El psicòleg almussafeny Salvador Quijal presenta el seu nou llibre

‘La insòlita epopeia d’en Joan’ narra la història d’un adolescent que fuig de la seua realitat

L’acte es va celebrar el passat dimarts 9 d’abril a la vesprada a la sala de conferències del Centre Cultural

El passat dimarts 9 d’abril a la vesprada, la sala de conferències del Centre Cultural d’Almussafes va acollir la presentació del llibre ‘La insòlita epopeia d’en Joan’, del psicòleg i escriptor local Salvador Quijal. Durant l’acte, que va estar presentat per la mestra i directora del CEIP Almassaf Amparo Medina, l’autor va explicar les motivacions que li han portat a escriure aquesta història i va reflexionar sobre la necessitat d’escriure per a comprendre el món. L’obra, dirigida a totes les persones a partir de 14 anys, conta la història d’un jove que descobreix que els coneixements que ha adquirit disten molt de les seues vivències.

“Planteja moltes preguntes transcendentals que temps després d’haver llegit la història es queden dins, creant un pòsit interior de filosofia. Pot ser que no trobem les respostes, però ha tingut el valor de donar-nos les preguntes”. D’aquesta forma defineix la mestra Amparo Medina, directora del CEIP Almassaf el llibre ‘La insòlita epopeia d’en Joan’, el nou treball literari del psicòleg almussafeny Salvador Quijal.

La sala de conferències del Centre Cultural d’Almussafes va acollir el passat dimarts 9 d’abril, a les 19.30 hores, l’acte de presentació d’aquesta obra literària publicada per Edicions Saragossa dins de la col·lecció Pere Relats, al qual van assistir desenes de persones. En la seua intervenció, Medina va posar en valor el llibre. “Ho té tot, és inesperat, en la història res és el que sembla. Trobem molts sentiments en una sola persona i cada vegada que passa alguna cosa sabem el que pensen els personatges”, assenyala. En el primer capítol ja posa sobre la taula un tema social de plena actualitat com l’assetjament escolar, “un tema que a Salvador li preocupa moltíssim”, i “proposa una manera d’entendre la vida que pot donar solució a moltes qüestions”.

Segons Salvador Quijal, l’objectiu del llibre és perfilar utopies. “Ens costa imaginar un món millor. S’han creat més distòpies que utopies, i això passa perquè no acabem de construir una llar, una casa on sentir-nos confortables”, relata. La novel·la, que segons el psicòleg comunitari pot llegir qualsevol persona a partir dels 14 anys, planteja una societat que no es troba orientada a la producció d’objectes sinó a la formació de subjectes. En aquest sentit, critica que “la tecnocràcia domina sobre l’humanisme” i que “no hem crescut en saviesa ni treballat en l’ús responsable dels béns”, per la qual cosa la història ens posa “davant d’un espill” per a reflexionar sobre això.

No obstant això, no tot són discussions filosòfiques. ‘La insòlita epopeia d’en Joan’, el segon treball literari de Quijal, narra la història de Joan, un adolescent que fuig de la seua realitat, descobrint que els coneixements que ha adquirit disten molt de les seues vivències, la qual cosa farà que es replantege actituds i emocions. L’autor fa ús d’“una fina ironia i una escriptura molt cuidada” per a explicar sentiments i passions que ajuden el lector a comprendre moltes de les situacions, assegura la docent, qui també ha trobat en el text referències implícites a obres “que han marcat la nostra vida” com ‘La història interminable’, ‘Harry Potter’, ‘Charlie i la fàbrica de xocolate’, ‘Alicia al país de les meravelles’ o ‘Un món feliç’.

Temes
En la seua anàlisi, Quijal, funcionari del Departament de Benestar Social de l’Ajuntament d’Almussafes, va exposar els temes en els quals es focalitza la història: l’elogi de la vida comunitària estrictament social capaç de crear vincles forts entre els seus membres; la cerca de paradisos perduts, fràgils, subtils i amenaçats pels perills destructors de l’hedonisme, el consumisme i la competitivitat; i la lluita entre el bé i el mal.

“Quin sentit té escriure hui dia?”, es pregunta. Fem narracions perquè “necessitem descriure la realitat i comprendre-la i si fem això és perquè estem insatisfets, no estem contents amb el món que ens envolta”. En la seua opinió, “els mons paral·lels ens ajuden a fugir de la realitat o ens ajuden a moure’ns per ella”. “Queda saber com la cultura audiovisual afecta a tot això. Segurament anirà en detriment del món privat i del llenguatge. Sense llengua no hi ha pensament i sense pensament no hi ha desenvolupament humà”, augura, sense afany de mostrar-se “molt pessimista”.

L’autor ens anima a llegir el llibre perquè parla “d’un adolescent que es troba immers en situacions vitals complicades en les quals tots ens podem sentir identificats”.

Deixa el teu comentari