El Museu de Belles Arts de València amplia la col·lecció permanent amb una sala de Barroc espanyol

La sala 10, situada a la planta baixa del Museu es recupera definitivament per a la col·lecció permanent i es converteix així en un nexe de comunicació entre les sales de la planta baixa, dedicades al Barroc valencià, i les de la primera planta, centrades en diferents escoles europees.

Segons ha explicat el director del Museu, Pablo González Tornel, és una sala que servirà per a “reflexionar sobre la pintura del Sis-cents”, un segle en què va conviure la pintura naturalista i tenebrista juntament amb la pintura lluminosa i dinàmica.

“S’oferirà a l’espectador una visió polièdrica de les diferents, i a vegades antagòniques, tendències que van animar la pintura barroca. Des del realisme més descarnat fins a un exuberant colorisme”, ha explicat el director.

El director del Museu ha enumerat les particularitats de les peces d’art del segle XVII que es posa a disposició del públic en la nova sala.

“Des dels magnífics retrats, un eqüestre de Carles II i un altre d’una anònima xiqueta signat per Joan Conchillos, a la pintura religiosa executada pels més refinats artistes de la cort dels Habsburg, com les dues obres de Vicente Carducho, el ‘Crucificat’ i la ‘Conversió de Sant Pau’, o una formidable ‘Immaculada Concepció’ d’Antonio Palomino”, ha afirmat.

Per a González Tornel mereix menció especial “el magnífic llenç de José Jiménez Graciós, pintat per l’artista per a la capella de Sant Joan del Laterà al desaparegut convent de la Mercé, que dona compte del cosmopolitisme de la València durant el Sis-cents”.

Ha afegit que “aquesta sala és, al mateix temps, una oportunitat per a valorar els artistes valencians del Barroc. A més d’un llenç de Vicent Guilló amb la imatge del Jesuset de Passió, destaquen, en particular, tres obres de Miquel March: dues representacions tenebristes de sant Onofre i sant Pau que donen compte de l’aprenentatge de March al taller napolità de Josep de Ribera, i un quadre d’altar, ‘Sant Martí partint la capa’, que mostren el gir del pintor cap a un llenguatge més colorista”.

La nòmina de quadres que es poden contemplar pertanyen a fons propis del Museu. La incorporació d’obra pròpia a la col·lecció permanent és una de les línies de gestió que està desenvolupant González Tornel.

Deixa el teu comentari