorci de Museus i la Fundació Chirivella Soriano presenten l’obra més completa de Mery Sales

Mery Sales despulla el seu pensament pictòric en ‘Éssers fora de camp’, que s’exhibeix fins al 4 d’octubre

A partir de l’obra de tres grans filòsofes: Hannah Arendt, María Zambrano i Simone Weil, la pintora convida el públic a adquirir una consciència crítica i a implicar-se amb el món que l’envolta

El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i la Fundació Chirivella Soriano presenten l’exposició ‘Éssers fora de camp’ de l’artista valenciana Mery Sales, composta per al voltant de 50 obres en què el pensament es converteix en poesia, i la poesia, en pintura.

Encara que el gruix de l’exposició és obra inèdita (alguns quadres van ser pintats durant el confinament) la mostra resumeix prop de 20 anys d’investigació pictòrica entorn de tres grans filòsofes: Hannah Arendt, María Zambrano i Simone Weil, a través de les quals Mery Sales es troba a si mateixa desvelant la profunditat de la seua obra i una diversitat d’estils més enllà de la figuració.

El director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, ha presentat aquest matí la mostra acompanyat per l’artista, Mery Sales, pel comissari de l’exposició, Álvaro de los Ángeles, i pel president de la Fundació Chirivella Soriano, Manuel Chirivella.

Segons Perez Pont, “‘Éssers fora de camp’ és una oportunitat per a reconéixer Mery Sales com la gran artista que és. L’exposició, tot i no ser una retrospectiva, sí que ens invita a transitar per la pintura de Mery Sales reconeixent quines han sigut les claus de la seua investigació artística al llarg d’aquestes dues últimes dècades”.

“L’exposició ens mostra una artista compromesa capaç de remoure consciències i invitar el públic a adquirir una consciència crítica i a implicar-se amb el món que l’envolta”, ha explicat el director del Consorci de Museus.

“Aquesta exposició demostrarà que el treball de Mery Sales és un treball seriós en el sentit de profunditat teòrica i no només pictòrica”, ha assenyalat el comissari, que ha explicat que “la mostra aconsegueix un equilibri entre pensament i representació pictòrica, enteses les dues tasques com una fusió teoricopràctica que articula dos mons representacionals. Un d’aquests empra la simbologia dels elements naturals, com la mar, les plantes o flors, la pell o les teles. L’altre món s’ancora en els retrats, una mena d’heterònims de la mateixa artista les veus de la qual s’encarnen en una pintura que té tant de text com d’imatge; tant de reflexió prèvia, com de trobada mitjançant l’ús de la tècnica”.

L’exposició parteix els seus treballs anteriors entorn del pensament des d’una mirada poètica sobre l’obra de María Zambrano o el pensament polític amb Hannah Arendt, amb els quals arriba fins a l’obra de Simone Weil, que tanca el cercle, incorporant a aquestes sèries el compromís social.

Inspirada en l’obra d’aquestes tres filòsofes, Mery Sales va desgranant una obra molt autobiogràfica en la qual revela una pintura compromesa des d’un posicionament feminista i de resistència davant de la momificació.

El comissari de la mostra, Álvaro de los Ángeles, explica que “a través de tres personatges-matriu a manera d’apuntalament recíproc, Mery Sales reivindica una sèrie d’elements fundacionals en les seues obres: la memòria del mateix llenguatge artístic i la seua referència al ‘mal banalitzat’; la ‘raó poètica’ com una mena d’interstici fecund i clarivident; i l’arribada a la possibilitat del bé entés com una condició que correspon a qualsevol ésser humà, independentment de la seua classe social o nacionalitat”.

Segons Mery Sales, “l’exposició és un continu d’aquesta investigació entorn de les seues obres, com a partir de les tres filòsofes que han tingut una òptica bastant marginal han donat claus que hui en dia són indispensables per a entendre el present”.

L’autora ha explicat que “en la meua obra la pintura s’ha convertit també en una espècie d’escriptura que em permet pensar des de la imatge, i des de la paraula, des de l’estudi dels seus textos i les seues experiències”.

El títol de l’exposició, ‘Éssers fora de camp’, és el títol de tres quadres que aparentment són paisatges en què apareixen flors, però flors que estan com fora de lloc, malferides, en els marges del camí. Això resumeix la idea sobre la qual ha treballat l’artista, com és pensar en les persones marginals i de l’invisible del ser humà.

Mery Sales ha explicat que “les tres filòsofes són, al seu torn, éssers fora de camp. La seua filosofia durant molt de temps va ser incompresa i marginal i ara mateix continuen sent tres rares quan són citades i jo reivindique aquesta mirada des del marge i també fora de la tela. Jo parle de la meua pintura com una pintura que et convida a mirar més enllà dels límits del quadre. Des d’aquesta posició marginal apareix un pensament lliure, independent i també un pot entendre el compromís des de fora. Només si et poses fora pots sentir empatia cap als que no tenen veu”.

El fil conductor en les tres obres d’aquestes filòsofes és la pintura, a través del color roig i la granota de treball de Mery Sales que apareix en els seus retrats i que està físicament en la mostra, posar-se la granota simbolitza posar-se en la pell dels qui pateixen.

La pintora ha reconegut que “un dels reptes més creatius ha sigut saber enfilar les tres filòsofes en l’espai sense fer separacions abruptes. Hi ha un denominador comú del pensament de les tres que es va filtrant per l’exposició i després hi ha un fil conductor que és la mateixa pintura simbolitzada en el color roig que va generant un ritme cromàtic fins a arribar a l’última sèrie”.

A la planta baixa del Palau Joan de Valeriola apareix una al·lusió al teixit de la mateixa pintura convertit en paisatge que podria ser un principi i un final. Titulat ‘Pell amb pell’, aquest gran quadre roig parla de la intempèrie, estar fora de camp per a poder comprometre’s amb un món comú, acompanyat d’una sèrie de quadres que parlen de la memòria personal i col·lectiva i de la voluntat de recordar per a construir.

La mateixa granota de pintar de l’artista és també una altra de les guies de l’exposició, que apareix representant en la seua sèrie d’autoretrats ‘Darrere de les runes’.

“En l’última part apareix Simone Weil amb una granota molt simbòlica; hi ha una referència implícita a la granota de treball, a implicar-se, a actuar. És el seu uniforme quan s’implica amb el grup anarquista però en aquest cas ella se’l posa per a implicar-se en la fàbrica i poder parlar dins del que significa la condició obrera en aquell moment, sense drets. La granota simbolitza posar-se en la pell dels qui pateixen, dels qui no tenen veu”, ha explicat l’artista.

L’exposició acaba amb ‘48 pàries conscients’, que constitueix el principi d’una sèrie que continuarà en el futur i de la qual s’exhibeixen de moment 11+1 retrats de gent anònima que representen la confiança, l’empatia i l’esperit crític.

Segons Mery Sales, “jo preste la granota, que està per a qualsevol que se la vulga posar i participar d’aquest món comú. En aquesta última sèrie li la pose a persones que per a mi representen aquesta força, aquest poder del col·lectiu, i d’estar i entendre el món com una cosa interdependent i on tots som vulnerables i qualsevol acte que fem té conseqüències. És entendre el compromís social a què em portaven les tres filòsofes”.

L’exposició, organitzada pel Consorci de Museus en col·laboració amb la Fundació Chirivella Soriano, es podrà veure a la seu de la Fundació, al Palau Joan de Valeriola, fins al 4 d’octubre.

Deixa el teu comentari