El Govern mobilitza 5.000 milions perquè els ajuntaments col·laboren en la recuperació social i econòmica

El Consell de Ministres dóna resposta a través d’un Reial decret llei a una de les reclamacions històriques dels ajuntaments, que podran destinar els seus romanents de tresoreria a polítiques de cures, mobilitat sostenible, habitatge o cultura

Hisenda transferirà 5.000 milions als ajuntaments, la qual cosa els permetrà augmentar la seua capacitat de despesa i inversió sense incórrer en dèficit i, per tant, complint totes les prerrogatives legals.

El Govern central assumeix major dèficit perquè els ajuntaments amb romanents de tresoreria puguen ampliar el seu marge pressupostari per a millorar l’atenció a persones majors o dependents, construir escoles infantils o augmentar l’oferta d’habitatges en lloguer

Hisenda no exigirà el compliment de la regla de despesa en 2020 a les entitats locals

L’acord contempla crear un fons amb 275 milions, ampliables a 400 milions, per a compensar el dèficit derivat per la caiguda del transport municipal

El Consell de Ministres ha aprovat hui el Reial decret llei de mesures financeres, de caràcter extraordinari, per a les Entitats Locals. Aquesta norma recull l’acord aconseguit entre el Ministeri d’Hisenda i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), que permetrà mobilitzar fins a 5.000 milions per als ajuntaments amb romanents de tresoreria i destinar-los a programes de cures de proximitat, mobilitat, habitatge, desenvolupament sostenible i promoció de l’activitat cultural.

Amb aquesta mesura, el Govern mostra el seu compromís amb les Entitats Locals en atendre una de les peticions històriques i permetre per primera vegada que els romanents acumulats al llarg dels anys es traduïsquen en una major capacitat de despesa. També reforça l’autonomia local en incrementar els seus ingressos i amplia la capacitat de l’administració municipal per a respondre a les necessitats dels ciutadans en un moment d’emergència sanitària.

Així, els ajuntaments podran destinar els 5.000 milions a grans àrees com la política de cures, la mobilitat sostenible, l’agenda urbana o el suport a la cultura. En concret, i entre moltes altres mesures els municipis podran utilitzar els recursos que els transferirà l’Estat per a augmentar els serveis i programes per a les persones majors, dependents o amb discapacitat; reforçar el sistema d’ajuda a domicili i el servei de Teleassistència; millorar els serveis d’atenció per a víctimes de violència de gènere; construir i millorar les escoles infantils entre 0 i 3 anys; incrementar l’habitatge en lloguer a preus assequibles; fomentar la mobilitat sostenible amb la construcció de carrils bici, desenvolupar accions en zones de protecció mediambiental o aprovar polítiques de suport a la promoció cultural.

Un mecanisme voluntari
La Llei d’Estabilitat Pressupostària i la Constitució Espanyola impedeixen que les Entitats Locals registren dèficit. Davant aquesta situació, el Reial decret llei recull el procediment acordat entre el Ministeri d’Hisenda i la FEMP, que permetrà als ajuntaments augmentar els seus ingressos i, amb això, la seua capacitat de despesa, respectant la normativa vigent i permetent oferir serveis públics de major qualitat.

En concret, el decret estableix que les Entitats Locals que així ho desitgen constituiran voluntàriament un préstec a favor de l’Administració General de l’Estat pel total dels seus romanents de tresoreria.

Una vegada conegut el volum d’aqueixos fons, l’Estat realitzarà un ingrés no financer a les Entitats Locals participants. L’import d’aquest ingrés suposarà per a cada municipi, com a mínim, el 35% dels fons aportats al préstec a l’Administració Central, i s’incrementarà fins a totalitzar un import de 5.000 milions d’euros entre totes les entitats participants.
L’Estat transferirà a les entitats locals un màxim de 2.000 milions en 2020 i 3.000 milions en 2021. Els diners s’alliberarà en dos anys per a atendre la petició de la FEMP de donar als ajuntaments un termini suficient per a executar els 5.000 milions. A més, l’Estat retornarà l’import íntegre del préstec en un termini de 10 anys a comptar des de 2022 encara que el termini podria aconseguir los15 anys si la Direcció General del Tresor i Política Financera ofereix condicions més avantatjoses.

