El Port de València, infectat del virus de la insostenibilitat

Més del 60% de l’activitat portuària servix a interessos econòmics de multinacionals i no aporta cap riquesa a un territori obligat a sacrificar el seu patrimoni natural

La Comissió Ciutat-Port, entitat integrada per Per l’Horta, Acció Ecologista-Agró, Ecologistas en Acción, l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret, la plataforma El Litoral Per al Poble, València Saludable i altres col·lectius, denuncia que l’Autoritat Portuària de València (APV) manipula l’opinió pública amb idees falses sobre progrés per a continuar servint a interessos privats. Les dades cantes. Però, com denunciem una vegada més des de la Comissió Ciutat-Port, el Port de València no aprén, ni de la greu crisi sanitària del COVID-19, que la seua missió és defensar l’interés públic i este interés és el de la ciutadania.

Segons les dades publicades per l’Autoritat Portuària de València (APV), actualment el Port de València és el primer d’Espanya i el cinqué d’Europa per trànsit de contenidors. En 2018, el Port va operar amb 5,1 milions de TEUs (*1). En eixe mateix exercici, l’empresa pública va generar uns beneficis de 33 milions d’euros (32 en 2017), amb una xifra de negocis de 138 milions d’euros (139 en 2017)(*2)

En 2018, del total de TEUs manipulats (*3), 2,3 milions corresponen a mercaderies en trànsit i 2,8 milions a operacions d’importació i d’exportació. D’estes últimes, 1,6 milions corresponen a contenidors plens i 1,2 milions a contenidors buits que s’importen, emmagatzemen i s’exporten com si es tractarà d’una mercaderia més.

El 23% dels contenidors manipulats en 2018 pel Port estaven buits i el 46% contenien mercaderies en trànsit que, ni aporten inputs al mercat local, ni despatxen productes locals a mercats exteriors. Només el 31% del trànsit de contenidors del Port està relacionat amb l’activitat industrial a Espanya. L’altre 69% dels TEUs comptabilitzats per l’APV no es correspon amb l’activitat del hinterland (*4).

Més de la meitat de la capacitat del Port de València és hub (*5) i s’ocupa en la prestació de serveis de magatzematge i transbord de contenidors per a consignatàries multinacionals com COSCO, MAERSK o MSC. Entre les cinc primeres navilieres del món es controla més del 50% del mercat global del transport marítim de mercaderies (*6).

El Port de València ve generant any rere any una considerable quantitat de recursos a l’Estat, però sense incorporar en els seus comptes el cost de les externalitats ambientals de l’activitat portuària valenciana que depén de Ports de l’Estat. La contaminació atmosfèrica i de la mar, la deterioració paisatgística, la regressió de la costa i l’extinció d’espècies, entre altres, són costos ambientals que no es compensen amb la desorbitada xifra d’ocupació que demagògicament promet l’APV, al mateix temps que es referix a la robotització com un exponent per a la viabilitat dels seus projectes.

Malgrat esta aparent bonança comptable, que satisfaria plenament a qualsevol emprenedor, en el seu pla estratègic els gestors del Port aspiren a aconseguir en 2052 la xifra de 10,87 milions de TEUs. El Port s’ha marcat l’objectiu de duplicar el trànsit de contenidors en els pròxims 30 anys utilitzant infraestructures públiques com l’ampliació nord, el seu accés o l’augment de la capacitat de les connexions per carretera i ferrocarril de València amb Europa. 

El Port seguix un model d’expansió econòmica basat en el creixement infinit i il·limitat, aprofitant infraestructures finançades amb recursos públics i a costa de l’explotació salvatge del medi natural local. L’APV ha assumit la missió de servir a l’activitat econòmica global dominada per empreses transnacionals sense cap consideració en l’impacte ambiental.

Este plantejament empresarial productivista subjau en totes les intervencions publicades de l’APV abans de la crisi sanitària del COVID-19. Així ho explicava el seu president, Aurelio Martínez, quan defensava l’ampliació nord del Port en els debats i intervencions públiques que massivament li organitzen els seus assessors d’imatge.

Resulta escandalós i poc creïble que, en l’actual situació de crisi sanitària mundial, l’APV s’apunte al keynesianisme i es propose com a solució per a la situació de necessitat que es derivarà de la recessió econòmica, producte del cessament d’activitats durant el confinament imposat per la declaració de l’Estat d’Alarma. 

A l’APV li dóna igual que hi haja crisi sanitària o econòmica. Es vanagloria del xicotet impacte de la paràlisi econòmica en els seus trànsits. És asimptomàtica. Manté l’objectiu de “créixer a tota costa” per a afavorir els interessos del comerç multinacional, d’esquena a l’economia de proximitat i als interessos socials de la població. I repetix una vegada i una altra que la inversió pública serà font de creixement econòmic. Però, les dades demostren una altra cosa: més del 60% de l’activitat del Port servix a interessos econòmics de multinacionals i no aporta cap riquesa a la comunitat obligada a sacrificar el seu patrimoni natural.

No hi ha dubte que el COVID-19 és un virus que ha viatjat molt i molt ràpidament. Ve de la Xina als lloms de la mobilitat global, igual que molts dels contenidors que arriben al Port de València seguint les rutes globals del comerç internacional. Patim una pandèmia d’abast mundial vinculada al model d’economia global que no respecta la Terra i nega el Canvi Climàtic, ignorant tota precaució i les alertes llançades per la comunitat científica des de l’epidèmia de l’èbola o la grip aviària, passant per l’encefalopatia espongiforme bovina d’origen industrial. 

Per a pal·liar els efectes del coronavirus, els Estats estan aprovant Lleis que imposen restriccions als drets ciutadans i els governs prenen decisions per a evitar el col·lapse del seu sistema sanitari i contindre la letalitat. Alguna cosa semblant intenta l’APV amb la seua capritxosa ampliació nord: vol executar-la caiga qui caiga, imposar-la a la ciutat sense comptar amb la ciutat, menyspreant i assetjant al dissident amb un tarannà purament autoritari. 

La diferència està en la finalitat: mentre els Estats pretenen salvar vides i protegir a la població, l’APV es comporta com una empresa i participa en el joc del capital multinacional, sense més. Des de la Comissió Ciutat-Port, entitat integrada per Per l’Horta, Acció Ecologista-Agró, Ecologistas en Acción, l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret, la plataforma El Litoral Per al Poble, València Saludable i altres col·lectius, ho tenim clar: NO a l’expansió del Port. Menys Port, més Terra!!!

(*1) Un TEU (*Twenty-foot Equivalent Unit) és un estàndard de mesura d’un contenidor de 20 peus (6,1 metres de llarg per 2,4 metres d’ample i 2,6 metres d’altura) que s’utilitza per a comptabilitzar els moviments de contenidors en el trànsit marítim. Un contenidor de 40 peus compta com dos TEUs.

(*2) Comptes Anuals de 2018 depositades en el Registre Mercantil.

(*3) Les xifres del trànsit inclouen cada TEU que passa pel moll en les operacions de càrrega i descàrrega de contenidors que superen la borda dels vaixells mercants.

(*4) El HINTERLAND és el territori d’influència d’un port. El de València té un radi de 350 km.

(*5) Un HUB logístic és el lloc on es reunixen les càrregues de mercaderies amb la finalitat de ser redistribuïdes.

(*6) Informe sobre l’ampliació nord del Port de València dirigit pel professor Vicent Esteban Chapapría fet públic el febrer de 2020.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.