El Museu de Belles Arts de València amplia la col·lecció permanent amb una sala de Barroc espanyol

La sala 10, situada a la planta baixa del Museu es recupera definitivament per a la col·lecció permanent i es converteix així en un nexe de comunicació entre les sales de la planta baixa, dedicades al Barroc valencià, i les de la primera planta, centrades en diferents escoles europees.

Segons ha explicat el director del Museu, Pablo González Tornel, és una sala que servirà per a “reflexionar sobre la pintura del Sis-cents”, un segle en què va conviure la pintura naturalista i tenebrista juntament amb la pintura lluminosa i dinàmica.

“S’oferirà a l’espectador una visió polièdrica de les diferents, i a vegades antagòniques, tendències que van animar la pintura barroca. Des del realisme més descarnat fins a un exuberant colorisme”, ha explicat el director.

El director del Museu ha enumerat les particularitats de les peces d’art del segle XVII que es posa a disposició del públic en la nova sala.

“Des dels magnífics retrats, un eqüestre de Carles II i un altre d’una anònima xiqueta signat per Joan Conchillos, a la pintura religiosa executada pels més refinats artistes de la cort dels Habsburg, com les dues obres de Vicente Carducho, el ‘Crucificat’ i la ‘Conversió de Sant Pau’, o una formidable ‘Immaculada Concepció’ d’Antonio Palomino”, ha afirmat.

Per a González Tornel mereix menció especial “el magnífic llenç de José Jiménez Graciós, pintat per l’artista per a la capella de Sant Joan del Laterà al desaparegut convent de la Mercé, que dona compte del cosmopolitisme de la València durant el Sis-cents”.

Ha afegit que “aquesta sala és, al mateix temps, una oportunitat per a valorar els artistes valencians del Barroc. A més d’un llenç de Vicent Guilló amb la imatge del Jesuset de Passió, destaquen, en particular, tres obres de Miquel March: dues representacions tenebristes de sant Onofre i sant Pau que donen compte de l’aprenentatge de March al taller napolità de Josep de Ribera, i un quadre d’altar, ‘Sant Martí partint la capa’, que mostren el gir del pintor cap a un llenguatge més colorista”.

La nòmina de quadres que es poden contemplar pertanyen a fons propis del Museu. La incorporació d’obra pròpia a la col·lecció permanent és una de les línies de gestió que està desenvolupant González Tornel.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.