Per tant, els ajuntaments rebran la devolució íntegra dels seus romanents i, a més, comptaran amb la mobilització addicional de 5.000 milions repartida en els exercicis 2020 i 2021. Les transferències realitzades per l’Estat s’imputaran com un ingrés no financer per als ajuntaments, la qual cosa els permetrà incrementar la seua despesa sense incórrer en dèficit. És a dir, el Govern assumeix la responsabilitat i el cost de l’increment pressupostari municipal per a assentar la recuperació social i econòmica.

Agilitar els terminis
L’objectiu del Govern és agilitar al màxim la transferència als ajuntaments d’aquests recursos necessaris per a afrontar els efectes provocats per la COVID-19.

En aquest sentit, els municipis que així ho decidisquen, tindran fins al 15 de setembre de 2020 per a traslladar el seu compromís ferm, vinculant i irrenunciable de transferir els seus romanents de tresoreria. El Govern, al seu torn, es compromet a abonar els 2.000 milions del fons corresponent a 2020 en el període d’un mes des que finalitza el termini per a adherir-se al mecanisme. Això significa que els ajuntaments comptaran amb els recursos abans del 15 d’octubre de 2020.

A través d’aquesta fórmula, els ajuntaments que compten amb romanents de tresoreria i que així ho desitgen podran incrementar els seus ingressos i capacitat de despesa per a millorar els serveis que ofereixen als ciutadans, col·laborar en la tasca de reconstrucció del país després de l’emergència sanitària i respectar al mateix temps l’equilibri pressupostari.

Regla de despesa
A més, el decret aprovat hui inclou una altra sèrie de mesures que busquen alleujar la pressió sobre les arques municipals en un context d’emergència com l’actual. En concret, contempla que davant la greu situació provocada per la pandèmia, excepcionalment no s’exigirà l’emplene de la regla de despesa per a les Entitats Locals durant l’exercici 2020.També es permetrà excepcionalment prorrogar el procediment d’execució d’inversions financerament sostenibles, els projectes de les quals es van iniciar en 2019 i que s’estiguen finançant amb superàvits de 2018.

Així mateix, també es recull que en el pròxim curs polític es constituirà una taula de treball tècnica entre la FEMP i el Govern per a establir les bases de la reforma del sistema de finançament local.

Fons de Transport
D’altra banda, l’acord contempla que en els Pressupostos Generals de l’Estat s’inclourà un Fons de 275 milions per a compensar el dèficit extraordinari dels serveis de transport de competència municipal durant el període de l’Estat d’alarma, així com el que es produïsca fins a final de 2020 per reducció dels ingressos per tarifa i costos extraordinaris ocorreguts per la COVID.

El Fons es podrà ampliar a 400 milions sempre que es justifique i acredite la insuficiència de la dotació inicial.

Suport a municipis amb problemes de liquiditat
L’acord estableix mecanismes perquè les diputacions provincials i entitats equivalents donen suport a municipis amb problemes de liquiditat o que es troben en risc financer. Per a això, es creen dos instruments:

– Es permetrà formalitzar préstecs o concertar operacions de crèdit amb els ajuntaments per a finançar el romanent de tresoreria negatiu que presenten aquestes entitats al tancament de l’exercici de 2019.


– Es permetrà realitzar, amb càrrec al superàvit de 2019, transferències corrents a aquests ajuntaments amb problemes, de caràcter finalista, considerant-se excepcionalment en 2020 com a inversions financerament sostenibles i no computant en regla de despesa.


Així mateix, s’estudiarà la revisió de les condicions financeres dels préstecs formalitzats amb el Fons de Finançament a Entitats Locals.
Suport constant als municipis

El Govern de Pedro Sánchez ha mostrat un suport constant als ajuntaments. Prova d’això és que, malgrat la crisi sanitària, l’aturada de l’activitat i la caiguda d’ingressos, Hisenda manté els lliuraments a compte de 2020 per als ajuntaments. És a dir, el Govern protegeix els recursos dels ajuntaments i impedeix que la caiguda de la recaptació es traduïsca en una reducció dels lliuraments a compte, que enguany han ascendit a 18.879 milions.

A més, el Govern també va aprovar al març la possibilitat que les entitats locals destinaren 300 milions del seu superàvit per a finançar despeses d’inversió en serveis socials i prestacions d’atenció primària i atenció a la dependència.

I, el mes de juny passat, es va aprovar que les entitats locals pogueren destinar en 2020 un 7% del seu superàvit per a finançar despeses d’inversió en vehicles elèctrics o amb etiqueta ambiental zero o, en última instància, amb etiqueta ECO.

Deixa el teu comentari